Història
“Fa molt de temps, succeí que...” així comencen molts dels contes que expliquem a la canalla. Així comencen moltes llegendes que ens narren fets importants i transcendents que volem recordar. I així comença la petita gran història de l’Escola IPSI, l’any 1961, a les dependències de la Parròquia de Sant Isidor, a l’esquerra de l’Eixample barceloní.
La història de l’Escola està inexorablement lligada, com no podria ser d’altra manera, a l’evolució de la nostra societat els darrers cinquanta anys.
Situem-nos al tombar de la dècada dels seixanta. Situem-nos doncs en un moment certament gris de la història més propera. Una època de repressió cultural, d’homogeneïtzació educativa, de desencís social, que necessitava i s’alimentava de les petites, o no tan petites, iniciatives del que era l’autèntica societat civil; de les persones que s’organitzaven per interessos que anaven més enllà del propis, que transcendien i pretenien anar arreglant, anar acolorint,de mica en mica aquella Catalunya en blanc i negre que despertava i navegava entre els idealitzats records de la ja antiga escola nova republicana, la seva empenta, la seva renovació, la seva pedagogia, i l’escola tradicional, “los principios del movimiento” o la “Formación del Espíritu Nacional”. I entre tota aquesta grisor, uns joves pedagogs, gent inconformista, amb un criteri clar de les necessitats reals del seu entorn, es llençaren a l’aventura de crear una escola. I ho feren, com sempre es fan aquestes coses, sense pensar massa en els recursos, els espais o les dificultats administratives. Amb coneixement, però sobretot amb il·lusió, superant una a una les dificultats d’un sistema que es rebel·lava i sospitava de qualsevol iniciativa que pogués fer trontollar un equilibri tan inestable com qualsevol que sigui fruit de la repressió i la imposició.
Una referència al projecte educatiu ens acosta inexorablement el que és essencial de la manera de ser, del caràcter, de l’Escola IPSI. És, sense cap dubte, el que més sedueix del llegat de la seva trajectòria. Els projectes els fan les persones que els alimenten. Es fan a partir de tots i cada un dels singulars projectes que s’hi han adherit de manera gairebé imperceptible, durant tota la seva història. Projectes que, liderats des de la més ferma convicció de l’esforç, de la perfecció com a referent, de la catalanitat, de l’humanisme inclusiu, per un autèntic mestre i pedagog, el senyor Antoni Amorós, i tot l’equip que l’acompanyava, s’han anat imbricant i han anat teixint el seu caràcter propi. En la història i evolució de l’Escola es va consolidant com a projecte, sense cap mena de dubte, l’amor per la natura, la importància de la música i de qualsevol altra expressió artística, el valor de l’esport, de l’esperit de superació i la disciplina, així com la cultura del nostre país, a través, entre d’altres, del dia de la Festa Major, de Sant Jordi, dels Jocs Florals i de la producció literària que hi va implícita, a través de la biblioteca escolar, que ha estat sempre un pal de paller per al projecte cultural de l’escola, entre moltes altres coses.
Som davant del que és una escola catalana, laica i de qualitat, com moltes d’altres que configuren l’actual comunitat del nostre país i que varen néixer, mes o menys, fa mig segle. Catalunya sempre ha gaudit de la tradició en la creació de projectes d’innovació pedagògica. Centres que avui en dia formen part de la xarxa de escoles del Servei Educatiu, concertades, amb voluntat de servei a la comunitat sense renunciar al seu caràcter propi, a la seva personalitat, al seus trets identitaris.
Perquè ser escola de qualitat no és fàcil, vol dir estar sempre amatent a novetats que siguin significatives i no només modes, vol dir mantenir qüestionades coses que aparentment poden semblar evidents, vol dir prémer un caràcter inconformista, vol dir disposar i revisar permanentment un projecte educatiu exigent i possible, vol dir sobretot, treballar molt i molt bé, tots els membres de la comunitat educativa. I ser escola catalana tampoc ha estat ni és senzill. Ni ara, ni molt menys abans. Mantenir la fidelitat a una cultura, a una identitat, durant l’època de la dictadura, només es pot entendre per la tossuderia i la convicció dels qui varen tenir el valor d’anar contracorrent sabedors que eren l’única garantia de pervivència. Un reeixir al que ens devem els que heretem el llegat que ens han deixat.
Aquest projecte, però, s’ha anat bastint, com hem dit, de pedagogia, de metodologies, de propostes que l’han anat enriquint i, sense perdre el seu caràcter, l’han actualitzat i l’han col·locat en un lloc privilegiat tant en resultats acadèmics com en el grau de satisfacció dels seus usuaris, els nens i les nenes, els nois i les noies i, sobretot, les seves famílies, sense les quals res del que fem tindria sentit.
Galeria d'imatges de la història de l'escola
-
Primeres Aules -
Primers aprenentatges -
Inicis del Cor Vivaldi -
Esports a l'escola en els seus inicis -
Antigues seus -
Primers patis -
Excursions ... sempre -
Construcció Edifici Borrell 1
