Com cada any, els alumnes de Batxillerat hem hagut d’elaborar el nostre treball de recerca. Normalment, el punt de partida és la formulació d’una pregunta sobre el tema escollit i la proposició d’una hipòtesi que respon a aquesta pregunta i que cal contrastar per comprovar si és certa o falsa. En el meu cas, el títol del treball, «La natura, una paleta de colors?», em va dur a plantejar la següent hipòtesi: «la natura pot oferir tot un ventall de pigments, suficients i de prou qualitat, per fabricar les pintures que calen per crear una obra d’art».
Vaig començar amb l’estudi i explicació de termes claus per entendre el treball, com per exemple, que és un pigment i un aglutinant. Posteriorment, vaig formular-me la següent qüestió, com s’ho devien fer els nostres avantpassats per fabricar i obtenir pigments i pintures, necessàries per a les seves obres d’art, si no existien les botigues especialitzades que coneixem avui en dia? A partir d’aquí, després de visitar el Centre de Restauració de Béns mobles de Catalunya (CRBMC) i fer una recerca exhaustiva en la bibliografia especialitzada i en internet, vaig fer un recull de tots els pigments al llarg de la història, representats en la següent línia del temps:
Un cop situada, vaig endinsar-me en la part més important del meu treball, l’experimental, on vaig obtenir els meus propis pigments i preparar les aquarel·les que finalment vaig fer servir per elaborar una pintura. Aquesta part va ser alhora, complicada i engrescadora, ja que en un principi vaig seguir camins poc encertats, però més endavant vaig saber trobar els procediments més adequats i depurar-los per extreure pigments cada cop més purs i de més qualitat. Així, a partir de terres i minerals de diverses procedències, vaig aconseguir una bona gama d’ocres, grocs i vermells, i de negres, que ja es feien servir en la prehistòria. També, a partir de plantes utilitzades d’antic, vaig saber extreure l’anyil, a partir del pastell de tintorers, el vermell d’alitzarina, a partir de la rogeta, i un groc, a partir de la galda, és a dir, els tres colors primaris. Les figures adjuntes mostren el llarg i complicat procés d’extracció de l’anyil.
Finalment, amb els aglutinants que jo mateixa vaig elaborar, es van preparar les aquarel·les i olis per poder pintar. Així vaig poder obtenir una paleta de colors ben completa.
Com a complement del treball i per aprofundir sobre el pastell dels tintorers i el pigment que se n’extreu, l’anyil, vaig fer una visita al Pays de Cocagne, a França, on, antigament, aquesta planta va ser un dels principals motors econòmics de la regió. Allà, vaig poder visitar l’atelier de Denise Lambert, on vaig veure com tenyia amb el blau del pastell i on vaig aprendre moltes coses sobre aquesta planta meravellosa. També, vaig poder fer una visita al Château de Magrin, on vaig gaudir del museu del pastell, que inclou una assecadora de “cocagnes” i un molí únics, que es van fer servir temps enrere per poder extreure el pigment.
Amb aquest treball, a part d’haver confirmat la meva hipòtesi i assolit l’objectiu final: fer les meves pròpies pintures i crear una obra d’art, també he pogut reflexionar sobre l’ofici de pintor i com aquest, al llarg del temps, s’ha anat perdent amb l’arribada de les pintures artificials. Abans els artistes es preparaven ells mateixos les pintures i sabien de què estaven fetes; és a dir, coneixien els materials amb què treballaven. Ara, qui vol pintar, pot anar a qualsevol botiga especialitzada on li vendran tot els materials ja preparats. Tanmateix, durant el treball, s’ha pogut observar que encara hi ha gent interessada en mantenir i recuperar els processos tradicionals, com he estat capaç de fer jo mateixa.
Més treballs de https://www.ipsi.cat/elfil/?s=recercarecerca? Fes click aquí…!
Montse Baste Olle ha dit
MAGNIFIC TREBALL!!!! Felicitats!