Una nova mirada del Jardí de les delícies, de Hieronymus Bosch

El Jardí de les delícies és un tríptic del pintor flamenc Hieronymus Bosch, també conegut com el Bosco, creat entre el 1490 i 1500. Es tracta d’una obra que representa una gran quantitat de figures i amb molts símbols, fet que la fa extremadament complexa d’interpretar. Per aquest motiu, quan vaig haver de triar sobre què fer el Treball de Recerca, vaig escollir centrar-me en les diferents interpretacions del quadre i com es podria portar un tríptic amb cinc-cents anys d’història en l’actualitat. Em vaig plantejar l’objectiu de respondre a les següents preguntes: Hi ha hagut un canvi de mirada del Jardí de les delícies? I quina interpretació se’n podria fer avui dia?

Imatge del Jardí de les delícies, de Hieronymus Bosch

Amb aquestes qüestions plantejades, vaig fer una recerca bibliogràfica per saber com els experts analitzen aquesta obra. Vaig informar-me sobre la vida del pintor, del context històric on s’emmarca i la seva simbologia, entre d’altres. A més, vaig poder mantenir una entrevista amb Laura Mercader, professora d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, sobre la visió feminista de les obres d’art.

A partir de tota aquesta informació recopilada, vaig condensar i proposar diferents interpretacions del Jardí de les delícies en quatre grups: Religiosa-Ètica, Libidinosa, Feminista i Onírica. La visió Religiosa-Ètica, la més estesa, extreu de l’obra un avís o reflexió cap a l’espectador dels possibles pecats que ha comès i la representació de la fugacitat dels plaers i del càstig als pecadors. La interpretació Libidinosa se centra en com hi ha pecats com la luxúria o la gola representats a cada panell del tríptic, i que potser Bosch buscava posar en valor aquestes actituds de la humanitat. La mirada feminista apunta com Bosch segueix el relat que Eva va ser creada a partir de la costella d’Adam, per tant, posa l’home i la dona en una situació desigual des de l’inici de la narració i es podria considerar que representa les dones com a font de plaer i lliçó pels homes, però que elles no són alliçonades atès a la seva poca presència al panell dret, l’infern. Finalment, trobem la visió Onírica, que proposa que el tríptic és la representació d’un somni i els símbols surrealistes que presenta es podrien llegir com una manifestació de l’inconscient.

A continuació, vaig realitzar una enquesta basada en 11 fragments de l’obra que es poden interpretar amb les quatre visions proposades anteriorment per veure com s’adapten al món actual i a la mirada del públic general. Amb 107 respostes, es van poder fer comparacions segons l’edat, el gènere i els estudis dels enquestats, de les quals se’n van poder extreure conclusions. En primer lloc, la interpretació Religiosa-Ètica és la que té més pes entre tots els grups, destaca més a les persones amb estudis universitaris relacionats amb l’art i les humanitats i és menys significativa als homes estudiants de Batxillerat o Cicles Formatius. Segonament, la visió Libidinosa és un punt de coincidència entre tots els perfils d’enquestat perquè aproximadament sempre se situa al quart del total de respostes. En tercer lloc, el percentatge d’interpretació feminista és equivalent entre les dones i els homes enquestats, tot i que cada grup en té un percentatge diferent. Finalment, la visió Onírica és més lleugerament més rellevant en homes, estudiants de Batxillerat o Cicles Formatius o majors de 65 anys, possiblement perquè no s’identifiquen ni amb la religió, ni el feminisme, ni la mirada libidinosa.

Exemple de comparació de respostes per edat i gènere

Amb l’enquesta, vaig poder trobar una altra manera d’actualitzar les interpretacions del quadre. Afegint-hi la influència que El Jardí de les delícies ha tingut, i té, sobre l’art contemporani, la recerca bibliogràfica i les quatre interpretacions proposades, vaig poder crear una mirada pròpia. Una nova mirada del Jardí de les delícies, com el títol del Treball de Recerca indica.

Per poder començar a crear la nova mirada de l’obra vaig preguntar-me: Quin és el tema cabdal d’aquest tríptic? A grans trets és la degradació del paradís mitjançant el desig i la temptació i quines conseqüències representa aquesta transformació nociva de l’edèn. Ara bé, aquest tema sorgeix de la religió cristiana catòlica i utilitza simbologia reconeguda per persones flamenques de finals de l’edat mitjana i inicis del Renaixement. Actualment, el públic té una mirada molt diferent d’aquelles persones, que està influenciada pel seu bagatge i inquietuds.

Posteriorment, vaig agafar les quatre interpretacions anteriors i vaig proposar com podrien canviar per adaptar-se als nostres dies. La visió Religiosa-Ètica i la Libidinosa es poden unir, ja que totes dues giren entorn del desig i de les seves conseqüències: allò que abans s’entenia com a pecat i càstig es pot llegir avui com una crítica a l’excés, al progrés descontrolat i a la degradació del planeta, amb el panell dret, l’infern, com a al·legoria del canvi climàtic. La interpretació Feminista permet entendre les figures femenines com el reflex d’una societat misògina pròpia del context històric de Bosch i evidenciar l’evolució dels drets de les dones fins a l’actualitat. Finalment, la visió Onírica continua vigent gràcies al caràcter simbòlic de l’obra, que connecta amb l’art contemporani.

Portada del Treball de Recerca, que representa la nova mirada creada

En definitiva, El Jardí de les delícies és una obra universal, que aconsegueix connectar amb l’experiència humana tot i el seu context històric. Això és perquè immortalitza temes comuns de la humanitat com l’origen de la vida, el desig, l’amor, la moralitat, el pecat, la por, el càstig… És a dir, Hieronymus Bosch va aconseguir crear un mirall de l’espècie humana que ens permet veure’ns tal com som.

Eulàlia Rimbau