No són tan sols uns campaments. És difícil d’explicar. Són entre altres coses un projecte pedagògic d’un caire diferent. És una manera indirecta de retrobar el que és essencial, tot aprofitant un entorn i unes condicions ambientals òptimes, i permetent-ne l’eficàcia.
És intentar “salvar” algunes coses que es perden: l’arrelament als orígens, l’arrelament a la terra, el sentit i el respecte per la vida, la capacitat de “sentir”, l’esforç acceptat, l’amistat, el joc net … És també perdre la por a la nit, a la solitud, és retrobar-se a si mateix, és permetre que passin coses que són difícils de trobar al llarg de l’any a la ciutat, a l’escola, enmig del tràfec i les presses. Com diu el Petit Príncep, són un intent de recuperar el que és essencial, el que és invisible als ulls.
Adaptació d’un text d’Esteve Rovira
Aquest estiu del 2025 el prat de Morieto, a la Vall de Tavascan, s’omplirà de nois i noies delerosos de viure deu dies en plena natura. Els que hi pugen per primer cop, una mica expectants pel que es poden trobar, tan diferent del que estan acostumats a ciutat. Els veterans, amb ganes de repetir unes experiències que, en anteriors estades, els van marcar per sempre. Igual que van fer els nois i noies aquell estiu de 1976, plantaran les tendes, aixecaran els tendals i, sota el guiatge dels monitors, obriran bé els ulls i tots els sentits per intentar copsar tot el que la mare natura els vulgui explicar.
Serà el cinquantè campament d’estiu de l’escola IPSI, sembla una data molt llunyana, però no serà gaire diferent d’aquella primera acampada a l’Estany d’Orri (La Cerdanya) ja que els objectius educatius bàsics s’han mantingut, convençuts de la seva bondat. Son 10 dies forts, per aprendre a:
Estimar la natura, la bellesa, la llum, la nit, els estels, la pluja, el riu i els núvols, els animals i les plantes.
Respectar la vida, les persones, els animals i tots els éssers vius dels quals estarem envoltats.
Buscar la veritat, la bellesa, la bondat i la justícia.
Ajudar els altres, especialment els més febles.
Treballar per deixar el món millor de com l’hem trobat, per construir i millorar, i per embellir el nostre entorn.
Responsabilitzar-se, respondre positivament en tota situació per dolenta que sigui o que sembli.
Transmetre alegria. Riure, cantar i gaudir de cada instant. Veure els aspectes positius de tota cosa o persona. No queixar-se. No esperar factura ni esperar agraïments. Estar sempre a punt d’ajudar. Col·laborar amb entusiasme. Aprendre sempre.
Acostumar-se a valdre’s per si mateix, a no tenir por, a confiar en els propis recursos i en un mateix, a sortir-se’n de les dificultats tot afrontant-les amb valentia i decisió.
Estimar el país i la seva gent. Col·laborar i esforçar-se i treballar durament, ajudar tothom alegrement, estimar la vida natural i senzilla i descobrir el goig íntim de fer les coses ben fetes.
I tota aquesta experiència apresa, caldrà mantenir-la viva i caldrà transportar-la a la vida de cada dia, en un món exigent i complex. L’acampada potser els haurà canviat una mica per dins i segur que seran més capaços de canviar una mica el seu entorn.
Barcelona, febrer 2025
Feu clic aquí per llegir més sobre els campaments d’IPSI.
Deixa un comentari