El treball de recerca és un projecte que acompanya a tothom durant el transcurs de batxillerat. Com el seu desenvolupament és llarg i complex, tenia molt clar des d’un principi que volia que durant tot aquest temps el meu treball de recerca m’apassionés i m’emplenés com a persona. Va ser així com vaig tenir ràpidament la clara decisió que l’havia de dedicar a la música. Més específicament, a la música com a element terapèutic per millorar l’estat anímic d’algun grup o col·lectiu que es pogués sentir acompanyat per aquesta eina.
La música ha sigut la meva gran passió des que soc petita. Vaig començar a tocar el piano amb set anys i la viola amb 9. Per tant, es podria dir que porto la major part de la meva vida vinculada estretament amb la música, ja sigui tocant-la, escoltant-la, i estimant-la.
La música sempre ha sigut cabdal en la meva vida, tant en el dia a dia, com en els millors moments o en els més complicats. Aquesta influència de la música sobre el meu estat anímic va ser clau per entendre que la volia enllaçar en ajudar a altres persones. Decidir el grup al qual anava a aplicar-la va ser un pas més complicat, ja que, realment, tothom pot sortir beneficiat de fer un ús terapèutic de la música. Tot i això, després de reflexionar, vaig arribar a la conclusió que hi havia un col·lectiu que podria necessitar-ho més que d’altres: la gent de la tercera edat.
Parlant amb coneguts, em vaig adonar que hi havia moltes discriminacions creades entorn aquest grup. Posteriorment, vaig descobrir que aquest seguit de pràctiques tenien un terme definit: l’edatisme. Fa referència a tota mena de discriminacions que desplacen, prejutgen i estigmatitzen a un grup de persones d’una determinada edat. És una qüestió que està altament invisibilitzada dins la nostra societat, així que em va semblar molt interessant empatitzar amb aquest grup social i poder trencar els estereotips que els engloben.
Així va ser com va sorgir la meva hipòtesi del treball: és possible crear un kit musical orientat a la millora de l’estat anímic de la gent de la tercera edat.
Abans de començar a explicar el meu treball de recerca, què s’entén com a “kit musical amb finalitat terapèutica”? Aplicat en el meu cas, fa referència a la creació de tres CD, un per cada moment del dia (matí, mentre es fan activitats, i al vespre). La finalitat del kit és terapèutica, ja que procura contribuir al fet que la gent gran no se senti tan sola.
Per saber com orientar el meu treball, em vaig establir un seguit d’objectius: en primer lloc, m’interessava investigar el rol de les persones de la tercera edat en la nostra societat actual; com s’hi senten? Per què hi ha tanta soledat dins d’aquest grup?
Això m’ajudaria a vincular-ho a la relació que tenen amb la música; n’escolten molta? De quina mena? És veritat que només estan tancats a la música clàssica?
També, relacionat amb la música, volia aprofundir el meu coneixement musical per poder dur a terme el kit musical. Clarament, havia de tenir una part més humana per connectar amb el meu projecte, així que volia dur a terme enquestes al grup que anava a investigar i una entrevista a un professional geriàtric. I, finalment, em vaig proposar crear un seguit de CD que fossin el resultat del meu treball de recerca.
En relació amb la metodologia del meu treball de recerca, el vaig dividir en dos vessants:
El vessant teòric va ser essencial per poder dur a terme els CD posteriorment, ja que és on vaig fer la recerca més exhaustiva dels tres conceptes claus que m’ajudarien a la creació dels CD: el rol de la gent gran actualment, la soledat que experimenten i la i la relació que tenen amb la música. Tal com he dit, aquesta cerca teòrica va ser completada gràcies a l’enquesta a 45 persones de la tercera edat i una entrevista a una infermera geriàtrica de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell.
El més interessant sens dubte va ser dur a terme el vessant pràctic, és a dir, la creació del kit musical. Vaig poder desenvolupar la meva part creativa mentre que ho feia de la millor manera: acompanyada de la música. Vaig dissenyar la portada de cada CD, pensant rigorosament què volia transmetre amb cadascuna d’elles, i, quan ja vaig enllestir el recull musical de cadascun dels tres CD, vaig portar-los a la copisteria “Blackpoint”, on es va fer realitat el meu projecte.
Un cop vaig acabar el meu kit musical, en vaig extreure un seguit de conclusions:
En primer lloc, vaig poder confirmar la hipòtesi: és possible crear un kit musical amb finalitat terapèutica orientat a la millora de l’estat anímic de les persones de la tercera edat.
A més, em vaig adonar que l’edatisme és un problema social que hem de començar a visibilitzar per tal que no perjudiqui més els col·lectius afectats, tal com la gent gran, ja que provoca un aïllament social considerable que afecta la salut mental de les persones.
Per altra banda, em va plaure descobrir gèneres i cançons noves. De fet, algunes han acabat a la meva llista de reproducció diària.
Si voleu accedir a d’altres articles sobre recerca a Batxillerat, els trobareu aquí…
Montse Baste Olle ha dit
Gràcies, Paula! Efectivament l’edatisme és una creu dura de portar. Massa gent que encara no ha complert els 60 pensa que els iaios i iaies ja estem tronats i servim de poca cosa. Espero que la tria de musica que vas fer pel teu projecte sigui interessant i variada!
(Soc una iaia políglota i melómana de 76 anys).