Aquest treball té com a objectiu estudiar els impactes que té el turisme enfocat al mar de l’illa de Menorca, i parteix de la hipòtesi següent: “El turisme il·limitat no és sostenible i comporta conseqüències greus per a l’ecosistema marí”.
Per aconseguir-ho, s’ha plantejat un experiment on s’aplica el mètode científic en què s’analitzen aquests impactes des de quatre perspectives diferents: la biodiversitat, la qualitat de l’aigua del mar, la quantitat de residus i l’estat de les praderies de posidònia.
La biodiversitat és la diversitat biològica en diverses formes de vida i de diferents espècies d’un ecosistema. Com més biodiversitat hi hagi en un ecosistema, més sa es troba, per tant, la biodiversitat és un bioindicador de la salut d’un hàbitat natural. La qualitat de l’aigua es determina a través de la mesura de les condicions com la temperatura o el pH del mar, les quals han de mantenir-se constants per garantir la supervivència de l’ecosistema. Els residus suposen un problema per al medi ambient i una amenaça per a la fauna i la flora marina, i com que el turisme és un sector que genera molta activitat humana i per tant també genera molts residus, aquests són un molt bon indicador de la pressió turística en una zona. Per últim, les praderies de posidònia són grans trams de fons marí recoberts per una planta submarina anomenada Posidonia oceanica. Aquesta és una espècie clau per al bon funcionament d’ecosistemes sencers per tot el Mediterrani així com també és necessària per a la supervivència de moltes espècies animals.
Les variables seran estudiades en quatre zones diferents al sud de l’illa: Binibeca, l’Illa de l’Aire, Biniancolla i Alcaufar. Les dues primeres són zones altament freqüentades i, per tant, es nota més la pressió turística, mentre que les dues últimes són menys conegudes i no pateixen tant les conseqüències de la turistificació. L’experiment dura quatre mesos, des de juny fins al setembre, es recol·lecten les dades en quatre moments clau de l’estiu i amb un mes entre cada anàlisi, amb l’objectiu d’aconseguir les màximes dades possibles. Tot seguit, aquestes dades han permès establir una comparativa i, després de les refutacions dels resultats, on es contrasten amb altres fonts i es comparen amb altres investigacions, finalment s’extreuen les conclusions finals, amb la màxima precisió possible.
Per a mesurar la variable de la biodiversitat i dels residus s’han utilitzat un mètode basat en transsectes, que consisteix en definir un recorregut de X metres i comptar, en aquest cas en particular, tots els animals i tots els residus que es puguin veure en el transsecte. En aquest experiment, s’ha recorregut un transsecte de 40 metres per a la biodiversitat, i de 20-25 metres per als residus. Ambdues variables s’han mesurat nedant en línia recta per la superfície i comptant tots els animals/residus que es poguessin veure de dreta a esquerra i cap endavant. Per a la qualitat de l’aigua, s’ha utilitzat un termòmetre submergible i unes tires mesuradores de pH i, per últim, per determinar l’estat de salut de les diferents praderies de posidònia, s’han observat les condicions de l’ambient que poden alterar o posar en perill la salut de la posidònia i, en funció d’aquests factors, prèviament estudiats, s’ha realitzat una estimació sobre la salut de la Posidonia oceanica. Alguns d’aquests factors són una temperatura de l’aigua del mar superior als 28ºC o l’ancoratge de les embarcacions sobre aquestes praderies.
Lògicament, també hi ha hagut altres variables imprevisibles que han alterat els resultats de l’experiment en algun moment o altre, per exemple el pas de la DANA per les Illes Balears a mitjan d’agost, que ha pogut refredar l’aigua, o la presència d’un color verdós a l’aigua a Alcaufar i a Biniancolla al juliol, que han compromès els resultats referents a la biodiversitat i als residus.
Així doncs, després d’aplicar el mètode científic i de comprovar la certesa de la hipòtesi inicial, es pot assegurar que és parcialment certa: per una banda sí que és cert que hi ha un empitjorament en la salut de l’ecosistema en general, és a dir, que la biodiversitat disminueix, que l’aigua va perdent qualitat al llarg dels quatre mesos que dura l’experiment, que la quantitat de residus augmenta i que la posidònia es veu cada cop més amenaçada a mesura que l’estiu avança. Tot i així, l’experiment no demostra que aquesta degradació sigui provocada pel turisme de l’illa. D’aquesta manera, es requeriria un altre estudi centrat únicament en comprovar si la massificació turística és la vertadera responsable de la pèrdua de salut de l’ecosistema.
Si voleu llegir més sobre recerques de Batxillerat, feu clic aquí…
Deixa un comentari