Blanca Coll, Marta Espinach, Eloi Gabriel i Laura Nogueras, professors i mestres de l’Escola
Benvolguts lectors d’aquest article, sóc l’Eloi, professor de Cultura audiovisual a Batxillerat des de fa uns anys i una de les persones que participa en aquest article. Us vull fer una confessió: quan la Marta Espinach, mestra de Plàstica de Primària em va proposar que els alumnes de Batxillerat col·laboressin amb els alumnes de Primària en la creació d’una rotoscòpia no tenia ni idea del que significa aquesta paraulota. Tot i així vaig dir que Sí amb els ulls clucs, col·laborar amb la Marta i l’Eduard també mestre de plàstica de Primària, és garantia que alguna cosa interessant i bonica passarà.
Ara que ja sé què significa aquest concepte, us he de dir que hi convivim contínuament. La digitalització del cinema ens permet fer trucs màgics com el que us presentem en aquest article.
La Marta i l’Eduard em fan el següent encàrrec, el resumeixo: necessitem que els teus alumnes de Batxillerat gravin un vídeo d’una activitat quotidiana, el video no ha de ser més llarg d’un minut. Com que a la matèria ja hem treballat força la producció audiovisual faig la proposta a classe i de seguida s’hi apunten l’Eduard (protagonista de la rotoscòpia) i en Sergi que serà qui farà de càmera.
L’Eduard i en Sergi decideixen quina serà l’acció quotidiana, decideixen també quins tipus de plans i moviments de càmera realitzaran, estructuren el seu petit guió i es posen a gravar. Amb tots els plans gravats els editen utilitzant transicions per tall i en surt un video que respon a les meves expectatives i sembla que també a les necessitats dels alumnes de primària per tirar endavant el projecte.
Amb els de sisè, a la classe de Plàstica, ja havíem estat parlant de com la llum pot crear imatges i dels avenços tecnològics que es van fer en el camp de la fotografia a cavall dels segles XIX i XX. Així, vam estar experimentant amb el fenomen conegut com a “persistència de la imatge a la retina”, que ens permet tenir la sensació que veiem una imatge en moviment quan en realitat el que veiem és un encadenament d’imatges fixes a una velocitat mínima de 10 fotogrames per segon.
La manipulació d’aquestes imatges ens obre tot un món de possibilitats de joc, en el qual podem incloure materials i tècniques diverses.
Amb tot el que havíem après i provat, va sorgir la idea de treballar la rotoscòpia, de manera que abans que res, vam estar consultant les diferents maneres amb què artistes, realitzadors o estudis d’animació, s’han servit d’aquesta tècnica com a mitjà d’expressió.
I vam fer l’encàrrec, pensant que era una bona idea relacionar-nos amb els companys d’altres matèries i nivells a través de la producció d’un petit filmet.
Quan ens va arribar el vídeo -havíem demanat no més d’un minut-, el vam mirar i remirar per tal de trobar un sentit a la reinterpretació de la història que ens havien filmat els companys de batxillerat.
La proposta que vam fer als alumnes de sisè va ser la de descomposar aquesta filmació fotograma a fotograma i imprimir-ho tot en blanc i negre per poder, després, treballar-hi al damunt amb una història paral·lela i imaginada, treballada amb color per accentuar més aquest contrapunt entre les dues accions.
Dividint la pila de fotocòpies que havia tocat a cada classe per canvis de pla (quatre centes tres fotocòpies en total!), vam fer grups de treball dins de cada classe de sisè, que s’encarregaven d’una part concreta del filmet, dibuixant i pintant sobre cada fotocòpia, tenint present que hi havia d’haver coordinació entre tots els membres del grup, però també amb la totalitat de l’acció… en fi, una feinada no només de realització sinó de tenir tota l’estona una visió global del projecte plantejat per cada sisè.
Un cop acabades les sessions d’intervenció sobre les fotocòpies, havíem de tornar a fotografiar-les totes per tal que tornessin al seu aspecte original d’acció en moviment. Per sort -perquè aquesta sí que és una feina totalment mecànica, lenta i gens creativa- tenim al nostre abast una aplicació que ens permet fotografiar un stop-motion de manera ràpida, ja que el mateix programa ens endreça les fotografies i ens permet encadenar-les automàticament. Només havíem d’estar pendents de no moure la tablet i de passar les fotocòpies una a una amb cura mantenint la seva posició, cosa difícil i no sempre aconseguida.
Semblava que no arribaria mai el final, però la feina pacient, imaginativa i la cooperació, tant dins dels grups com entre ells, va donar el seu fruit. Només ens calia posar so a l’acció, així que vam passar la pilota als grups de cinquè i les mestres de música perquè arrodonissin aquest projecte que ja havia passat per moltes mans.
Quan als mestres de Música ens va arribar un mail anomenat: rotoscòpia, vam posar la mateixa cara que l’Eloi. Roto…què? La idea de col·laborar en un projecte transversal que havia passat per diferents etapes ens engrescava molt i, a més, amb els alumnes de 5è teníem pendent fer la part d’Imaginació i creativitat. Vam pensar en diferents possibilitats per afegir música a les imatges i la que millor s’hi esqueia era la de fer-ho a través d’un programa de música anomenat BandLab Edu. Teníem experiència amb aquest programa, ja que durant el segon trimestre el vam fer servir amb els alumnes de 6è. Ara, però, era un projecte encara més interessant perquè no només es tractava de compondre música lliure, sinó d’adaptar-la a la rotoscòpia.
Amb un chromebook per cada 3 o 4 alumnes vam treballar-hi durant diverses sessions. Ens va funcionar molt bé crear un minutatge amb els moments més interessants de cada rotoscòpia (introducció, drac que apareix per la finestra, calaixos que s’obren i es tanquen, hamburgueses voladores, preparació del final, etc.), d’aquesta manera, la composició es feia més interessant i elaborada. Perseguíem l’objectiu comú d’acompanyar les rotoscòpies amb el sentit de la música que creaven.
Un cop cada grup havia creat la seva música amb el BandLab, uníem l’àudio i el vídeo fent servir els Ipads a través del programa de l’iMovie.
La resposta dels alumnes va ser molt positiva. Tots van gaudir amb una feina tan diferent a la que fem amb els instruments de teclat i corda a 5è. Així doncs, els mestres de música també tenim ganes de noves col·laboracions!
Podeu veure la resta de videos d’aquest projecte al canal de youtube de l’Escola
Alumnes de Primària i de Batxillerat col·laboren a tres bandes per la creació musicada d’una rotoscòpia
Deixa un comentari