Segons el Consell interuniversitari de Catalunya, en el seu document de ponderacions a Catalunya, la matèria cultura audiovisual que fem a 1r de batxillerat a l’Escola, pondera en algunes carreres amb la nota màxima a selectivitat, és a dir, que la seva nota es té molt en compte per accedir a diferents carreres universitàries. Algunes d’aquestes són lògicament deduïbles:
- Cinematografia ESCAC
- Comunicació cultural
- Comunicació i periodisme audiovisuals
- Disseny, animació i art digital “CITM”
- Comuniació audiovisual
- Publicitat i relacions públiques
D’altres no tant:
- Administració d’empreses i gestió de la innovació
- Màrqueting i comunitats digitals
- Estudis socioculturals de gènere
- Gestió d’informació i documentació digital
- Periodisme
- Turisme
- Enginyeria en informàtica de gestió
Podem explicar aquest fet rellegint el currículum d’aquesta matèria: es pot observar que són moltes les al·lusions que es fan a l’àmbit de la comunicació, és aquest, al meu entendre, el concepte que entronca aquesta matèria amb carreres que aparentment no hi tenen un vincle directe.
Hi ha dues premisses que fan de la comunicació un element cabdal en moltes disciplines del coneixement: per una banda la capacitat de comunicar ha esdevingut clau en molts processos empresarials com la venda, la formació o el treball cooperatiu; l’altra premissa se centra en les grans transformacions que els processos de comunicació han experimentat en aquests darrers anys. Tal com explicava en l’entrevista del mes d’abril de l’any passat, que vam publicar aquí mateix, “bona part de la comunicació que efectuem entre nosaltres és molt visual”, hem après a treure el suc als processos de transmissió d’informació, primer amb la imatge estàtica: en tanques publicitàries, mupis, cartells, lones, pancartes, banderoles i després amb la imatge animada: vídeos en xarxes socials, mupis digitals, inserits en pre, mid o post-roll, directes o interactius.
Per tant és molt necessari conèixer les tècniques actuals que utilitzem per la comunicació si volem transmetre un missatge de manera efectiva, completa i sobretot si busquem una reacció dels qui el reben. Per això, sempre comencem el curs amb un projecte que anomenem la “mini producció”.
Els alumnes desenvolupen la seva capacitat creativa, pensant en una idea a transmetre que pugui despertar l’interès dels receptors, aquest primer pensament es plasma en una sinopsi.
A continuació aprenen a dividir el missatge (que anomenem petita producció audiovisual) en seqüències i escenes, treballem d’aquesta manera la capacitat d’analitzar una història i classificar-la en parts amb entitat semàntica pròpia.
Finalment, i des del punt de vista teòric més fonamental aprenen, utilitzant la capacitat d’inducció, a partir de diferents exemples concrets, l’ús de les tres categories fonamentals dels plans: els descriptius, els narratius i els expressius.
Per tant, els alumnes, molts dels quals ja estan avesats a gravar vídeos de fa anys i fins i tot a fer-ne muntatges, descobreixen la importància de la fase de preproducció.
És molt agraït veure com tot aquest coneixement no només els resulta d’utilitat per l’elaboració d’aquesta tasca, sinó també com els motiva i els fa somiar amb noves idees que van més enllà del que és escolar.
Ara mateix estem a la fase de producció, els alumnes disposen de 4 sessions a l’Escola per gravar tots els plans que han planificat, després, en la fase de postproducció ja parlarem del muntatge: el dialèctic, l’altern o el paral·lel, on també podran inferir quines són les transicions més adequades per unir els plans de cada escena.
En tot cas, en un parell de mesos ja estan preparats, amb una base mínima, per comunicar a través del vídeo. Això els servirà per feines que se’ls demanaran des d’altres matèries i, tant de bo, per despertar sensibilitats artístiques latents.
A continuació podeu gaudir de dos dels videos que han realitzat els alumnes:
i Aquí l’altre:
Deixa un comentari