Albert de Dios, alumne de 2n de Batxillerat
Sempre hi ha hagut un aspecte de la física que m’ha atret i m’ha fet apreciar-la i interessar-me per ella: la seva practicitat. La possibilitat d’efectuar uns càlculs en un paper i predir com es comportarà el món físic m’ha resultat fascinant des de petit i tenint l’oportunitat de fer recerca profunda en un tema escollit per mi, no vaig dubtar en iniciar un projecte que em permetés explotar aquesta fascinació.
Conversant amb un bon amic durant un dinar, temps enrere, vam debatre sobre la possibilitat de crear un remolc a distància, que seguís al cotxe a una certa distància. Vaig rescatar aquella idea del rerefons de la memòria i vaig decidir solventar tots els condicionals que aquella conversa contenia fent una profunda recerca en el món del magnetisme i traslladant els números a la realitat. Comprovar si era possible crear un sistema de guiatge entre remolc i vehicle director que funcionés per mitjà de forces magnètiques era l’objectiu del meu treball i no hi havia altra manera de demostrar-ho que anar ideant sistemes, valorant la seva viabilitat tant teòrica com pràctica i verificar els càlculs amb maquetes físiques.
El resultat és un ampli recull de tots els passos seguits per intentar afirmar o desmentir la hipòtesi enunciada, a més de descriure minuciosament tot el procés de construcció del vehicle director. Però el coneixement més valuós après duent a terme aquest treball directament relacionat amb l’enginyeria va més enllà de les paraules i ve donat pel cubell d’aigua freda que la realitat et dona durant tot el procés. Què vol dir exactament això? Doncs bé, des de tots els problemes tècnics que hi poden haver, passant per diversos problemes logístics que poden sorgir, fins la gestió dels horaris establerts, tot junt forma una munió de variables que poden generar multitud i multiplicitat d’imprevistos que defineixen el resultat final del projecte. I per molt que es prevegi l’aparició d’imprevistos, no hi ha manera de no sorprendre’s i de no perdre una gran part del temps solucionant-los. Si als obstacles generats pels imprevistos hi sumem la problemàtica de traslladar al món real els càlculs fets al paper, la dificultat final és exponencialment major. Concretament, les operacions que verifiquen la viabilitat d’un projecte ens donen el punt de partida per començar a crear el prototip que reprodueixi d’igual manera la situació descrita en els càlculs. Ara bé, aconseguir les mateixes circumstàncies que es tenen en compte en el paper a la vida real és més fàcil dir-ho que fer-ho. I si la complicació fos només aquest fet seria tot tan perfecte! El que pot succeir és que s’hagi pensat en un element durant els càlculs i a la vida real tingui un paper crucial, o una altra situació seria aquella en la qual s’han tingut en consideració totes les variables presents però no s’han predit correctament els efectes que es desenvoluparan al món real. La precisió de la física posa molts entrebancs.
Tanmateix, aquesta cursa d’obstacles present tant en els petits com els grans projectes no ha de ser una oposició per iniciar l’ideari, disseny i construcció d’un objecte inèdit. Tot aquest conjunt d’inconvenients són necessaris per arribar a la més excel·lent de les propostes i execucions i qui no està disposat a treballar per l’excel·lència, aleshores no s’hauria dedicar a aquest camp. Per aquest motiu, un treball de recerca científic et dona un primer tast a petita escala de tot el que el mètode hipotètico-deductiu realment suposa i és plenament beneficiós per totes aquelles persones que se sentin científiques.
Ara bé, tot i ser la lliçó més valuosa que vaig aprendre, tota la recerca i treball fets em va aportar un vast coneixement abans desconegut per mi. Cal remarcar que la hipòtesi no va ser complerta, és a dir, tot i construir una maqueta de cotxe, no es va aconseguir construir un sistema que possibilités enllaçar remolc i maqueta amb forces magnètiques. Però el resultat d’aquesta hipòtesi no és concloent. Dit en altres paraules, no haver-ho aconseguit vol dir que no és possible? Seria molt precipitat tallar les ales del projecte sense haver fet més recerca. Un projecte que podria servir als cotxes elèctrics per transportar les seves recàrregues energètiques o per eliminar els enllaços entre vagons de tren i així evitar-los el desgast mecànic. Per altra banda, fent una mirada àmplia a la tecnologia de levitació magnètica, un possible mètode de transport més veloç emetent menys gasos contaminants com els trens de levitació magnètica o un sistema d’enlairament de coets (possiblement també avions) menys contaminant són opcions que és necessari explorar. Com es veu, aquesta tecnologia mencionada té un futur que ha de passar per la recerca i la investigació ja que, en usar forces magnètiques i electromagnètiques, treballa amb magnituds d’una potència molt elevada i sense patir per problemes mecànics atès que són forces que actuen a distància, i multitud d’aplicacions per la nostra vida quotidiana poden ser generades. Així doncs, el treball triat m’ha endinsat en un camp en plena investigació d’aplicacions pràctiques que no oblidaré quan se’m torni a oferir la possibilitat d’efectuar un projecte de recerca científica ja que el conjunt de físics ideòlegs de les més grans teories no serien ningú sense la munió de ments pensants que filtren els conceptes per tal d’eliminar tota la seva abstracció i obtenir la practicitat que contenen.
Es pot crear un remolc guiat a distància per mitjà de forces magnètiques?
Deixa un comentari