Helena Grande Pàmias, alumna de 2n de Batxillerat
Ara ja fa més d’un any, vam començar a gestar el nostre treball de recerca, sobre la recuperació de memòria històrica a Espanya, que culminaria amb la defensa d’aquest, l’octubre del 2021. El fet que el féssim sols i, per tant, poguéssim escollir el tema i organitzar-lo com volguéssim, fou clau per l’èxit dels resultats.
En el meu cas, vaig decidir fer un treball titulat “La recuperació de memòria històrica a Espanya: Per què no s’està efectuant correctament?”.
El primer problema que vaig tenir fou l’acotació del tema en si, de tota aquella informació que volia trobar i analitzar. La meva idea primera era molt àmplia; anava des de l’exhumació de cossos en fosses comunes, fins al parador dels brigadistes internacionals o els nens perduts de la guerra. Evidentment, no era possible analitzar tot això, perquè hauria necessitat tres anys per fer-lo.
Amb el temps, vaig aconseguir acotar-ho a la recuperació de la memòria actualment, relacionant-ho amb les fosses comunes encara no exhumades i amb això analitzant les accions i silencis de l’estat.
Abans de posar-me a fer el treball de camp i anar més enllà, vaig fer una recerca exhaustiva de dos àmbits diferents. En primer lloc, vaig realitzar una recerca sobre la repressió durant la guerra civil i també la dictadura, per part d’ambdós bàndols. Aquesta era la millor manera de començar, explicant el motiu de la necessitat d’aquesta memòria. Respecte a la repressió practicada pels republicans, vaig parlar sobre la repressió exercida a civils i també la persecució religiosa, així com l’acció del SIM, el Servei d’Informació Militar republicà. Quant a la repressió exercida per part dels partidaris de Franco, vaig centrar-me més en aquelles accions fetes durant la dictadura o el final de la guerra. Alguns exemples serien: la repressió judicial, els camps de concentració i presons, la repressió cultural i de la llengua i, finalment, les fosses comunes que crearen on hi destaca la fossa de Paterna o El Valle de los Caídos, que va ser el mausoleu del dictador.
Ara ja fa més d’un any, vam començar a gestar el nostre treball de recerca, sobre la recuperació de memòria històrica a Espanya, que culminaria amb la defensa d’aquest, l’octubre del 2021. El fet que el féssim sols i, per tant, poguéssim escollir el tema i organitzar-lo com volguéssim, fou clau per l’èxit dels resultats.
En el meu cas, vaig decidir fer un treball titulat “La recuperació de memòria històrica a Espanya: Per què no s’està efectuant correctament?”.
El primer problema que vaig tenir, fou l’acotació del tema en si, de tota aquella informació que volia trobar i analitzar. La meva idea principal era molt àmplia; anava des de l’exhumació de cossos en fosses comunes, fins al parador dels brigadistes internacionals o els nens perduts de la guerra. Evidentment, no era possible analitzar tot això, perquè hagués necessitat tres anys per fer-lo.
Amb el temps, vaig aconseguir-ho acotar a la recuperació de la memòria actualment relacionant-ho amb les fosses comunes encara no exhumades i amb això analitzant les accions i silencis de l’estat.
Abans de posar-me a fer el treball de camp i anar més enllà, vaig fer una recerca exhaustiva de dos àmbits diferents. En primer lloc, vaig realitzar una recerca sobre la repressió durant la guerra civil i també la dictadura, per part d’ambdós bàndols. Aquesta era la millor manera de començar, explicant el motiu de la necessitat d’aquesta memòria. Respecte a la repressió practicada pels republicans, vaig parlar sobre la repressió exercida a civils i també la persecució religiosa, així com l’acció del SIM, el Servei d’Informació Militar republicà. Quant a la repressió exercida per part dels partidaris de Franco, vaig centrar-me més en aquelles accions fetes durant la dictadura o el final de la guerra. Alguns exemples serien; la repressió judicial, els camps de concentració i presons, la repressió cultural i de la llengua i finalment, les fosses comunes que crearen on hi destaca la fossa de Paterna o El Valle de los Caídos, que seria el mausoleu del dictador.
Un cop feta aquesta recerca sobre l’origen de la necessitat de la memòria històrica a Espanya, vaig fer una recerca sobre totes les lleis que s’han fet a Espanya per ajudar o no, a recuperar aquesta memòria.
La primera de totes fou la Llei d’Amnistia (1977) i la precedí la Llei de Memòria Històrica (2007). En l’àmbit català es feu també l’any 2007 la Llei de Memorial Democràtic. Vaig analitzar-ne els articles sempre en relació amb el context històric del moment. (Per exemple els efectes que tingué la Llei d’Amnistia a la Constitució que es feu un any més tard, el 1978.) Per acabar, vaig comparar-les per veure si tenien coherència les unes amb les altres.
Tot això em serví per analitzar després totes aquelles accions que Espanya ha fet des d’aleshores pel que fa a la recuperació de la memòria i si aquestes lleis hi han influenciat positivament o negativament.
Tot això em serví per analitzar, després, totes aquelles accions que Espanya ha fet des d’aleshores pel que fa a la recuperació de la memòria i si aquestes lleis hi han influenciat de manera positiva o negativa.
Posteriorment, vaig posar-me a fer el treball de camp, que va començar amb l’entrevista a Pere Fortuny, president de l’associació pro-memòria als immolats per la llibertat de Catalunya. Ell em va ajudar molt a formar-me una idea sobre les associacions com la seva que lluiten per aquesta causa i a saber la resposta de l’estat envers el tema. La seva entrevista va ser un punt d’inflexió per poder acabar d’encaminar el meu treball de recerca. El treball de camp el vaig concloure amb una enquesta sobre el coneixement i opinió sobre el tema, i amb el protocol a seguir en cas de voler realitzar l’exhumació d’un familiar.
Com a conclusió, després de molts mesos de feina, vaig entendre que la meva idea principal, que era que la manca d’aquesta recuperació històrica era causada per la contradicció entre dues lleis, no era del tot certa. Sí que és veritat que aquestes lleis no fan especialment fàcil la tasca, però el problema principal és l’estat. Les lleis són tan fràgils, que fins i tot propicien un buit legal que dona al govern potestat per fer accions a favor de la recuperació. Però l’estat no ho fa perquè tot el pes econòmic i logístic els recau a ells i no els surt a compte comprometre-s’hi. A més, dins d’aquest reglament, hi ha un punt el qual els diu que poden negar-se a proporcionar les eines per realitzar la investigació sempre que estigui justificat. Per tant, en aquest país neguem aquesta memòria històrica perquè no interessa que surti exposada. Ja se sap que la gent és més manipulable en la ignorància.
Tot això em serví per analitzar després totes aquelles accions que Espanya ha fet des d’aleshores pel que fa a la recuperació de la memòria i si aquestes lleis hi han influenciat positivament o negativament.
Posteriorment vaig posar-me a fer el treball de camp, que va començar amb l’entrevista a Pere Fortuny, president de l’associació pro-memòria als immolats per la llibertat de Catalunya. Ell em va ajudar molt a formar-me una idea sobre les associacions com la seva que lluiten per aquesta causa i a saber la resposta de l’estat envers el tema. La seva entrevista va ser un punt d’inflexió per poder acabar d’encaminar el meu treball de recerca. El treball de camp el vaig concloure amb una enquesta sobre el coneixement i opinió sobre el tema, i amb el protocol a seguir en cas de voler realitzar una exhumació d’un familiar.
Com a conclusió, després de molts mesos de feina, vaig entendre que la meva idea principal, que era que la manca d’aquesta recuperació històrica era causada per la contradicció que representaven aquestes dues lleis, no era del tot certa. Sí que és veritat que aquestes no fan especialment fàcil aquesta tasca, però el problema principal és l’estat. Les lleis són tan fràgils, que fins i tot donen lloc a un buit legal que dona al govern potestat per fer accions a favor de la recuperació. Però aquest no ho fa perquè tot el pes econòmic i logístic els recau a ells i no els surt a compte comprometre-s’hi. A més, dins d’aquest reglament, hi ha un punt el qual els diu que poden negar proporcionar les eines per realitzar la investigació sempre que estigui justificat. Per tant, en aquest país neguem aquesta memòria històrica perquè no interessa que surti exposada. Ja se sap, que la gent és més manipulable en la ignorància.
Podeu llegir més sobre recerca a Batxillerat aquí…
La meva idea primera era molt àmplia; anava des de l’exhumació de cossos en fosses comunes, fins al parador dels brigadistes internacionals o els nens perduts de la guerra
Deixa un comentari