Sofia Artigas, alumna de 2n de Batxillerat
La nostra societat es caracteritza per l’increment continu d’edat de les futures mares, l’estrès que ens domina l’existència i la pèrdua de l’atenció a la gestació que les antigues societats procuraven. Aquesta barreja té com a resultat una prematuritat disparada.
D’altra banda, tots sabem que existeix una important millora de les tècniques i de la medicina que han permès una major supervivència dels nadons prematurs.
Si se suma una prematuritat disparada i una important millora medicinal, obtenim com a resultat l’augment exponencial de nadons prematurs que arriben a adults. I és en aquest moment quan ens hem de fer la pregunta: Quines són les conseqüències que la prematuritat deixa en aquests nadons?
El meu treball, però, només tracta una part d’aquestes afectacions: les que tenen a veure amb l’adquisició dels processos cognitius.
Per tal d’arrencar el treball vaig formular-me la següent hipòtesi: la prematuritat comporta dificultats en el desenvolupament dels processos cognitius.
Per començar a tractar el tema és imprescindible entendre què s’entén com a nadó prematur. L’Organització Mundial de la Salut defineix el terme com “un nadó nascut viu abans que s’hagin complert trenta-set setmanes de gestació”, tenint en compte que normalment l’embaràs dura unes quaranta setmanes.
El portal web de l’Hospital Clínic ofereix una possible classificació d’aquests nounats en quatre categories en funció de l’edat de gestació: els nadons prematurs extrems, que han estat gestats menys de vint-i-vuit setmanes, els recent nascuts molt prematurs, els nadons prematurs moderats, i els nounats prematurs tardans, que neixen entre les 35 i les 36 setmanes de gestació.
Per continuar, cal entendre el concepte de cognició, definit per l’Institut d’Estudis Catalans com “l’operació mental per mitjà de la qual esdevenim coneixedors dels objectes”. Per tant, s’entén que els processos cognitius són els procediments que un ésser humà du a terme per tal de processar i adquirir coneixements.
El següent pas que vaig dur a terme va ser relacionar aquests dos conceptes i ho vaig fer amb tres entrevistes a grans professionals: la Waldesca Mateu de l’Escola IPSI, la Roser Reyes, del CDIAP, i la Soraya Artigas, del CAP Sagrada Família.
Així vaig entendre que un nadó prematur no és un nen petitó; un nadó prematur és un ésser humà que està en formació i que, per un cert motiu, ha hagut, abruptament, d’aturar el seu desenvolupament. Moltes vegades presenten lesions que poden haver-se donat abans, durant o després del part. Això es deu al fet que el cervell del prematur és molt fràgil i que a vegades amb la manipulació del mateix personal sanitari pot arribar a produir-ne tant a l’àrea motriu com a qüestions en l’àmbit cognitiu i lingüístic. Són els nadons molt prematurs o prematurs extrems els que tenen més possibilitats de patir lesions i, per tant, més possibilitats de tenir un afectament als processos cognitius.
La Waldesca Mateu va comentar que, tot i que no tots els alumnes prematurs tenen dificultats d’aprenentatge, hi ha casos on aquests nens prematurs presenten, per exemple, un procés de desenvolupament del llenguatge més lent o un desenvolupament motriu més pausat. En aquests casos acostumem a trobar-nos davant de nens amb una capacitat d’atenció força més curta.
La Roser Reyes va raonar que el retard que viuen els prematurs es deu al fet que no s’ha fet la correcció de l’edat d’aquests nens. Va exemplificar-ho dient que quan tenen un any és com si tinguessin uns set mesos, i un nen de set mesos no camina. Si aquests nens caminen als 17 o 18 mesos, és quasi com si estiguessin caminant als 12.
La Soraya Artigas va declarar que hi ha nens prematurs que no tenen cap seqüela perquè la prematuritat en si no diu res. I és que el que diu alguna cosa són les lesions i patologies que poden derivar-se’n. Per demostrar-ho només cal veure que hi ha nens prematurs sense cap seqüela i d’altres amb unes de per vida, ja que són aquestes lesions les que provoquen les dificultats d’aprenentatge i d’adquisició dels processos cognitius.
Què tenia de cert, però, la meva hipòtesi? Doncs que, tot i que la prematuritat no sempre comportarà dificultats en l’adquisició dels processos cognitius, és una de les causes més freqüents de la generació d’aquestes dificultats, ja que és aquesta prematuritat la que causarà les lesions que poden desencadenar una dificultat en l’adquisició d’algun dels processos. És, per tant, una de les causes d’aquestes dificultats però no és l’única ni es dona sempre.
La Roser Reyes acabava, quan li preguntava sobre el grau de millora al que podien aspirar els nadons prematurs amb més seqüeles, amb la frase “milloren evidentment, perquè tinc la ferma convicció que tots els nens milloren, però a vegades les seqüeles són de per vida”
En quedo, però, amb la frase de la Waldesca Mateu: “Sempre dic que és fonamental que l’educació no posi barreres, sinó que ajudi a estimular els alumnes, impulsant-los a tirar endavant i a seguir aquell camí que, de mica en mica, aniran traçant.”
Vols llegir més sobre els Treballs de Recerca de Batxillerat?
La relació entre la prematuritat i l’aparició de dificultats en l’adquisició dels processos cognitius.
Deixa un comentari