L’alimentació té un paper fonamental en el funcionament del nostre cos, però sovint no som conscients de com el que mengem pot afectar en el nostre metabolisme i salut. Aquest treball de recerca s’ha centrat a estudiar com respon l’organisme després de consumir dos tipus d’àpats molt diferents: un àpat cetogènic i un àpat basat en la piràmide alimentària catalana.
L’estudi neix de l’interès per entendre si el tipus d’alimentació pot provocar canvis mesurables en el metabolisme, més enllà de les recomanacions generals. Per analitzar aquesta resposta s’ha utilitzat el Glucose Ketone Index (GKI), un indicador que relaciona els nivells de glucosa i de cossos cetònics a la sang i permet observar quin combustible utilitza principalment el cos. Quan el GKI és elevat, l’organisme depèn sobretot de la glucosa, fet que implica una major activació de la insulina. En canvi, un GKI baix indica una major utilització de greixos i per tant cetones com a font d’energia. Per aquest motiu, aquest índex és especialment interessant per estudiar la relació entre alimentació, metabolisme i resistència a la insulina.
Per dur a terme el treball, es van analitzar persones sanes a qui se’ls van mesurar els nivells de glucosa i cetones en dejú i aproximadament una hora després de menjar. Els dos àpats aportaven la mateixa quantitat d’energia, però tenien una composició molt diferent. L’àpat cetogènic era molt baix en hidrats de carboni i ric en greixos, mentre que l’altre seguia les recomanacions de la piràmide alimentària catalana, amb una presència elevada d’hidrats de carboni.
Els resultats mostren diferències molt clares entre els dos models alimentaris. Després de l’àpat cetogènic, els valors de glucosa es mantenen bastant estables i els nivells de cetones no disminueixen de manera significativa, fet que provoca que el GKI variï molt poc. Això indica una resposta metabòlica estable i una baixa necessitat d’insulina per gestionar l’energia aportada.
En canvi, després de l’àpat basat en la piràmide alimentària catalana, s’observa un augment notable de la glucosa i una disminució clara de les cetones. Com a conseqüència, el GKI augmenta de manera marcada, indicant una major dependència de la glucosa i una activació més intensa de la insulina. Aquest tipus de resposta, si es produeix de manera repetida en el temps, pot estar relacionada amb el desenvolupament de resistència a la insulina. Els resultats indiquen, per tant, que els àpats rics en hidrats de carboni generen una resposta metabòlica més intensa, mentre que els àpats cetogènics produeixen una resposta més estable. A més, l’anàlisi de les dades suggereix que l’edat pot influir en aquesta resposta, ja que en general els adults tendeixen a presentar increments del GKI més elevats que els joves després d’un àpat ric en hidrats de carboni.
Un altre aspecte important del treball és que el metabolisme no és un sistema completament fix. A través de seguiments continuats, especialment en un participant analitzat durant un període prolongat de temps, s’ha pogut observar que el GKI basal, mesurat en dejú, pot variar al llarg dels dies segons el tipus d’alimentació seguida. En aquest participant, els canvis en la dieta es van associar a modificacions progressives del GKI i del pes corporal, mostrant una clara adaptació metabòlica. Aquests seguiments reforcen la idea que el cos no respon només a un àpat puntual, sinó que s’adapta de manera progressiva al model alimentari habitual. En aquest sentit, una alimentació alta en hidrats de carboni pot afavorir un metabolisme més dependent de la glucosa i de la insulina, mentre que una alimentació baixa en hidrats pot facilitar una major flexibilitat metabòlica.
En conjunt, aquest treball posa de manifest que el tipus d’alimentació té un impacte directe i mesurable sobre el metabolisme, tant a curt termini com de manera progressiva. El GKI es presenta com una eina útil per entendre aquestes diferències metabòliques i per analitzar la relació entre alimentació, ús de la insulina i salut metabòlica. Tot i això, cal tenir en compte que l’estudi s’ha realitzat amb una mostra reduïda i en un context no clínic. Per aquest motiu, seria interessant continuar investigant amb més participants i un control més estricte de les variables per confirmar aquests resultats i aprofundir en el paper que el tipus d’alimentació pot tenir en la prevenció de la resistència a la insulina i d’altres alteracions metabòliques.
Laia Grasa
Deixa un comentari