Oriol Mora, mestre de primària i percussionista

Aquest curs 22-23 s’ha introduït la percussió com una alternativa més als itineraris d’instruments musicals que ofereix l’etapa. Avui, entrevistem l’Oriol Mora, percussionista que imparteix les classes de música a 4t de Primària i que, de forma molt col·loquial, ens ajuda a endinsar-nos en aquestes sessions musicals. Deu preguntes i deu respostes que ben segur ens ajudaran a entendre la música com quelcom màgic, sorprenent i meravellós.

– Per què oferim la percussió justament a 4t de primària quan els nens i nenes ja tenen la possibilitat d’escollir entre instruments de corda i de vent-metall?

Fins a 3r de primària es fa un treball molt general de la música i és a partir de cicle 2 que s’introdueixen els instruments musicals per ajudar els infants a entendre, veure i viure la música des d’una altra perspectiva. Els instruments els aporten tot un seguit de beneficis: ajuden a millorar l’atenció i la concentració, desperten la creativitat, afavoreixen les relacions socials i fomenten l’esperit de grup, potencien l’autoconeixement i l’expressió de sentiments. Constitueixen també una plataforma per conèixer diferents pobles i cultures.
Els instruments de percussió contribueixen a desenvolupar el sentit rítmic i a adquirir el llenguatge musical de forma natural. La percussió també es pot complementar amb cant, dansa i expressió corporal per tal d’oferir una formació més integral.

– Quin és el plantejament global per als alumnes de 4t?

Com a plantejament global, els alumnes de 4t dediquen dues hores setmanals a l’educació musical. Fan una hora d’instrument melòdic a la setmana, on trien o bé corda o bé vent.  Durant l’altra hora, la que anomenem de percussió, ens dediquem a aprofundir en la part rítmica. D’aquesta manera podem ajudar els alumnes a interpretar correctament les peces, seguint la pulsació i dominant els valors de cada una de les figures indicades.

– Per tant, ens pots concretar, quina és l’estructura de la sessió de percussió?

A les sessions de percussió, sempre dediquem una estona a treballar conceptes més teòrics d’educació de l’oïda i a adquirir el llenguatge musical de forma natural, mitjançant jocs i cançons. També repassem la història i l’evolució de la música per contextualitzar tot allò que estem tocant. Per exemple, si ara ens estem endinsant en el món de la percussió brasilera, és interessant veure d’on venen aquests ritmes i saber quan van aparèixer i quina evolució han tingut els instruments emprats.
La resta de la sessió és on desenvolupem el sentit rítmic, utilitzant la percussió corporal i altres instruments de percussió menor i major. Aquí també ens interessa no oblidar el cant, la dansa i l’expressió corporal, perquè són aspectes que a vegades, quan ens posem a tocar un instrument, deixem una mica de banda  i perdem la  força que ens poden brindar. 
La percussió brasilera té l’avantatge que pots coreografiar tot allò que toques fent diferents passos. D’aquesta manera podem aconseguir un grup viu, on no estem tocant de manera estàtica sinó que realment acompanyem tots els ritmes amb el moviment, només així fem possible que el grup funcioni com un bloc. Treballar la coreografia ens ajuda a millorar la motricitat, la precisió, la coordinació i la lateralitat dels alumnes.

– Ens parles de percussió brasilera, interpreto que heu començat amb aquesta variant, ens ho expliques una mica més…?

A lEescola hem comprat instruments de percussió brasilera. Els ritmes que farem al principi de curs són de Salvador de Bahia i formen part d’un gènere anomenat Samba Reggae. He escollit aquest ritme perquè és més fàcil de tocar que la samba de Rio de Janeiro,  que té una subdivisió més complexa. A l’hora de tocar batucada brasilera cada instrument té un patró rítmic que es complementa amb els altres, llavors, perquè soni bé, cal encaixar tots aquests patrons. Els nens i nenes s’han d’escoltar els uns als altres procurant que el ritme camini, és a dir, que soni de forma conjunta. Aquest treball afavoreix l’esperit de grup, les relacions socials i el fet de pertànyer a la comunitat. 

– Quins instruments teniu? 

Tenim els surdos, que són els instruments més greus. També disposem de caixes, que són els que realment sempre porten el ritme. A més a més, el repenique, un instrument que té un registre més agut i que pren molt protagonisme, ja que normalment el toca el director i és el que fa les preguntes rítmiques perquè la resta de components puguin fer les respostes. També hi ha altres instruments de percussió menor: un shaker, unes campanes i, a poc a poc, anirem incorporant alguns instruments més.

– Com aconsegueixes la motivació en els infants?

La percussió fàcilment motiva els alumnes. Volem que participin en les festes populars de l’escola tocant diversos instruments. El fet que hi hagi una actuació, un dia on ells tenen el repte de sortir a escena, viure els nervis del directe i després celebrar-ho quan surt bé, els acaba motivant i engrescant-los molt. Hi ha diferents moments clau durant el curs on volem que els alumnes participin amb la percussió: pel concert de Nadal estem preparant alguna nadala acompanyada de percussió corporal, per Carnaval traurem la batucada al carrer per animar el Rei Carnestoltes i pel concert de final de curs també tenim alguna sorpresa pensada.

– Les sessions d’instruments són en horari escolar i tots els alumnes n’han d’escollir un. Poder triar l’instrument que més s’adapta a cada infant, suposa un avantatge per atendre la diversitat?

Efectivament. La música a l’escola ha d’arribar a tothom i ha de ser inclusiva. Tot el camí que fan és enriquidor i el resultat final ha de brillar igual, però potser brillarà d’una altra manera. Nosaltres, com a educadors, hem de fer que tots els infants puguin participar i facin la màxima progressió des de l’inici fins al final. Ens podem trobar diferents situacions que no ho posin fàcil, però també els hem d’estirar, sobretot, basant-nos en el fet que tot allò que aprenguin ho aprenguin motivats. Si hi ha el repte de tocar, fent-ho el millor possible, segur que s’esforcen pel camí i s’ajuden entre ells. Ho veig cada dia a l’aula. T’explico un exemple molt concret. L’altre dia hi havia un nen que tenia dificultats portant el ritme que havíem proposat i es va posar una companya seva, de forma espontània, a marcar-li el ritme que havia de fer i ho va aconseguir! O sigui que entre ells es poden ajudar. Cal que entenguin que formen part d’un grup de música que té unes actuacions que han de sonar bé i l’objectiu d’assolir-ho és compartit.

– Em pots explicar una mica més detalladament en què consisteix la pràctica amb l’alumnat?

Un mestre sempre em deia “no podràs tocar allò que no sàpigues cantar”… i  hi estic totalment d’acord. El que faig molt amb ells és cantar els ritmes perquè interioritzin el que després tocaran. Així com els nens aprenen a parlar imitant el que diuen els seus éssers estimats i més tard aprenen a llegir, podem entendre la música com un llenguatge més. Crec que adquirir el llenguatge musical per imitació, cantant els ritmes, és una bona opció per facilitar-ne l’aprenentatge. Posteriorment, podem estudiar els valors rítmics i aprendre a identificar-los en una partitura.
Hi ha moltes tradicions del món en les que els nens i nenes aprenen el ritmes cantant. A  l’Índia, per exemple, hi ha un instrument que es diu la tabla hindú, amb el que es percudeixen uns ritmes complicadíssims. Com que forma part de la seva cultura i de les seves meditacions, s’aprèn primer cantant i després ja el poden tocar. Jo, per exemple, associo els sons dels timbals amb paraules que s’assemblin. Sempre intento buscar una síl·laba o una onomatopeia que ens faci pensar ràpidament en el so de l’instrument. Quan encara no els he ensenyat la partitura, ells ja l’estan tocant.  El dia que els mostri la partitura, vegin el ritme i les figures musicals que en formen part, segur que relacionaran ràpidament el que han tocat amb la part més gràfica i teòrica.

– Què em pots comentar sobre l’espai d’assaig? Tots sabem que la percussió comporta un elevat grau de sonoritat…

L’espai, l’antiga sala de fitness, és una sala allunyada de les aules convencionals, això ens permet tocar percussió sense distorsionar la vida escolar. S’ha condicionat posant-hi uns altaveus potents i un projector per poder projectar les partitures i el que convingui.
És un espai que ens facilita treballar moltes coses. És molt ampli, amb uns miralls molt grans que ens permeten veure’ns i, en el moment en què introduïm coreografies, podem moure’ns amb tota llibertat per la sala. Té un terra antilliscant que també ens ajuda.

– Sobre tu…

Dins del camp de la música, vaig començar de ben petit a l’Escola, ja que sóc exalumne d’IPSI,  i la música ja tenia molta importància en aquell temps. Com que m’agradava molt tocar el teclat a l’escola, els meus pares em van apuntar a una escola de música. De més gran, quan vaig decidir dedicar-m’hi, vaig anar a El taller de músics i em vaig centrar més en la percussió brasilera i llatina. Més tard, vaig estudiar el grau mitjà de piano jazz a L’Aula de Música Moderna del Liceu, on vaig retrobar-me amb les tecles i vaig aprofundir en el llenguatge musical i l’harmonia. Després de dedicar-me professionalment durant uns anys a la música participant en diferents projectes de músiques del món i jazz, vaig decidir estudiar magisteri, fent la menció de música. Ara, creant entorns sonors suggerents amb els alumnes gaudeixo molt quan els veig  investigar, explorar i vibrar amb la música.

 Moltes gràcies Oriol per contextualitzar la proposta i deixar-nos mirar, encara que només sigui una mica, pel forat del pany… Ara només ens mancarà badar les orelles quan tinguem l’oportunitat de fer-ho. Ja en tenim moltes ganes!!