Clara Llopart, alumna de 2n de Batxillerat
El neuromàrqueting és una eina utilitzada per investigar el que els clients opinen d’un cert producte i la publicitat que l’envolta, per fer-ho s’utilitzen diferents procediments relacionats amb la neurociència com l’eye tracking, la ressonància magnètica o el facial Reading. Per tant el neuromàrqueting barreja dos móns, el de la neurociència i el del màrqueting, amb l’objectiu de crear un producte el més adequat possible a les necessitats reals dels compradors.
La hipòtesi del treball era: “El neuromàrqueting afecta la presa de decisions del comprador d’una forma enganyosa, des de la manipulació subtil”. Per poder decidir si aquesta declaració era correcta o no vaig endinsarme en la neurociència explicant el cervell humà d’una forma general i tractant certs exemples de la neurociència aplicada al màrqueting, com per exemple les neurones mirall o els missatges subliminals, que igual que el neuromàrqueting generen un fort debat sobre la seva moralitat.
A part de les tècniques de neurociència em va semblar clau desenvolupar tècniques psicològiques que s’utilitzaven en la publicat, ja que aquestes porten a la pràctica la idea de relacionar l’àmbit de la ciència i el de la publicitat. Veient aquestes tècniques i els resultats espectaculars que donaven vaig entendre la importància cabdal que realment podria tenir el neuromàrqueting i la psicologia al màrqueting en el futur.
Per poder-ho comprovar amb els meus propis ulls vaig fer dos experiments. El primer de tots es basava en una campanya promocional creada per Pepsi l’any 1975, semblava simple des d’un punt de vista extern, fer tastar a gent amb els ulls tancats un glop de Pepsi i un glop de Coca-Cola i demostrar amb els resultats que la gent, sense jutjar per les marques, preferia Pepsi. Tot i això aquest experiment és més complicat del que sembla a primera vista, ja que involucra certs punts de la neurociència que s’han de tenir en compte a l’hora de justificar els seus resultats. Vaig decidir recrear l’experiment i comprovar els resultats trobats en el seu experiment. El segon experiment que vaig dur a terme tenia relació amb el màrqueting sensorial, que es basa en l’estudi dels cinc sentits i les estratègies de com utilitzar-los per persuadir els consumidors. L’experiment es basava en veure fins a quin punt els consumidors eren conscients que aquestes tècniques estaven sent utilitzades amb ells i els resultats van demostrar que tot i que la majoria de compradors no sabien què significava el terme concret de “màrqueting sensorial” molts podien reconèixer la importància de coses com la música, les olors i les llums a l’hora de comprar en una tenda. Això va demostrar com els processos mentals que assimilaven i interpretaven aquests sentits realment tenien molta força en la decisió de compra del client, per tant es va destacar un altre cop el fort vincle entre la neurociència i el màrqueting.
Havent demostrat que la psicologia i la neurociència eren conceptes utilitzats en el màrqueting d’avui en dia i que ambdós eren altament eficaços vaig haver de desenvolupar la part més complicada del treball on debatia si el neuromàrqueting influenciava o manipulava. Per tal de poder decidir-ho vaig contactar amb l’experta en neuromàrqueting Raquel Mascaraque, que a partir de les seves xarxes socials intenta portar a la llum els beneficis d’aquesta eina i fer un debat obert sobre el seu ús i la seva ètica. A partir de l’entrevista amb ella, vaig poder tenir clars certs conceptes, primer de tot el neuromàrqueting és una eina d’investigació de mercat, com poden ser els focus grups, els testos o les enquestes i que per tant no està intentant buscar un botó de compra dintre els nostres cervells, sinó intentar entendre’ls i per tant saber que és el que li agrada i li desagrada al client.
L’única diferència entre les altres tècniques d’investigació i el neuromàrqueting és que el neuromàrqueting no pregunta al client, pregunta al seu cervell, assegurant per tant rebre respostes molt més reals i que no passen pel filtre de la racionalitat.
Aleshores vaig haver de respondre la pregunta més complicada del meu treball:
El neuromàrqueting és manipulació? La resposta va acabar sent molt més simple del que em pensava. El neuromàrqueting no és res més que el que se’n faci. És una eina al servei de diferents empreses que poden utilitzar les seves tècniques d’una forma honesta o deshonesta. És injust culpar al bolígraf dels errors escrits amb ell, és qui l’utilitza qui té el poder de decidir, i el mateix veiem amb el neuromàrqueting. Per tant hem d’intentar trencar l’estigma que moltes vegades envolta aquesta eina pel simple fet que es desconeix el que realment és, i entendre que gràcies al neuromàrqueting es podrà assegurar que les investigacions sobre les marques siguin científiques i objectives i facilitin la presa de decisió de les empreses.
Els avenços tecnològics ens demostren que cada cop caminem més cap a un món científic i tecnològic i això unit als avenços del món del màrqueting fara del neuromàrqueting una de les parts més importants en el procés de les futures vendes.
Vols llegir més TRs dels nostres alumnes? Fes click aquí
Pot la neurociència afectar les nostres conductes de compra?
Deixa un comentari