El meu treball de recerca, La comunitat LGTBIQA+ en la música del segle XX, uneix l’àmbit musical amb el social, cercant el reflex de la societat en les cançons. La finalitat era comprovar si la representació del col·lectiu en la música LGTB és millor i major en el segle XXI comparant-la amb la del segle passat.
A través de documentació bibliogràfica, un treball de camp i l’anàlisi de diverses fonts, acompanyat per un marc històric, he pogut concloure que sí. La representació LGTB en la música actual és significativament superior a la del segle XX. Tot això va lligat, és clar, al context històric. La quantitat de drets i respecte que s’han anat guanyant envers la comunitat LGTB han anat augmentant en relació amb la producció musical, que ha anat variant segons l’etapa històrica. No és difícil observar com en èpoques de crisi social i de forta opressió la música queer desapareix. Aquestes peces musicals sorgeixen tot just acabada la Primera Guerra Mundial, als Estats Units, en la dècada dels Feliços Anys Vint. Durant aquests nou anys els estatunidencs obtenen un país ideal, una economia perfecta i un capital exagerat, per la qual cosa la població pot centrar-se en aspectes personals i no ha de patir per sobreviure. És aquí on apareix la primera cantant obertament LGTB: Ma Rainey. Tot semblava anar bé, la representació musical creixia i cada vegada eren més els que sortien de l’armari, tanmateix, va arribar la Segona Guerra Mundial i tot es va veure aturat. Durant els anys quaranta i cinquanta ens trobem amb un buit representatiu, lligat a la situació sociocultural del moment, és clar. No serà fins als anys setanta, just després de la Revolució Sexual durant els seixanta, que el nombre de peces representatives començarà a créixer sense veure’s alterada, fins el dia d’avui.
Malgrat veiem clarament que el segle XXI conté més riquesa musical de temàtica LGTB, no hem de menysprear les composicions del segle passat, puix hem de tenir en compte que els primers passos sempre són més complicats. No és estrany que l’inici d’un nou concepte, com pot ser la “música LGTB”, necessiti temps i evolucioni lentament en un principi. A més, cal ser conscients que l’evolució tecnològica també ha jugat el seu paper, els mitjans de comunicació actuals han facilitat l’intercanvi d’informació a escala mundial. Amb això, s’ha creat una globalització de la indústria musical, permetent que la música LGTB arribi més fàcilment a tots els públics i, conseqüentment, pugui tenir un major impacte social. També cal tenir presents les diferències socioculturals i jurídiques entre els dos segles, que pel que fa a la comunitat LGTB, són exagerades. Tenint en compte que el primer cas de legalització del matrimoni homosexual es va donar fa tan sols vint anys, podem entendre les complicacions.
He pogut comprovar, a més, que la música té un impacte social notable, sent capaç d’establir marcs normatius per a la societat. Donat que la música LGTB, en gran part, és una eina de reivindicació i que molts dels seus cantants han estat dels principals activistes de drets civils per la comunitat, podem concloure que realment la música és influent.Hi ha tres factors que han canviat notablement respecte al segle passat. En primer lloc, els gèneres musicals que contenen representació queer ja no són pocs i limitats, sinó que gairebé són la totalitat i permeten un públic més ampli. En segon lloc, les lletres ja no han de recórrer a recursos com la metàfora per tal de mantenir la seguretat de l’artista. Avui en dia ja s’escriu obertament sobre temes LGTB en les cançons. Finalment, la representació i la seva accessibilitat. És clar que accedir a música representativa del col·lectiu és molt més fàcil en l’actualitat i, per tant, suposa un factor condicionant que ens permet concloure, una vegada més, que la representació LGTB en la música del segle XXI és major que la del segle passat.
Aquesta llista de reproducció completa el que us explico…
Per llegir més articles sobre TR, feu click aquí…
Deixa un comentari