Katia Schwarz, alumna de 2n de Batxillerat
Ja fa més d’un any que els del curs de primer de batxillerat vam començar el treball de recerca, que ens acompanyaria durant gairebé tot un curs. En el moment de triar el tema vaig tenir molts dubtes, tenia moltes idees diferents i de temes oposats i cap m’agradava, fins que la meva mare em va proposar la idea de fer-ho sobre les adaptacions literàries, ja que combinava dos temes que m’interessen: el cinema i la literatura. Per tant, vaig decidir fer el treball sobre aquest tema. La motivació pel treball, era molt simple: investigar amb més profunditat la literatura i el cinema i la relació conflictiva entre aquests dos, ja que adaptar un llibre a la gran pantalla és una tasca molt dificultosa que pot portar una gran polèmica.
Els meus objectius es centraven en la productora: per què tria adaptar un llibre, quins son els canvis més comuns i per què es produeixen. Pel que fa a la part pràctica, el meu objectiu principal era estudiar 9 adaptacions literàries diferents seguint diferents criteris, però ben ràpidament em vaig adonar que era una tasca inacabable i ho vaig acabar reduint a tres llibres: Sentit i Sensibilitat de Jane Austen, L’esplendor de Stephen King, i El Gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald.
Per últim, l’objectiu principal del treball era afirmar o desmentir la hipòtesi: les adaptacions literàries no segueixen l’obra original fidelment, ja que prefereixen atreure a un públic més ampli i cenyir-se als corrents estètics de l’època.
El meu treball era principalment teòric, ja que tot i que hi ha una part pràctica, aquesta es basa en l’estudi de llibres i pel·lícules. A més a més, vaig entrevistar a la guionista Shannon Masters, que em va ajudar molt a acabar d’arrodonir les meves conclusions i em va donar un altre punt de vista.
Va ser molt dificultós trobar informació verídica, ja que no hi havia moltes fonts per trobar informació. A més a més, les adaptacions literàries són inherentment subjectives i per tant era molt difícil extreure’n conclusions objectives i refermades. No obstant això, al final del treball vaig arribar a les següents conclusions.
El motiu principal pel qual un llibre és diferent de la seva adaptació és simple: són dos mètodes d’expressió diferents, un s’expressa mitjançant paraules i l’altre mitjançant imatges.
Pel que fa a la hipòtesi, en un primer moment, és certa; tanmateix, les adaptacions no canvien només per atreure a un públic més ampli i cenyir-se a uns corrents estètics, sinó que hi ha un altre motiu principal que impera sobre els altres. El motiu principal pel qual un llibre és diferent que la seva adaptació és simple: són dos mètodes d’expressió diferents, un s’expressa mitjançant paraules i l’altre mitjançant imatges. Per tant, la preocupació principal dels guionistes és traslladar el llenguatge literari a un llenguatge visual, un llenguatge que sigui compatible amb el cinema.
Com ja he dit anteriorment, les adaptacions son inherentment subjectives, i és molt difícil establir unes conclusions objectives quan la valoració d’una adaptació és un fet completament subjectiu. Cada adaptació és una interpretació. Les persones involucrades en la creació de l’adaptació i la seva posada en pràctica interpreten el llibre de manera diferent. El que s’ha fet per analitzar les adaptacions és col·locar uns fets objectius sobre la manera en què s’ha adaptat un llibre, demostrant així les diferents interpretacions que hi ha.
Un dels objectius que em proposava al principi del treball era entendre per què una productora decideix adaptar un llibre si això representa un risc, i la resposta és ben senzilla. Una adaptació sempre representa un risc menor que un guió original, perquè una adaptació compta amb una audiència preexistent, una adaptació ja comporta un interès, i encara que pugui fracassar, els beneficis superen els riscos.
El següent objectiu era definir per què una productora canvia el material original, i aquest ja queda respost per la hipòtesi. En resum: per traslladar el llenguatge literari al visual, per aconseguir una millor recepció de l’audiència, per “modernitzar” determinats fets del llibre, per escurçar-lo… Els motius pels quals una productora canvia el treball original són infinits, tants com interpretacions hi ha.
Pel que fa a la part pràctica, l’objectiu era analitzar dues adaptacions, Sentit i Sensibilitat i L’esplendor. Aquesta anàlisi m’ha ajudat a corroborar les conclusions i a introduir la idea de la interpretació, que ha canviat la meva perspectiva pel que fa a les adaptacions. Després vaig analitzar les quatre adaptacions que s’han dut a terme durant la història d’El Gran Gatsby, on vaig observar com el temps és un factor vital pel que fa a la interpretació d’una mateixa obra. El temps i la perspectiva fan que un llibre pugui ser interpretat de maneres completament diferents, donant importància a temes i personatges diferents i posant esment a idees diferents.
Amb tot, el punt més important del treball ha estat la idea que tota adaptació és una interpretació d’un material, i que aquesta interpretació pot ser molt diferent del llibre o molt semblant. A més a més, no només hi ha la interpretació de l’adaptador, sinó que també ho interpreta el director, els actors… En definitiva, les adaptacions es diferencien del llibre per dos motius, perquè són dos llenguatges diferents i perquè són interpretacions, que poden assemblar-se més o menys. Una adaptació és una obra d’art que es basa en una altra, i com totes les obres d’art, la seva subjectivitat inherent és el que les fa especials.
En el fons, per mi el treball de recerca no s’ha basat només a arribar a unes conclusions determinades, sinó que m’ha donat una autonomia i una idea del que és realment una investigació, que té una gran utilitat no només per a la universitat sinó per a la vida en general.
La preocupació principal dels guionistes és traslladar el llenguatge literari a un llenguatge visual, un llenguatge que sigui compatible amb el cinema
Deixa un comentari