L’autisme i la inclusió escolar

A les aules de primària conviuen infants amb maneres diverses de pensar, sentir i relacionar-se. Quan aquestes diferències no es comprenen, poden aparèixer situacions de distància, incomprensió o rebuig. Per aquest motiu, la sensibilització envers la diversitat des de les primeres etapes educatives és clau per construir entorns escolars més inclusius i respectuosos. En aquest context, el joc esdevé una eina pedagògica especialment potent per treballar valors com l’empatia, la cooperació i la comprensió de l’altre.

El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) forma part d’aquesta diversitat present a les escoles. El TEA és una condició del neurodesenvolupament que influeix en la manera com una persona percep, entén i interactua amb el seu entorn. No es tracta d’una malaltia, sinó d’una manera diferent de funcionar, amb fortaleses i dificultats pròpies. El concepte d’“espectre” fa referència a la gran varietat de perfils existents: mentre que algunes persones amb TEA poden viure de manera força autònoma, d’altres necessiten suports constants. Aquesta diversitat fa que no es pugui generalitzar ni parlar d’un únic model d’autisme.

Els infants de primer de primària (6–7 anys) es troben en una etapa clau del desenvolupament personal i social. En aquestes edats, el joc té un paper central com a eina d’aprenentatge, comunicació i expressió emocional. Els jocs didàctics, dissenyats amb una intenció educativa clara, permeten treballar conceptes complexos de manera vivencial i adaptada al llenguatge infantil. A més, fomenten habilitats com la cooperació, l’empatia, la resolució de conflictes i el respecte pels altres.

Partint d’aquest marc, s’ha dissenyat el joc de taula Fugim del T-Rex, una proposta didàctica col·laborativa pensada per sensibilitzar els infants de primer de primària envers l’autisme i la diversitat. L’objectiu del joc és ajudar dos dinosaures a escapar d’un T-Rex que els persegueix. Per aconseguir-ho, els participants han de superar diferents reptes que representen situacions quotidianes i emocionals.

Una de les característiques principals del joc és el seu caràcter cooperatiu: no hi ha competició entre els jugadors, sinó que tots guanyen o perden junts. Aquest plantejament reforça la idea d’ajuda mútua i fomenta un clima de seguretat emocional, on cada infant té un paper important dins del grup. Els reptes del joc estan codificats per colors i permeten treballar competències diverses —emocionals, socials, creatives i motores—, fet que facilita que tots els infants puguin destacar en algun moment de la partida.

El disseny de Fugim del T-Rex posa un èmfasi especial en l’accessibilitat. El joc incorpora suports visuals com pictogrames, anticipadors visuals i un rellotge de sorra, així com instruccions clares i amb molt poc text. Aquest enfocament permet que el joc sigui entenedor tant per a infants que encara no saben llegir com per a alumnes amb TEA, respectant diferents ritmes d’aprenentatge i maneres de processar la informació.

El joc es va implementar amb alumnes de primer de primària de l’Escola IPSI, organitzats en grups reduïts de quatre o cinc participants per afavorir la interacció i la cooperació. El grup era heterogeni, amb diferents ritmes d’aprenentatge i necessitats educatives diverses, fet que reflecteix un context real d’aula. Durant l’activitat es va observar una alta motivació per part dels infants, així com una bona comprensió de les normes i de la dinàmica del joc, gràcies al suport visual i a l’estructura clara de la proposta.

Un cop finalitzada la partida, es va passar una enquesta senzilla i adaptada a l’edat dels participants per recollir impressions immediates. Aquesta eina, combinada amb l’observació directa, va permetre analitzar com els infants resolien els reptes, com es donaven suport entre ells i com interpretaven les situacions plantejades. Els resultats van mostrar que els alumnes no només havien gaudit de l’activitat, sinó que també havien desenvolupat actituds de cooperació, ajuda mútua i respecte pels companys.

Els resultats obtinguts confirmen la hipòtesi inicial: la participació en un joc de taula col·laboratiu orientat a la inclusió afavoreix una millor comprensió envers les persones amb TEA i promou actituds més inclusives dins l’aula. Els infants van mostrar conductes espontànies d’ajuda, van respectar els ritmes dels altres i van expressar la importància de col·laborar per assolir un objectiu comú.

Tot i els resultats positius, cal tenir en compte algunes limitacions, com la mida reduïda de la mostra i el fet que l’impacte del joc no es pugui mesurar a llarg termini amb una sola sessió. Per aquest motiu, es considera important complementar el joc amb activitats prèvies de sensibilització —com contes o vídeos breus— i amb espais posteriors de reflexió grupal, que permetin consolidar els aprenentatges.

En conclusió, Fugim del T-Rex demostra que els jocs didàctics poden esdevenir una eina educativa eficaç per treballar la inclusió i la sensibilització envers l’autisme des de les primeres etapes educatives. Transformar conceptes complexos en experiències lúdiques, cooperatives i accessibles facilita la construcció d’una escola més empàtica i respectuosa amb la diversitat. Apostar per aquest tipus de recursos és un pas important cap a una educació més inclusiva, construïda des de l’arrel.

Marta Espiga