La sostenibilitat del paper i del seu procés de fabricació

En una època marcada per la consciència ambiental, la sostenibilitat dels materials que utilitzem s’ha convertit en un tema prioritari. El paper, tot i la seva aparença senzilla i tradicional, és molt present en el nostre dia a dia i té centenars d’aplicacions en la nostra vida quotidiana: és un suport d’escriptura i d’emmagatzematge de dades que funciona sense consumir energia i de provada permanència en el temps. A més, aquest mateix material també és l’embalatge més lleuger, més resistent i amb millor qualitat d’impressió. Té innumerables aplicacions en la sanitat i la higiene, i amb ell es poden fabricar gots, plats, estovalles, tovallons i un munt de productes que utilitzem diàriament. Pot ser opac o translúcid, pot ser una barrera contra la humitat, un filtre o un absorbent. Tot i això, aquest material continua sent en gran mesura un desconegut per a nosaltres.

És per això que, veient com és d’indispensable el paper dins la nostra societat i la manca d’informació que es rep sobre aquest tema, vaig decidir investigar i analitzar les característiques d’aquest material i de la seva indústria amb l’objectiu de determinar si el paper pot ser una opció sostenible per a un futur més verd i respectuós amb el medi ambient. 

La hipòtesi que vaig plantejar és la següent: “L’ús del paper és sostenible i té les característiques adequades per ser potenciat i formar part de la indústria del futur.” Per donar resposta a aquesta hipòtesi vaig fer recerca a través d’internet sobre la història, l’evolució i les característiques del paper, i va ser així que vaig poder identificar dues característiques que afavoreixen la sostenibilitat d’aquest material. La primera és la reciclabilitat, és a dir, la propietat d’un material que un cop utilitzat es pot recuperar, tractar i transformar en matèria primera per crear nous productes o materials. La segona és la biodegradabilitat, ja que el paper està fet principalment de fibres de cel·lulosa, un material natural derivat de les plantes que té la capacitat de descompondre’s de manera natural mitjançant l’acció de microorganismes com bacteris, fongs i algues. Aquest procés transforma el paper en substàncies simples que es reintegren al medi ambient sense generar residus tòxics a llarg termini.

A continuació, vaig analitzar el seu procés de fabricació pas per pas, des que s’extreu la matèria primera fins que es recicla el paper usat, per veure quins són els factors que poden afectar més el medi ambient i si existeixen algunes mesures o alternatives per minimitzar l’impacte. D’aquesta part del treball cal destacar que el paper prové majoritàriament de la fusta dels arbres, un recurs renovable, és a dir, que es pot regenerar de manera contínua i natural a una velocitat superior o igual a la de la seva consumició i que, per tant, no s’esgota a curt termini i té un impacte ambiental menor. A més a més, actualment es tenen coneixements per gestionar-la i regular-la de manera sostenible i produir beneficis pel medi ambient. Dues de les certificacions més conegudes que s’utilitzen en aquest sector per promoure una gestió responsable i sostenible dels boscos i que molts cops ens podem trobar en llibretes, llibres o altres productes de paper són el certificat PEFC i el FSC. Així mateix, també hi ha moltes altres que s’encarreguen de regular diferents parts del cicle de vida del paper.

Tanmateix, hi ha aspectes que podrien fer que el paper no fos un material sostenible. En primer lloc, es podria tenir en consideració l’elevat consum d’aigua, però realment només es consumeix entre el 5% i el 15% de la que s’utilitza, i la resta es reutilitza o es torna depurada al medi. En segon lloc, es podria tenir en compte l’ús d’energia, però actualment les indústries papereres a part de treballar amb plantes de cogeneració, fan servir un 34% de biomassa i un 64% de gasoil. Pel que fa als productes químics, hi ha molts certificats que en gestionen l’ús i processos que eviten que arribin al medi. Finalment, en relació amb la gestió de residus, la indústria de paper té un alt percentatge de circularitat aconseguint valoritzar el 79% dels residus del procés.

Pel que fa a la part pràctica d’aquest treball, vaig fer paper reciclat a casa amb l’objectiu de comprovar si realment es pot fer d’una forma senzilla i fent servir el mínim de recursos, i si realment aquest paper és òptim tant per escriure com per manipular-lo. Amb els materials que es van emprar el resultat que es va obtenir va ser un paper molt gruixut, poc flexible, rugós i no massa pràctic per escriure-hi. Amb aquest experiment es va poder demostrar que el paper té la capacitat de reciclar-se, però per obtenir resultats més eficients caldria perfeccionar les tècniques.

També vaig fer un segon experiment que va consistir a deixar un full de paper a l’exterior durant un llarg període de temps. L’objectiu d’aquest experiment va ser veure com afecten les condicions ambientals d’un medi exterior a un full de paper DIN A4 de bona qualitat com els que es fan servir a l’escola o a l’oficina, per posar a prova la capacitat de biodegradació d’aquest material.

La ubicació de la mostra, una rajola de porcellana, que és una superfície inerta, impermeable, llisa i poc porosa, no va permetre l’acció de microorganismes i, per tant, no es van poder obtenir respostes concloents sobre la biodegradació. Tanmateix, sí que podem constatar la capacitat de ràpida degradació del paper, que ha experimentat una degradació mecànica en lloc de biològica a causa dels fenòmens físics i meteorològics i a les condicions ambientals. De fet, si sotmetéssim el paper a les condicions necessàries per a una biodegradació òptima, podria arribar a desaparèixer completament en a penes un any.

D’altra banda, vaig realitzar dues enquestes: una dirigida a la ciutadania en general i una altra a persones del sector paperer. L’objectiu era conèixer l’opinió i el nivell d’informació de la població sobre aquest tema i determinar si la societat està adequadament informada. Les respostes van revelar que la majoria dels enquestats associa el principal impacte ambiental del paper amb la desforestació. Aquesta percepció podria ser fruit de la desinformació, ja que la meitat dels participants afirmava haver escoltat l’argument que l’obtenció de matèries primeres per al paper provoca desforestació. Tanmateix, més de la meitat desconeixia que els arbres utilitzats per a la fabricació de paper provenen de plantacions específiques d’arbres de creixement ràpid, creades exclusivament per a aquest propòsit. Aquestes plantacions es reforesten de manera contínua, la qual cosa permet mantenir una massa forestal d’arbres joves, ben cuidats i regulats, que tenen una alta capacitat d’absorbir CO₂.

Així mateix, també vaig observar que gran part dels enquestats creia que el paper estava desapareixent i que calia substituir-lo per les tecnologies digitals. És per això que vaig decidir comparar els dos materials i vaig arribar a la conclusió que ambdós materials ens aporten molts avantatges i la situació ideal per una economia sostenible és que aprofitem tant els avantatges que ens ofereixen els mitjans electrònics com els que ens ofereix el paper d’una manera que respongui a les nostres necessitats socials, ambientals i econòmiques. Però hem de tenir en compte que de vegades és més sostenible fer ús d’un material reciclable que no deixa residus com és el cas del paper que no pas un material que, tot i que se li pot donar un ús més prolongat, tard o d’hora acabarà deixant residus permanents i impossibles d’eliminar, com és el cas dels aparells electrònics. 

Finalment, per complementar el treball vaig fer una entrevista a un empresari que treballa al sector de les arts gràfiques per veure la seva perspectiva. I tot i que creu que les regulacions no sempre s’adeqüen a tots els tipus d’empreses i que hi ha una gran desinformació a causa dels interessos econòmics de grans empreses, considera que gràcies a la bona gestió forestal, l’ús del paper no desapareixerà, però probablement la indústria se centrarà més en el cartró i l’embalatge.

Com a conclusió d’aquest treball de recerca podem afirmar que el paper és un material sostenible, ja que és natural, reciclable, biodegradable, fet a partir de matèria primera renovable, i ecològic si es produeix mitjançant les regulacions establertes. Per tant, ens trobem amb un material amb centenars d’aplicacions dins la nostra vida quotidiana, que si es regula bé té les característiques perfectes per ser un material sostenible, que contribueix a una bioeconomia circular en plasmar en el seu procés, pràcticament sense residus, els cicles de la naturalesa. I amb un sector amb una intensa inversió i innovació que permet que els processos siguin cada cop més òptims. 

Amb tota aquesta informació podem afirmar la hipòtesi concloent que el paper, lluny de desaparèixer, té totes les capacitats per ser un material sostenible que formi part de la indústria del futur. No obstant això, a causa de la desinformació existent, el paper continua sent un material desconegut i que passa desapercebut per a molts.

Amb aquesta reflexió, queda clar que el paper no és un simple producte del passat, sinó un recurs del present amb possibilitats il·limitades per al futur. El compromís de la societat i la indústria serà clau per convertir-lo en un autèntic aliat del progrés sostenible. El repte, per tant, és tant tecnològic com social: estem disposats a reconèixer i potenciar aquest recurs per construir un futur més verd?

D’es d’aquest enllaç accediu a la lectura de més articles sobre treballs de recerca de Batxillerat.