La màgia del cor Vivaldi

Pròleg i què és el cor Vivaldi?

El cor Vivaldi és i ha estat un dels millors cors escolars de Catalunya i Espanya. Acull veus blanques d’entre 9 i 18 anys.

Aquest cor és especial per a tots i totes els que en formen part i pel també conegut com a repte Vivaldi. No només perquè passes més temps amb el Vivaldi que amb la teva família, ni perquè la sala d’assaig és la teva segona casa, ni pels múltiples premis, ni els concursos guanyats.

És per tot allò que per a un/a vivi és normal, però que en realitat no ho és tant. És pels moments en què no tot ha sortit bé i has tirat endavant. És per això i, creieu-me, molt més.

Assajos i patis perduts 

Moltes veades, si li preguntes a un nen què és el millor de l’Escola dirà que és el pati, però la qüestió canvia molt quan li preguntes a una vivi, que et respondrà “ah, el Vivaldi”. I com és això?

Per començar, els assajos no ocupen tot el pati, ja que dilluns, dimecres i divendres, assagem de 12.30 a 13.30 (ens saltem classe!) i dimarts i dijous, de 13.45 a 14.30. Com podeu veure, això ens deixa 3 hores de pati a la setmana i, a més, als assajos fem divertits alguns moments que poden semblar rutinaris.

Classes de cant individuals

Un dia a la setmana, individualment, anem a fer classes de cant amb la Pilar (directora del cor), la qual cosa representa que ens perdem un pati durant el matí.

Allà repassem les peces que ens “costen” (vol dir que no n’encertem ni una) i les acabem de polir per no equivocar-nos a l’assaig.

Normalment, no són moltes les que hem de repassar perquè som mestres de la lectura a vista i tenim un gran sentit de l’afinació (sent humils). Tot i això, totes les peces que es passen a la classe surten més netes. També treballem la col·locació de la veu per fer-la més eficient, perquè la majoria dels nostres concerts són acústics, és a dir, no necessitem amplificació.

Concerts, concursos, etc.

Una de les millors parts del cor és veure com el teu treball ha donat els seus fruits als concerts o similars quan el públic aplaudeix desmesuradament i demana bisos.

Però, com ens preparem per als concerts? Simplement seguim aquestes passes fàcils:

1. Agafar l’autocar, si fem el concert fora de Barcelona o lluny de l’escola.
2. Arribar i fer l’assaig general.
3. Berenar/sopar mentre ens canviem amb l’ajuda de la Mònica.
4. Sortir a enamorar el públic. (MOLT BÉ! En vull una còpia decididament!)

I ja està, fàcil, ràpid i per a tota la família! (Compte! Si és un concurs que demana una gran actuació, els nervis es multipliquen x10!)

Passar al Vivaldi

Com s’arriba a formar part d’aquesta immensa família?

Normalment, totes les vivis arriben al Vivaldi després de passar per altres corals des de petits fins a més grans.

Tot seguit, arriba la part emocionant, has d’anar a assajos a escoltar i a llegir la partitura fins que estàs llest per fer la prova per a ser oficial.

Al principi no vas a concerts, però passats uns mesos ja vas a tot arreu.

Tradicions Vivaldianes

Jo crec que les dues tradicions vivaldianes predominants són les jubilacions i els amics invisibles.

La primera, les jubilacions, consisteixen a regalar un bastó i una olivera (pilota de futbol signada en cas masculí) en l’últim concert de la temporada a les vivis que fan 2n de batxillerat. Atenció: el bastó té un dibuix i el nom de guerra de la persona en qüestió.

La segona tradició, l’amic invisible, consisteix en… això, un amic invisible.

Personatges importants

-Òscar: fundador i exdirector del cor Vivaldi.
-Pilar: directora del cor Vivaldi i professora de cant.
-Margarita: ex-manager del cor Vivaldi.
-Mònica: ens ajuda a canviar-nos i a fer-nos la cua.
-Aquests són els que jo he conegut, però n’hi ha molts i molts més!

Epíleg

Moltes gràcies per llegir aquest article, espero que ara sí que sàpigues tota la màgia que hi ha darrere del cor Vivaldi.

Dedicatòria

Aquest article està dedicat a l’exdirector del cor Vivaldi Òscar Boada, que després de 35 anys vetllant pel cor, es va jubilar el passat 9 d’octubre. També a l’actual directora del cor Vivaldi, Pilar Paredes, a  qui ara li toca vetllar per aquest meravellós projecte i per la qual brindo (amb suc perquè soc menor).