L’objectiu d’aquest treball de recerca, va ser des d’un inici, realitzar un estudi detallat d’una població d’eriçons ubicada al barri de Pedralbes així com confirmar la hipòtesi que aquests animals poden proliferar en ciutats com Barcelona. Tanmateix, aquest projecte va evolucionar fins a assegurar la protecció de la colònia, cosa que em va permetre aprendre, desenvolupar i aprofundir en temes tan diversos com poden ser la biologia i la legislació que s’aplica per protegir espècies a la ciutat i la fauna de Barcelona.
Per assolir el propòsit, en primer lloc, vaig mantenir correspondència amb l’associació Ghalantus, fundació destinada a la protecció d’animals salvatges en nuclis urbans. Aquesta associació va esdevenir el meu màxim suport i constant contacte, oferint-me també la possibilitat d’enriquir el projecte amb anàlisis en laboratoris i càmeres nocturnes. Per altra banda, em van mostrar la importància de contactar amb l’ajuntament per tal de garantir que les obres de construcció en la parcel·la on els eriçons residien, no comencessin fins a l’extracció i trasllat dels animals protegits, i així ho faig fer.

En segon lloc, gràcies a un article a La Vanguardia, vaig establir contacte amb la Isaura Marcos, una monja de clausura que tenia un eriçó com a mascota, amb l’objectiu de comprovar si existeix també una colònia prop d’on s’ubica, així com aconsellar-la sobre el tracte amb un animal salvatge com és l’eriçó que va trobar.

Al final d’aquest projecte, vaig obtenir una visió àmplia de la situació dels animals, no només de la petita àrea que vaig tenir la sort d’estudiar, sinó també de manera global i extensa, possibilitant-me entendre millor en què consisteix la seva protecció en entorns urbans. En el cas concret de la colònia estudiada, hi havia una correlació directa entre la presència d’una colònia de gats controlada i els eriçons, els quals s’alimentaven gràcies a l’aigua i menjar que una associació posava als felins.
Tot això m’ha permès afirmar que una espècie com són els eriçons sí que pot conservar-se a Barcelona i fins i tot proliferar, ja que a la població estudiada hi havia naixements. Però més enllà de l’aparent situació optimista en l’actualitat, a llarg termini el futur no sembla tan brillant, darrerament s’ha elevat el seu risc d’espècie amenaçada per part de la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura). He pogut entendre la grandíssima importància que tenim els humans en la seva protecció i continuïtat a les ciutats. La seva dependència de nosaltres és directa i, per això, tant ciutadans com institucions privades i públiques hem de protegir-los.

Més treballs de recerca de Batxillerat a l’abast d’un clic…!

Xavier Garcia. ha dit
La meva felicitació mes sincera a l’autora del TR, Eulàlia Castellví. Voldria destacar-ne l’aplicació pràctica del contingut de l’estudi en la salvaguarda de les poblacions d’eriçons detectades a Barcelona.
Montse Baste Olle ha dit
Molt bones fotos. Gràcies pel treball!