L’efecte gràfic

Durant tot el curs passat i el principi d’aquest, els alumnes de segon de batxillerat han estat fent el treball de recerca, en el qual poden dur a terme una investigació al voltant d’una hipòtesi de lliure elecció. Aquest projecte és una oportunitat d’or per tots els alumnes per tractar un tema del seu propi interès. En el meu cas vaig decidir fer un treball de recerca en el camp del còmic.

Des de ben petit que a mi sempre m’han encantat els còmics, he passat pels clàssics europeus com poden ser el Mortadelo, Tintín o Astèrix, les tires còmiques de Peanuts i Mafalda, el manga japonès o els superherois americans, aquesta gran exposició a aquests oceans de creativitat i imaginació ha fet que sempre hagi tingut moltíssimes idees al cap i que busqués portar-les a la realitat d’una manera o altra, normalment acabant amb dibuixos i posteriorment comics. Així i tot, sempre he tingut un estil molt diferent dels dels meus companys a l’hora de dibuixar. Molts cops, a les classes de plàstica, tots havíem de fer un dibuix o manualitat d’un mateix objecte, tots fèiem aquell mateix objecte, però tots tenien el seu propi’ “estil”; així i tot, totes aquelles interpretacions aconseguien representar la mateixa realitat, el missatge quedava “intacte”.

Va ser d’aquí que va sortir la hipòtesi del treball, “es pot transmetre el mateix missatge emprant llenguatges gràfics diferents”, és clar que aquesta mateixa hipòtesi ens dóna peu a una subhipòtesi, “en cas que la primera hipòtesi sigui vertadera, no tindrà el mateix efecte malgrat transmetre el mateix missatge”, i és que tot i que en essència molts cops representem una mateixa realitat la sensació que ens pot donar cada representació pot ser molt diferent l’una de l’altra, i així va néixer el meu TR, L’efecte gràfic.

Amb aquesta hipòtesi al cap vaig començar a plantejar tot el projecte, el qual seria molt més pràctic que no pas teòric. En essència el treball consisteix a comprovar les diferents hipòtesis del treball a partir de l’elaboració d’un producte i l’anàlisi de dades recollides en una enquesta posterior al producte. En el meu cas el producte seria tres representacions d’un mateix còmic, cada representació estaria feta amb un estil gràfic diferent, que concretaríem en una investigació prèvia. Els estils escollits van ser els de Francisco Ibáñez (un autor de còmic europeu) ,Yukio Sawada i Alex Raymond (autors de manga i còmic americà, respectivament).

Cadascun d’aquests estils compta amb un grau diferent d’iconicitat, el barem utilitzat en aquest treball per determinar cada estil. La iconicitat no és sinó el gradient com d’abstreta és la representació d’una realitat respecte al seu referent, per exemple l’estàtua del pensador d’Auguste Rodin tindria un nivell molt més alt d’iconicitat que no pas l’escultura de la dona i l’ocell de Joan Miró.

A part del nivell d’iconicitat, cada estil comptava amb les seves diferències tant visuals com narratives, ho podem apreciar tant en l’anatomia dels personatges i com aquesta es veu distorsionada respecte als seus referents com en com s’utilitza l’humor i els fons de l’escena.

Tota l’elaboració del producte va suposar molta feina, dividida en moltes etapes diferents. El treball comença amb les fases preliminars on s’estableixen els fonaments del producte que marcaren les pautes de totes les representacions, la creació d’un argument, un guió escrit i il·lustrat, i la distribució de totes les pàgines.

És clar que totes aquestes etapes van anar acompanyades d’una base teòrica i investigació anteriors a la realització, això es va veure clarament en els dissenys dels personatges i les pàgines, ja que es van haver d’adaptar a cadascun dels estils escollits, un molt bon exemple va ser el disseny de la protagonista del còmic, “la Núria”, la qual va haver de veure’s alterada per complir amb com eren dissenyades les dones en l’estil de Alex Raymond.

Link al time lapse al procés d’un disseny: https://drive.google.com/file/d/1eV_69ThkNuUlUIQFgM9xGAid2-NrSLut/view?usp=drive_link 

Amb els continguts preliminars ja vaig poder passar a fer totes les pàgines on tenint en compte les característiques de cada estil vaig poder fer un total de 18 pàgines i 3 portades, cadascuna d’aquestes passant per un procés que va des de l’emmarcament de les retícules fins al color final i la retolació d’elements narratius.

Link al timelapse de la producció d’una pàgina: https://drive.google.com/file/d/1jD1cauIZvxEoM3y6wIwdqW-Yyac4I3lT/view?usp=drive_link 

Amb tot el producte ja fet, vaig poder passar a fer tota l’anàlisi necessària per confirmar o desmentir les hipòtesis del treball. Aquest estudi va ser realitzat mitjançant una enquesta que va ser enviada a un públic divers, de manera que poguessin tenir opinions  variades. Els resultats de la primera secció ja van demostrar que els enquestats eren d’un col·lectiu inexpert de manera que les respostes serien més properes a l’opinió pública.

Finalment, va resultar que la hipòtesi principal va ser confirmada, demostrant que en essència un podia transmetre el mateix missatge sense importar el llenguatge gràfic escollit, cal esmentar que on més es veuen les alteracions del missatge és en aquelles vinyetes on més es noten les característiques narratives de cada estil, com pot ser l’ús de l’humor o els decorats, amb més o menys personatges de fons depenent de l’estil.

Per altra banda, la segona va ser desmentida, això va ser clarament vist en els resultats de l’enquesta on les escenes i els personatges mateixos eren percebuts de maneres molt diferents en cada representació del còmic, de manera que un personatge podia passar de ser considerat entremaliat i gamberro a ser considerat intimidant o fins i tot atractiu, el mateix passa amb escenes que passen de ser considerades gracioses i divertides a ser esgarrifants i dinàmiques.

Amb tots aquests resultats, finalment vaig poder treure unes conclusions finals: Hom pot donar un missatge de moltes maneres, però haurà de trobar la que fa l’efecte que busca. Un estil gràfic no és només una manera de representar la realitat sinó també d’explicar-la i transmetre-la. Totes les històries ja s’han explicat, l’important és el com s’expliquen.

Cadascú ha de buscar el seu efecte gràfic.

Deixo aquí un petit agraïment al meu tutor del TR i editor d’aquesta revista, us deixo que endevineu l’estil!

Llegiu més sobre treballs de recerca en aquest enllaç…