El mercat immobiliari espanyol, marcat per l’esclat de la bombolla el 2008, ha experimentat grans canvis durant l’última dècada. Aquest document de recerca ofereix una anàlisi en profunditat del que va passar amb aquest mercat, quins problemes encara existeixen avui dia i si és segur invertir en immobles actualment en aquest mercat. Entrevistes a experts, enquestes i anàlisis dels preus de l’habitatge en diversos sectors han donat lloc a conclusions valuoses que contribueixen a entendre millor el funcionament i el futur d’aquest sector vital per a l’economia.
La primera conclusió del treball és que després de la crisi del 2008, el mercat immobiliari s’ha tornat més segur per als inversors. La demanda de lloguer ha augmentat significativament, fent que els apartaments siguin més líquids i, per tant, menys arriscats per invertir. A més, les lleis d’habitatge dissenyades per protegir els arrendataris que no paguen els seus lloguers de ser desnonats han reduït l’oferta de pisos en aquest negoci. El desequilibri dificulta que les famílies amb menys recursos econòmics puguin obtenir un habitatge de lloguer, ja que els propietaris solen triar candidats amb més estabilitat financera.
Un altre canvi clau és el comportament dels inversors i dels bancs. Avui, els nivells de palanquejament són més baixos que abans del 2008. Això és perquè els inversors aporten una part més gran del capital inicial, reduint així la quantitat de diners que perdrien si hi ha alguna crisi. Aquesta acció fa que els pagaments de la hipoteca siguin més barats i es paguin menys interessos.
Pel que fa a la seguretat i la rendibilitat de les inversions, els estudis mostren que, malgrat els modestos augments de preus per metre quadrat, les inversions immobiliàries a llarg termini són segures. Tot i que els preus poden fluctuar en temps de crisi, com els provocats pel COVID-19, el valor dels habitatges a les ciutats més grans d’Espanya en general augmenta. Estratègies com la compra, la reforma i la posterior venda d’un immoble poden proporcionar un retorn de la inversió (ROI) del 10% en menys de dos anys, sempre que l’àrea i els aspectes de la reforma es triïn adequadament.
Durant la investigació també s’ha pogut observar el poc coneixement financer de la població. La majoria de la gent no entén del tot el que imposen les noves lleis d’habitatge, quins tipus d’hipoteques existeixen o quines són les millors en funció dels tipus d’interès. Aquest desconeixement posa molts ciutadans en risc de prendre decisions equivocades o de ser enganyats pels seus bancs. Això demostra la importància de tenir un mínim d’educació financera a l’hora de prendre decisions importants, com ara comprar una casa.
Tot i que la investigació mostra que és segur invertir, s’ha de tenir en compte que “segur” no vol dir “bo per a tothom”. La seguretat d’invertir en immobles ve donada per l’alta demanda, però aquesta mateixa demanda pot i està excloent les famílies amb menys recursos econòmics del mercat de l’habitatge. Si no hi ha regulacions, els preus pujaran, dificultant-ne l’accés. Si, per altra banda, es regulen massa els preus, els inversors no tindran cap interès de mantenir el seu habitatge en el mercat i l’oferta disminuirà encara més, la qual cosa provoca que únicament qualifiquin per als lloguers els arrendataris amb més diners i capacitat d’estalvi.
En resum, invertir en el mercat immobiliari és segur i rendible, tot i que no aporta tants beneficis com ho feia abans del 2008. La seguretat actual es compensa amb una reducció de la rendibilitat, afectada per impostos i regulacions. Aquestes regulacions també provoquen l’efecte contrari a un dels desitjats: dificulten l’accés a l’habitatge a les famílies amb una mala estabilitat econòmica. El futur del mercat apunta cap a una professionalització on grans empreses dominaran el sector del lloguer, dificultant l’entrada als petits inversors. Això podria canviar per sempre la manera amb què les famílies participen en el mercat immobiliari, fent que la inversió en habitatge sigui una opció cada cop menys accessible per als ciutadans de classe mitjana.
Podeu seguir l’actualitat dels treballs de recerca fent clic aquí.
Deixa un comentari