La creixent demanda d’energia mundial no es pot satisfer amb combustibles fòssils, que s’estan exhaurint. A més, fins i tot si els combustibles fòssils fossin renovables i es poguessin utilitzar per sempre, són molt contaminants per al planeta, cosa que el converteix en un lloc inhabitable. Per tant, és essencial trobar una font d’energia renovable i no contaminant, l’energia de la qual es pugui emmagatzemar mitjançant un combustible net. L’hidrogen compleix aquests requisits quan es produeix amb l’electròlisi de l’aigua utilitzant electricitat provinent de fonts renovables, com la llum solar, energia que és gairebé il·limitada, però que cal transformar per poder-la utilitzar també durant la nit.
Aquest Treball de Recerca se centra en la dependència de la temperatura del procés de la separació de l’aigua en hidrogen i oxigen. Depenent de la temperatura, la reacció podria ser més fàcil i ràpida, augmentant, per tant, l’eficiència de generació d’hidrogen verd (generat amb electròlisi de l’aigua impulsada per plaques solars) i reduint els seus costos de producció. Aleshores, part de l’energia requerida se subministraria en forma de calor, que podria ser més barata que l’electricitat. Si fos més barat, seria més probable que s’adoptés aquesta tecnologia en lloc dels combustibles fòssils. Optimitzar aquest mètode per obtenir hidrogen verd és un esforç que s’ha de fer entre molts investigadors, per tal que cadascú pugui centrar-se en un problema diferent i aconseguir trobar una alternativa als combustibles fòssils al més aviat possible.
Després de fer els experiments necessaris i analitzar-ne els resultats, es pot concloure que la temperatura realment influeix en l’eficiència de l’electròlisi de l’aigua i que, a més, com més elevada és la temperatura de l’aigua que s’electrolitza, més intensitat de corrent passarà pel circuit.
A partir del que s’ha estudiat en aquest Treball de Recerca, es pot analitzar si l’augment a la intensitat de corrent que aporta la temperatura és significatiu respecte al que costa escalfar l’aigua i investigar quina és la temperatura òptima per minimitzar la despesa d’energia i maximitzar la quantitat d’hidrogen obtingut. Per fer això, s’hauria de fer un experiment semblant al d’aquest Treball de Recerca, però a gran escala, per mesurar l’hidrogen que s’obtindria realment quan es produís industrialment i les diferències que hi hauria a diferents temperatures.
També es pot comparar l’eficiència a temperatures més altes al punt d’ebullició de l’aigua, ja que hi ha tipus d’electròlisi en què s’utilitza vapor d’aigua en comptes d’aigua líquida.
A part de qüestions relacionades amb la temperatura, es poden plantejar altres preguntes sobre problemes a solucionar per millorar l’eficiència de l’electròlisi de l’aigua i reduir el cost del procés i, per tant, també del combustible final. Per exemple, es podrien buscar materials que funcionin molt bé en l’electròlisi que no siguin tan escassos i, en conseqüència, cars, com el platí, que actualment és considerat el millor material per usar com a elèctrode.
Després de generar l’hidrogen, s’ha d’emmagatzemar i transportar fins al destí desitjat per poder-lo subministrar i utilitzar. Això també és un repte, ja que l’hidrogen és l’element més petit de la taula periòdica, la qual cosa facilita que hi hagi fuites si el recipient on es conté no és perfectament hermètic.
Barcelona, que és una gran ciutat i emet moltes tones de CO2 a l’atmosfera cada any, està apostant per l’hidrogen verd per descarbonitzar els seus serveis de transport públic i en la celebració de grans esdeveniments que podrien fer augmentar molt les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera per ser conseqüent amb la seva ZBE (Zona de Baixes Emissions). Si a aquesta ciutat està funcionant, també es pot fer a moltes més arreu del món.
Tot i que hi hagi pactes internacionals per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, el negacionisme respecte al canvi climàtic està en auge i hi ha moltes persones que intenten convèncer més gent de la inexistència d’aquest problema, ja que les mesures per aturar-lo xoquen amb els seus interessos econòmics. Això passa molt sovint amb certs partits polítics i empreses, a les quals les mesures ecològiques els limiten els beneficis econòmics.
Actualment, a causa de les xarxes socials, és molt fàcil propagar informació, de la qual n’hi ha molta de falsa, i si no s’aprèn a detectar la desinformació, moltes persones poden ser guiades a prendre decisions basades en dades errònies.
No es pot permetre aquesta gran manipulació, però l’única manera de combatre-la és contrastant la informació a fonts fiables i educant la població per tal que tothom pugui formar-se una opinió crítica respecte a tot allò que es diu en un intent d’enganyar per convèncer el màxim nombre de persones de seguir una ideologia que beneficia a empreses i persones molt riques, a qui no els importa el canvi climàtic perquè es poden permetre grans búnquers que podran utilitzar com a refugis climàtics. Tot i tenir aquests refugis, no els servirà a llarg termini si el món és hostil a la vida, però prefereixen mirar pel seu benefici a curt termini i gaudir de tenir molts diners, sense preocupar-se per les futures generacions.
En conclusió, en aquest Treball de Recerca s’ha vist que com més elevada sigui la temperatura a l’electròlisi de l’aigua, més intensitat de corrent passarà pel circuit. Tot i que aquest descobriment pot ser molt útil, queda molta recerca per endavant per poder optimitzar al màxim la generació d’hidrogen verd i promoure la transició energètica, la qual ajudarà a frenar el canvi climàtic, possible amb un esforç col·lectiu. Per aconseguir aquest fi, s’ha d’educar la població per fer-los conèixer els problemes actuals, així com les mesures que es poden adoptar per solucionar-los, i ajudar a fer que puguin diferenciar entre les dades reals i la desinformació, de manera que no els puguin manipular en contra dels seus interessos propis i els globals.
Clara Castelló Santacruz
Deixa un comentari