Influència de la nutrició en el rendiment esportiu

Quan va ser l’última vegada que vau sentir el concepte de “dieta” en un context de dietes restrictives “miraculoses” que asseguren la pèrdua de greix corporal, temes relacionats amb Trastorns de la Conducta Alimentària, persecucions d’objectius estètics i físics suposadament “perfectes”… És un tema que em crida molt l’atenció en la societat actual, ja que molts cops i per sort cada vegada menys, el menjar és vist com a un dimoni que perjudica o posa límits a la persecució d’aquest tipus d’objectius superficials, quan realment és el que ens manté amb vida i ens dona l’energia per fer totes les funcions vitals. Totes aquestes creences socials, m’han conduït a voler justificar els efectes positius, beneficiosos i remarcables que té l’alimentació, concretament sobre un context esportiu, estudiant la influència de la nutrició en el rendiment dels esportistes.

D’aquesta manera, els objectius del treball eren poder justificar l’increment del rendiment esportiu mitjançant la nutrició com a eina indispensable per aconseguir-ho i descobrir altres factors també essencials per aconseguir el màxim rendiment, així com els avantatges que poden comportar.

Però, què és això de rendiment esportiu? Per una banda, “rendiment”, fa referència a la relació entre els mitjans que s’empren per aconseguir alguna cosa i el resultat que finalment s’obté. Per altra banda, “esportiu” és allò associat a l’esport. Per tant, ens referim a “rendiment esportiu” com als èxits que aconsegueixen o poden aconseguir els esportistes. Els factors influents en aquest rendiment els trobem a les pròpies qualitats de la persona, entre d’altres que componen l’entrenament invisible, expressió que utilitzem per referir-nos a tot allò que fem quan no estem entrenant i té una repercussió directa sobre el nostre rendiment. 

Concretament, en aquest treball s’ha volgut estudiar com afecta la forma en què s’alimenta un esportista el seu rendiment esportiu. L’experiment s’ha dut a terme modificant els hàbits alimentaris i d’hidratació de 5 jugadors/es de bàsquet del CB.IPSI (3 noies i 2 nois, de 17 anys) durant 3 mesos, en concret les ingestes PRE i POST entrenament. La seva eficàcia s’ha verificat mitjançant unes proves de condició física abans i després del seguiment de les pautes alimentàries.

Els passos seguits han estat els següents:
En primer lloc, es va valorar l’estat físic i nutricional inicial dels jugadors, realitzant unes proves físiques inicials pensades per poder-se relacionar amb gestos tècnics-tàctics i condicions físiques que ha de tenir un jugador de bàsquet. També es va elaborar un qüestionari per tal de recollir totes les dades necessàries per als jugadors, les quals permetessin una conformació adequada de la pauta alimentària. Algunes de les preguntes parlaven sobre els horaris d’entrenaments, els gustos personals, l’estat físic en què es trobaven, les lesions i sobrecàrregues musculars més recents, els hàbits alimentaris i d’hidratació… 
En segon lloc, es va confeccionar i planificar la dieta. Per garantir l’elaboració d’unes bones pautes, equilibrades i adequades, es van fer dues entrevistes: la primera d’elles a una nutricionista esportiva i la segona a un preparador físic, que van servir per tenir una guia sobre la qual treballar i van ser de gran ajuda per al desenvolupament del treball.

Com a nutricionista esportiva, es va entrevistar a la Mónica Salazar. 
Durant l’entrevista es van tractar les qüestions clau per poder arrencar amb la preparació de les pautes alimentàries i es van fer diverses reunions via telemàtica per anar definint l’experiment.
Com a preparador físic, es va entrevistar a Pau Vaccaro, actual preparador físic del primer equip masculí del Prat-Joventut, de segona divisió (LEB ORO). L’entrevista es fer a les instal·lacions del Club Bàsquet Prat i es va poder assistir a l’entrenament del primer equip, observant el seu funcionament i la seva dinàmica. Amb aquesta segona entrevista, es volia veure el paper d’un preparador físic en un equip de bàsquet, i la importància que ell donava a l’alimentació per aconseguir el màxim rendiment dels seus jugadors. 
La dieta es basava en 5 tipus de plats, combinats en els diferents dies d’entrenaments i els horaris pertinents. Amb totes 5 opcions, ben equilibrades i variades, cadascú tenia unes quantitats personalitzades que asseguraven la ingesta necessària per a cada jugador. 

En tercer lloc, va ser fonamental realitzar un seguiment continuat dels esportistes per poder comentar possibles dubtes, desacords i modificacions sobre la dieta descrita, així com anar recomanant petits canvis per poder millorar el rendiment esportiu. Per tant, durant el període del seguiment de les pautes alimentàries, el contacte i la comunicació amb els jugadors va ser directe, necessari i continuat. Cada un d’ells anava confirmant el seguiment diari i enviava, en alguna ocasió, una foto del seu àpat.
Finalment, així com al principi es va fer una valoració inicial de l’estat físic i dels hàbits alimentaris de cada jugador, es van dur a terme exactament les mateixes proves físiques 3 mesos més tard, per comparar i confirmar la fiabilitat de l’experiment. Els jugadors van respondre unes preguntes en forma de valoració sobre com havia estat la seva experiència, com valoraven l’experiment, com es notaven físicament en comparació amb l’inici del seguiment, etc. L’enquesta va permetre l’extracció de més dades interessants i l’afirmació definitiva de la hipòtesi de l’experiment, ja que les proves físiques també van demostrar millores en el rendiment i les valoracions van obtenir resultats molt satisfactoris. 

Pel que fa a les conclusions, podem dir que si realment volem generar un canvi, hem de donar-li eines al múscul perquè es produeixi. Per molta càrrega i estimulació que li donem entrenant, si no li proporcionem l’energia i els nutrients necessaris perquè es pugui donar, aquest canvi no es produirà. Per tant, hem de subministrar energia a través de la ingesta en la seva quantitat adequada de tots els grups de Macronutrients, Micronutrients i Aigua. Si per contra, no cuidem l’alimentació, s’incrementa el risc de lesió. Per què? Doncs perquè no estarem sent capaços de resoldre la càrrega que estem posant al múscul: no estarem reparant els teixits danyats ni omplint els dipòsits de glucogen muscular.

Per tot això, podem dir que la nutrició esportiva, juntament amb un entrenament correcte, s’encarrega de dissenyar dietes que permetin a l’esportista complir els objectius que la seva disciplina requereix, com per exemple la millora del seu rendiment.

La dieta d’un esportista s’ha d’ajustar a les seves necessitats físiques i nutricionals, que variaran segons diversos factors com: edat, sexe, esport que practica, tamany corporal, volum d’entrenament, moment de la temporada, intensitat i duració dels entrenaments… a més a més, ha d’estar ben adaptada a l’estil de vida, les al·lèrgies/intoleràncies i els gustos personals. 

Amb tot això, podem dir que es van assolir els objectius esperats del treball . Per una banda, justificant l’increment del rendiment esportiu a través de la nutrició mitjançant el cas pràctic del treball i per altra banda, avaluant altres factors indispensables per aconseguir el màxim rendiment d’un esportista i els avantatges que li poden comportar, d’entre els quals destaquen el descans, la salut mental, el sistema immunitari i la microbiota intestinal.

Pots llegir més sobre treball s de recerca fent clic aquí.