La hidroponia orgànica com a medi de sustentació

Com alumna de 2n de batxillerat, aquest darrer any he fet el meu treball de recerca sobre la hidroponia orgànica. Vaig començar-lo amb l’objectiu de comprendre un dels mètodes de cultiu més desconeguts i així poder entendre més a fons l’agricultura del futur.

La hidroponia orgànica és un mètode de cultiu on les arrels de les plantes es troben submergides en dissolucions d’aigua i sals minerals, per poder substituir la terra com a medi de cultiu. La qual cosa ens permet poder tenir un petit hort en llocs inaccessibles per l’agricultura convencional, com és el menjador d’un petit pis a Barcelona o llocs tan extrems com l’Antàrtida.

El propòsit del treball era dur a terme dos sistemes de cultiu exactament iguals amb materials quotidians i d’alta accessibilitat, amb l’única diferència en el fertilitzant utilitzat. Vaig muntar els cultius a partir de dues caixes de plàstic pintades de negre, per evitar que traspassés la llum a l’interior. Un cop cobertes, vaig fer cinc forats a la tapa, quatre per poder recolzar els enciams i així aconseguir que només les arrels arribessin a l’aigua, i un per una petita bomba d’aire. Per últim, vaig deixar un petit espai sense pintar per emprar-ho com una finestra i observar com creixen les arrels.

• 

• 

En el primer recipient, vaig disposar quatre enciams amb una solució inorgànica (productes químics diluïts en aigua i barrejats específicament perquè les plantes tinguessin la quantitat necessària de nutrients) i en el segon, els enciams es trobaven amb dos fertilitzants orgànics que jo mateixa vaig fer. Un d’ells era sòlid, fet a partir de totes les deixalles que produïm a la llar (tovallons, restes de menjar, cartró…), i un cop es descomposaven (com quan es podreixin els aliments) vaig poder aprofitar tots els nutrients que contenen. L’altre, consistia en un fertilitzant líquid de closques d’ou. Quan ja s’ha retirat l’ou de l’interior es bullen les closques durant cinc minuts i després es deixa reposar durant vint-i-quatre hores.

Un cop realitzat el procés de muntatge vaig poder observar com els enciams passaven per dues etapes diferents; l’adaptació al medi (la més difícil de superar) i el creixement dels brots.

Després de quatre setmanes els resultats obtinguts van ser sorprenents. No només vaig poder comprovar que realment és possible disposar dels meus propis enciams, sinó que els cultius creixen dues vegades més ràpid que els cultius convencionals i l’impacte mediambiental es redueix considerablement, perquè evitem l’abocament de substàncies químiques. A més a més, si utilitzem un fertilitzant orgànic, reduïm els costos del cultiu i augmenta la qualitat, ja que en comparar l’enciam convencional amb l’aconseguit per aquest mètode, es podia notar un gust molt més intens i molt diferent dels que trobem als supermercats.

Aquest treball, a més a més de permetre’m sentir què és produir els meus propis aliments, també ha fet possible l’observació dels sistemes que suposaran un canvi en l’agricultura. He pogut entendre els mètodes que en un futur ens permetran aconseguir aliments frescos, fins i tot en condicions extremes, com serien les grans sequeres dels camps de cultiu, o les glaceres dels pols, i així reduir l’impacte mediambiental.

Per tant, es pot afirmar que la hidroponia orgànica ens pot aportar un futur molt més sostenible i eficaç a l’hora d’obtenir aliments frescos.

Aquí podeu llegir més sobre treballs de recerca…