Per finalitzar l’última etapa prèvia a la universitat, com a alumne de segon de Batxillerat ha sigut necessària la creació d’un treball de recerca on es demostrin les habilitats i coneixements apresos al llarg dels anys. Aquesta experiència ha estat tot un repte des del seu inici fins al final, ja que ha posat a prova la capacitat de fer un projecte d’aquesta magnitud.
El tema escollit prové de la curiositat d’entendre el funcionament darrere dels processos que ens envolten. Quan vaig sentir per primer cop que hi havia una màquina capaç de replicar el procés que fa el Sol per aconseguir energia, i que a més ens podia solucionar la crisi energètica en relació amb les energies no renovables i la contaminació, vaig voler conèixer més a fons la veritat darrere d’aquestes afirmacions.
Per evitar fer un treball únicament teòric i relacionant-ho amb la revolució informàtica que vivim en l’actualitat, vaig plantejar la següent hipòtesi principal:
“Un alumne de batxillerat, amb les eines adequades, pot crear les bases teòriques d’un nou model de reactor de fusió que tingui un rendiment semblant als models existents.”
La idea darrere aquesta afirmació era comprovar si realment, amb els coneixements que té un estudiant i l’ajuda d’eines informàtiques, com pot ser la intel·ligència artificial i els codis informàtics, es podia plantejar un nou model de reactor de fusió. Així, en treballar per comprovar la certesa de la hipòtesi també aconseguiria aclarir la meva perspectiva envers aquest àmbit, i determinaria la veracitat d’una segona hipòtesi sorgida exclusivament de la meva opinió respecte a la revolució de la informàtica actual:
“L’ús de sistemes informàtics millora l’eficiència, optimització i resultat de qualsevol treball numèric.”
En aquesta segona hipòtesi, pretenia demostrar com hem d’enfocar l’ús de les noves eines informàtiques, com pot ser la intel·ligència artificial, per millorar la qualitat dels treballs i potenciar la capacitat humana a l’hora de treballar. El motiu és que en els últims anys, el que s’observa arreu del món és que es perceben aquestes noves eines com un risc per a l’aprenentatge dels joves, que únicament faran disminuir la seva intel·ligència i els farà més dependents a aquesta tecnologia. No obstant això, no comparteixo aquest punt de vista i des d’un inici vaig voler demostrar com aquest enfocament és erroni, ja que al llarg del treball demostro com amb un ús adequat, aquestes tecnologies no substitueixen la intel·ligència humana, sinó que amplifiquen la seva creativitat i capacitats a l’hora de treballar.
El projecte començava amb una breu teoria i recerca de què és la fusió nuclear, i quins són els diversos reactors que l’aconsegueixen amb el seu funcionament respectiu. Aquesta part era exclusivament de llegir i aprendre. On realment recau la part interessant del treball és en el bloc pràctic. En aquest, després d’una anàlisi detallada dels diversos problemes que presenten els reactors i d’extreure conclusions del seu funcionament, començava la creació del nou model de reactor. A partir d’aquí, mitjançant les dades extretes de les anàlisis es plantejaven una sèrie de paràmetres des dels quals es definirien tots els altres.
La següent part era la més complexa del treball, ja que es feien servir fórmules i lleis amb les quals es podien definir els diferents paràmetres bàsics del nou model. No obstant això, el punt clau del projecte és que no es resolien les equacions amb cap dada a l’atzar, sinó que es deixaven amb incògnites.
La raó principal és que un cop es tenien les diferents lleis amb què es farien les bases del reactor i es definiria el rendiment d’aquest, era moment de programar un codi informàtic. La idea era crear un codi que permetés resoldre aquestes lleis amb milions de combinacions de nombres diferents, per així comprovar quins eren els valors dels paràmetres que més augmentaven el valor del rendiment del reactor. Així doncs, fent ús del sistema MATLAB i creant un codi informàtic des de zero, en el treball s’han provat 17.000.000 de combinacions diferents en recerca del rendiment màxim del nou model.
Desafortunadament, la hipòtesi principal no es va complir per un error en la integració de dos valors en l’equació del rendiment. Aquest problema va causar que les combinacions no tinguessin resultats reals, sinó que donessin valors inversemblants. Malgrat això, les sensacions del treball són molt més positives respecte a l’esperat en un principi. Una raó és que la segona hipòtesi sí que s’ha confirmat perquè amb el simple fet d’haver extret les conclusions del treball a partir de 17 milions de resultats diferents, es demostra com les noves eines poden potenciar molt l’eficiència humana i eliminar les limitacions amb què es treballaria sense elles, ja que sol no hauria sigut capaç de provar tantes combinacions.
En conclusió, malgrat la hipòtesi en la qual es basava el treball no s’ha vist assolida, les sensacions de tots aquests mesos treballant són molt gratificants, com també els resultats. Així doncs, aquest projecte m’ha servit per comprovar com realment la fusió nuclear és el mètode d’obtenció d’energia del futur, i com estem molt més a prop del que ens pensem d’assolir-la. A més, cal remarcar aquest nou enfocament que hem de tenir respecte a la intel·ligència artificial i les noves eines digitals, per així ser més competents i no quedar-nos estancats en la por i la ignorància.
Deixa un comentari