Entrevista amb Pere Comellas, el professor-bomber

– Hola, Pere Comellas. Què volies estudiar quan eres petit?

– Doncs, la veritat és que sempre m’hauria agradat ser bomber però al final per coses de la vida em vaig començar a interessar per la informàtica i vaig fer un petit canvi. Encara puc ser voluntari de bomber, però.

– Què vas acabar estudiant?

– Vaig acabar estudiant una enginyeria tècnica informàtica de sistemes a la universitat de Girona i vaig fer un màster a Barcelona per ser professor.

– Per què vas escollir ser professor i quant temps portes fent-ne?

– Tot va començar quan, mentre treballava i alhora feia també classes particulars a adults, d’informàtica, un dia un senyor, amb el qual tenia bona relació, em va dir que per què no provava de ser professor amb adolescents i la veritat és que ja m’havia passat pel cap la idea però no l’havia tirat endavant i llavors vaig decidir donar-li una oportunitat i aquest serà el meu 2n any de docència.

– Quines són les  teves aficions?

– El meu hobbie és la muntanya tot i que ara, des que visc a Barcelona, per desgràcia no en puc fer tanta, abans corria molt, tot i que vaig tenir una petita lesió al genoll, i ara em dedico molt a caminar. Per altra banda també m’agrada molt el cine i els videojocs.

– Eres bon estudiant quan encara anaves a l’escola?

– Sincerament, no gaire.

– Quina era l’assignatura que més t’agradava? I la que menys?

– La que més m’agradava? Doncs… a veure, la que més em costava crec que era mates i la que més m’agradava doncs… la veritat és que no me’n recordo. De quina edat estem parlant? la ESO? A la ESO m’agradaven molt les socials, a la carrera ja altres coses, computadors, per exemple.

– Que és el més vergonyós que t’ha passat en una classe?

– Ehhh… *riu*, a la meva primera o segona classe, després que m’haguessin donat l’ipad, estava projectant i se’m va obrir el programa de fotos i va sortir un selfie amb el photobooth, l’app que et deforma la cara, d’aquelles que és així com de broma i no passa res però em vaig quedar bastant parat.

– Què és el més complicat i el més gratificant d’aquesta professió?

– El més complicat és donar les classes de manera que puguis fer que el teu alumnat se’n recordi i es quedi amb el que estàs dient, vull dir, per explicar una cosa així has de sentir-la i has d’interioritzar-la i no ets expert en tot, llavors això costa bastant i el més gratificant és veure com has pogut transmetre el que has explicat, quan veus que, realment, l’alumne ha après.

– Segons la teva opinió què creus que és el pitjor del sistema educatiu actual?

– Tinc molt poca experiència sent professor, per tant  aquesta opinió té la seva objectivitat relativa però jo penso, si parlem d’educació secundària ja que batxillerat és una altra història, que el sistema educatiu que tenim fa que tinguem els alumnes massa hores asseguts en una cadira i tenim unes classes, tot i que s’està cambiant molt el concepte, molt magistrals.

– Què opines de la gent que deixa els seus estudis per treballar?

– És un error deixar els teus estudis en qualsevol moment, tant si parlem de la carrera com al  batxillerat, és un super error a no ser que siguis un super creatiu increïble i que fundis la teva empresa. Però així i tot, penso que és un error  perquè estàs perdent una època molt “guai”de la teva vida que és la d’estudiant. Passa sovint que empreses venen a oferir-te feina quan no has acabat la carrera i quan vols entrar en un altre lloc, no tens el  títol i llavors és molt difícil treure-te’l. Mai abandonis la teva carrera per una empresa. És el meu parer, val més el teu talent.

– Si no estiguessis fent el que fas, què t’hauria agradat estudiar i fer de gran?  

– Bé doncs, com ja he dit, sempre m’ha agradat la idea de ser bomber tot i que és una tasca molt difícil i que del que ens pensem que és al que realment és hi ha un gran salt. Tinc molts amics que són bombers i és bastant difícil però m’agradaria ser bomber, fins i tot , tirant una miqueta més cap a munt, més cap al rang d’inspector, que es dediquen a estudiar totes les situacions i plans d’actuació.

– Canviaries la teva professió per la que has anomenat?

– És una pregunta molt complexa, acabo de començar una nova etapa com a professor i estic súper enamorat de la meva tasca. Però sí que la de bomber és una feina que m’agradaria provar . Si em pogués agafar dos anys sabàtics i començar de bomber a veure què tal m’anava, doncs i tant que ho tiraria endavant.