Des de petit m’havia fascinat l’univers Marvel. Però ara, com a estudiant amb interès per la física i la tecnologia, vaig pensar que podria fer un treball de recerca que unís aquests dos aspectes. En aquest treball he analitzat la viabilitat científica de tres personatges de Marvel: Iron Man, Ant-Man i Black Panther.
La hipòtesi era concreta: és possible que, en l’actualitat o en un futur immediat, un ésser humà pugui assolir habilitats físiques i tecnològiques semblants a les d’aquests superherois?
Mitjançant càlculs teòrics, aplicacions de lleis físiques i comparatives amb tecnologies reals, la resposta que he trobat és matisada i, en gran part, encara negativa. Tot i que algunes tecnologies actuals s’acosten sorprenentment a la ficció, les lleis fonamentals de la termodinàmica, la mecànica quàntica i la ciència de materials imposen barreres difícils de superar.
Iron Man és el personatge tecnològicament més plausible de tots tres. La seva armadura es basa en conceptes realistes i assolibles actualment.
Exoesquelets: Avui en dia, els exoesquelets són una realitat en àmbits com la rehabilitació mèdica, la indústria i l’àmbit militar. Augmenten la força i la resistència, però el seu factor multiplicador de força segueix sent modest comparat amb el que mostra l’armadura del personatge. Empreses com Hypershell ofereixen models esportius que milloren el rendiment físic, però encara lluny dels nivells sobrehumans que veiem a la pantalla.
Vol individual amb propulsió: Empreses pioneres com Gravity Industries i Zapata ja comercialitzen sistemes de vol personal, com motxilles propulsores o plataformes amb múltiples turbines. Tanmateix, l’autonomia és limitada, entre 3 i 10 minuts, el pes i la logística del combustible són considerables, i l’eficiència energètica és encara baixa. L’objectiu de volar a altes velocitats i durant llargs períodes com Iron Man segueix sent, de moment, llunyà. Tot i això el vol personal ja és una realitat.
Raigs d’energia: En el sector militar ja s’utilitzen els raigs làser com a armes, però són aparells molt grans i complexes. Introduir una arma làser a l’armadura és impossible ara per ara amb la tecnologia actual. Però es poden fer rèpliques casolanes, com una torxa o un llançador de projectils alimentats per un electrolitzador.
Materials compostos: La combinació d’impressió 3D, reforç amb fibra de carboni o kevlar, i tècniques com la galvanoplàstia permeten crear productes finals lleugers i altament resistents, simulant les propietats dels materials de l’armadura del personatge.
Font d’energia: Aquí és on trobem l’obstacle més gran. Un accelerador de partícules en miniatura com el que porta el personatge, no només generaria una quantitat de calor insostenible, els meus càlculs mostren increments de temperatura superiors als 2.300 °C, sinó que implicaria una eficiència i una densitat energètica irreals amb la tecnologia actual.
Els poders d’Ant-Man són, des d’una perspectiva científica, els més allunyats de la realitat.
Canvis de mida i conservació de la massa: Reduir una persona fins a la mida d’una formiga, mantenint la seva massa original, provocaria que la pressió exercida sobre el terra fos tan colossal que s’enfonsaria en qualsevol superfície. Calculant demostro que, si es reduís l’alçada d’algú a 1 cm, la pressió augmentaria més de 33.000 vegades, superant la resistència de qualsevol material conegut. Aquesta impossibilitat es fonamenta en les lleis de la física clàssica i quàntica, que no permeten comprimir àtoms sense alterar radicalment l’estructura de la matèria.
Viatges en el temps i forats de cuc: La proposta de viatjar al passat mitjançant forats de cuc quàntics, com suggereix el personatge, queda en terreny d’especulació teòrica. Fins i tot si aquests existissin, la seva estabilitat requeriria energia negativa, un concepte no observat experimentalment, la supervivència humana en travessar-los és improbable.
Black Panther: la piezoelectricitat i els supercondensadors
El vestit de Black Panther introdueix conceptes com la piezoelectricitat i els supercondensadors, que sí tenen aplicacions reals, però a una escala molt més modesta:
Piezoelectricitat: Aquest fenomen que es presenta en alguns materials converteix l’energia mecànica en elèctrica i s’utilitza ja en alguns entorns urbans per generar electricitat a partir del moviment. No obstant això, l’energia obtinguda és molt minsa i insuficient per a aplicacions de gran potència. En el cas del vestit de Black Panther, emmagatzemar l’energia de múltiples impactes de bala per després alliberar-la i aixecar un cotxe requereix una densitat energètica i una velocitat de descàrrega inassolibles amb materials actuals.
Els supercondensadors de grafè d’alt rendiment podrien teòricament alliberar grans quantitats d’energia en temps molt curts. Però, segons els càlculs realitzats, per aconseguir la potència necessària per replicar una escena com la de la pel·lícula, es requeriria una quantitat de materials, inclús suposant les millors propietats, massa gran.
Hologrames interactius: La tecnologia més propera als hologrames sòlids que presenta el personatge són els fluids fèrrics, que reaccionen als camps magnètics formant estructures tridimensionals. La creació d’hologrames tangibles i manipulables, però, segueix sent ciència-ficció.
Conclusió:
En conjunt, la resposta a la hipòtesi inicial és majoritàriament negativa en l’estat actual de la ciència. Tot i que algunes tecnologies com exoesquelets, propulsió individual o materials compostos s’acosten als superpoders de Marvel, les lleis fonamentals de la física imposen límits clars que la ficció supera gràcies a la llibertat creativa. El principal obstacle no és tant la inexistència d’aquestes tecnologies, sinó la nostra incapacitat per miniaturitzar-les, fer-les eficients i integrar-les en sistemes autònoms i segurs.
En definitiva, encara que no puguem replicar Iron Man, Ant-Man o Black Panther actualment, el imaginari ens impulsa a explorar, investigar i assolir els límits del possible. Com deia Stan Lee en les seves intervencions: Excelsior!
Genís Carbonell
Deixa un comentari