El guant capaç de traduir la llengua de signes

Com a alumna de 2n de Batxillerat, durant tot aquest any he estat elaborant un treball de recerca que ha acabat sent molt especial per mi i m’ha fet viure experiències molt enriquidores. Des de l’inici tenia molt clar que volia tractar un tema que em fes créixer com a persona, concretament, ajudar a un col·lectiu desafavorit de la societat, que en aquest cas va ser el de la gent sorda. A més a més sóc una noia molt apassionada per la robòtica i el món de les noves tecnologies, per tant com podreu comprovar aquests són els dos aspectes principals als quals em vaig aferrar a l’hora de decidir el tema que tractaria. Em vaig proposar ser capaç d’ajudar el col·lectiu sord a través de l’elaboració d’un guant robòtic que pogués traduir la llengua de signes. L’objectiu principal del guant era que millorés la qualitat de vida de les persones sordes, permetent la comunicació entre una persona oidora, que no sap llengua de signes, i una persona sorda. Tanmateix, actualment el guant només tradueix les lletres de l’alfabet dactilològic, ja que la llengua de signes està composta per una xifra excessiva de moviments i posicions, que no podia assolir en un treball d’aquestes característiques. 

Però com funciona el guant? 

Pot semblar una eina molt complexa d’utilitzar, però realment no ho és tant, per això us faré una breu síntesi del procés. Per començar, la persona sorda se l’ha de posar a la seva mà dominant i fer el signe de l’alfabet dactilològic que vol traduir. En segon lloc, els sensors que conté el guant detecten la posició dels dits, és a dir, l’angle en què es troben doblegats o si estan completament estirats i la posició de la mà en l’espai. Aquesta informació és analitzada per la placa de control del guant i s’envia a l’ordinador o mòbil al qual està connectat. Finalment, un programa d’Arduino creat per mi, detecta la lletra i la tradueix a text escrit. De tal manera que la persona que no sap llengua de signes pot entendre el missatge. 

La finalitat del guant és ajudar a totes aquelles persones que no es poden comunicar oralment, i per tant ho fan a través de la llengua de signes,

La finalitat del guant és ajudar a totes aquelles persones que no es poden comunicar oralment, i per tant ho fan a través de la llengua de signes, a poder mantenir una conversa amb algú que no coneix la seva llengua. Per tal de fer desaparèixer la discriminació social que pateix aquest col·lectiu i alhora mantenir vigent una llengua tan simbòlica i destacada com és la llengua de signes. 

També m’agradaria destacar dues coses que he après durant tots els mesos d’elaboració del treball. Per una banda, m’ha donat l’oportunitat de parlar amb professionals que tracten diàriament amb persones sordes, cosa que va fer despertar encara més el meu interès per aquest col·lectiu. D’altra banda, el meu treball no era només aconseguir que el guant funcionés i traduís l’alfabet dactilològic, sinó que havia de millorar la qualitat de vida de les persones sordes. Per aquest motiu vaig fer la prova d’anar a una administració de loteria i demanar-li a la dependenta un dècim de loteria. Tot i que vaig haver de lletrejar tota la frase de: “Bon dia, vull un dècim de loteria”, el guant va funcionar, i em va entendre perfectament. Finalment, gràcies a aquesta prova, vaig poder confirmar la hipòtesi plantejada inicialment.  

Per concloure vull animar a tots aquells nens i nenes que llegeixin aquest article, que quan arribin a 2n de Batxillerat i hagin de triar un tema, hi posin molta imaginació i ganes, ja que amb molt esforç i entusiasme poden aconseguir qualsevol cosa que es proposin, tot i que sembli impossible. Per mi l’elaboració d’aquest treball ha estat tot un repte, però res que amb dedicació i ganes no hagi pogut assolir. També ha estat una oportunitat excel·lent per sensibilitzar les persones del meu entorn sobre una determinada problemàtica social, com és la sordesa, que en el fons ens afecta a tots.

Vols llegir més sobre els Treballs de recerca?