A través d’aquest treball he volgut analitzar el cor. És l’òrgan que ens fa viure, però alhora ha esdevingut un símbol cultural i literari molt potent. S’utilitza per expressar emocions com l’amor, la tristesa o la passió, i expressions com “tenir el cor accelerat” o “tenir el cor trencat” formen part del nostre llenguatge quotidià. Un exemple clàssic d’aquesta visió simbòlica apareix a “El Màgic d’Oz”, on el Llenyataire de llauna desitja un cor per poder sentir com els humans, reforçant la idea que el cor representa emocions i humanitat.
He volgut descobrir el cor com l’òrgan central del sistema cardiovascular, i estudiar les malalties que l’afecten, i a partir d’aquí veure quins són els principals mètodes de diagnòstic per imatge disponibles actualment per diagnosticar aquestes malalties.
A partir del marc teòric he pogut explicar l’estructura i el funcionament del cor, i he detallat les patologies cardíaques més rellevants com poden ser les cardiomiopaties, les malalties congènites, els tumors, l’angina de pit i els infarts. Entrant en les tècniques de diagnòstic per imatge vaig analitzar les ecografies, la medicina nuclear, el TAC i la ressonància magnètica.
La part pràctica es va centrar en dos grans moments, la dissecció d’un cor de xai per observar directament les parts anatòmiques descrites prèviament, fet que ha permès relacionar els conceptes teòrics amb l’observació empírica, però en l’estada al Royal Brompton Hospital de Londres, en el centre de recerca per imatge, dirigit per l’Associate Professor in Cardiac Magnetic Resonance Physics Sònia Nielles-Vallespín, vaig poder tenir contacte directe amb els professionals especialitzats en la recerca i investigació que m’ha permès conèixer les línies de recerca actuals en aquest camp, orientades a obtenir imatges de més alta resolució i a millorar la detecció precoç de malalties, a través de l’observació de la microestructura del cor.
La hipòtesi del meu treball planteja que la ressonància magnètica és el millor mètode de diagnòstic per imatge per detectar malalties cardiovasculars. L’anàlisi comparativa de les tècniques estudiades mostra que no existeix una única prova que sigui la millor en tots els casos, ja que cadascuna aporta informació diferent que permet fer un diagnòstic exacte.
L’ecografia cardíaca és la tècnica més accessible i segura, no utilitza radiació i és ideal per valorar la funció del cor i detectar alteracions del moviment del miocardi. Tot i això, en patologies més complexes, com cardiomiopaties, tumors o malformacions congènites, rarament proporciona un diagnòstic definitiu i s’ha de combinar amb altres proves.
El TAC cardíac destaca per la seva gran capacitat de visualitzar l’anatomia i la morfologia del cor i els vasos, sent especialment útil per estudiar artèries coronàries i identificar estenosis o obstruccions. Tanmateix, implica radiació i l’ús habitual de contrast, fet que limita la seva aplicació repetida i la seva utilització com a tècnica inicial.
La medicina nuclear permet obtenir informació funcional i de perfusió miocardíaca, especialment útil per valorar la gravetat de l’afectació coronària o l’extensió d’un infart. Tot i això, és una tècnica costosa, requereix radiofàrmacs i ofereix menys detall anatòmic que altres proves, motiu pel qual sovint es fa servir per al seguiment més que per al diagnòstic inicial. A més, la legislació actual va substituint l’ús de medicina nuclear per ressonància magnètica en estudis de perfusió, donada la major qualitat d’imatge que proporciona aquesta última.
D’entre totes les tècniques, la ressonància magnètica és la que ofereix una informació més completa i precisa: és no invasiva, no utilitza radiació, proporciona un excel·lent contrast de teixits i permet estudiar alhora la morfologia, l’anatomia i la funció del cor. Pot detectar amb gran sensibilitat cardiomiopaties, malalties congènites, tumors i lesions provocades per infarts, i permet obtenir imatges d’alta resolució, en múltiples plans i en moviment, fet que resulta essencial per avaluar el bombeig i el funcionament de les vàlvules, dels ventricles i de les aurícules. El seu únic inconvenient és el cost elevat i la necessitat de personal altament qualificat, factors que en limiten la disponibilitat en la majoria d’hospitals.
En aquests moments, els científics del centre que vaig poder visitar estan desenvolupant un nou mètode de diagnòstic per imatge que permetrà, en un futur, obtenir imatges de la microestructura del cor per poder detectar amb més precisió les patologies cardíaques. Aquest tipus d’imatge només es pot realitzar amb la tècnica de la ressonància magnètica cardíaca.
Per poder validar les imatges obtingudes fins al moment, han de dur a terme tres proves: aconseguir imatges de la microestructura de cors morts de porcs o d’humans, imatges de cors vius de pacients que es presten voluntaris per ajudar en la recerca d’aquest nou mètode i finalment fer una histologia d’un bloc de teixit cardíac per poder comprovar que la realitat coincideix amb les imatges obtingudes. Vaig poder treballar amb el grup principal de físics i informàtics en ressonància magnètica cardíaca que em van ensenyar i explicar amb detall quin és el futur de la medicina cardiovascular.
Si es deixa de banda l’aspecte econòmic, les dades obtingudes confirmen la hipòtesi inicial: la ressonància magnètica és el mètode de diagnòstic per imatge més complet, precís i fiable per a l’estudi de les malalties cardiovasculars. A més a més, és la metodologia en què més esforços de recerca s’estan invertint actualment, orientats a millorar la caracterització del teixit cardíac i a desenvolupar noves aplicacions clíniques.
Radiòlegs, cardiòlegs i investigadors consultats coincideixen a assenyalar que la ressonància magnètica representa avui el model de referència en el diagnòstic per imatge del cor, tant per la qualitat de les imatges com per la seva capacitat de proporcionar informació funcional i estructural precisa. En aquest sentit, el treball conclou que la ressonància magnètica és la millor tècnica per estudiar el cor i les seves patologies, sempre que es disposi dels recursos adequats per a la seva aplicació.
Carlota Nielles Visús
Deixa un comentari