Clàudia Gibert, alumna de 2n de Batxillerat
Us heu preguntat mai com s’han aconseguit al llarg de la història els avenços més importants respecte dels drets justos per a les persones? A mi és un tema que sempre m’ha apassionat.
Gandhi va aconseguir la independència de l’Índia a partir de desobeir lleis i movilitzant-ne tota la població. Martin Luther King juntament amb Malcolm X i Rosa Parks van aconseguir uns drets més justos per als negres als Estats Units, duent a terme manifestacions, boicots, etc. Les suffragettes van aconseguir uns drets més justos per a les dones, entre els quals el dret a votar, desobeint les lleis i fent manifestacions. Amb la vaga de la Canadenca, que va tenir lloc a Barcelona, es va aconseguir una jornada laboral de vuit hores a l’Estat Espanyol. Tots aquests fets tenen un aspecte en comú, la desobediència civil no violenta. Com aquests exemples, al llarg de la història en podem veure molts més que ens demostren que la desobediència civil no violenta és un mitja de lluita que dona els seus resultats.
Actualment, a Catalunya hi ha un gran conflicte amb el govern espanyol ja que una part dels catalans i catalanes volen assolir la independència, però el Govern espanyol s’ha negat a fer un referèndum per tal que el poble català pugui decidir sobre el seu futur. El primer d’octubre de 2017, finalment, es va dur a terme un referèndum de forma no pactada en el qual la policia provinent de l’Estat Espanyol va fer un gran ús de la força contra tots aquells ciutadans i ciutadanes que volien votar. Els catalans van mostrar en tot moment una actitud pacífica, convertint d’aquesta manera el referèndum en un clar exemple de desobediència civil.
Per tot això, vaig decidir enfocar el meu treball en si a Catalunya es podria aconseguir la independència a partir de la desobediència civil ja que és un mitjà de lluita que no requereix la violència, i al llarg de la història hem pogut veure com es tracta d’un mitjà que ha donat els seus fruits.
Per dur a terme el meu treball, l’he estructurat en tres gran blocs:
El primer bloc va consistir en fer un estudi de diferents lluites que, al llarg de la història, s’han dut a terme amb la desobediència civil i analitzar quins aspectes havien resultat claus en cada cas per tal d’aconseguir que la lluita fos victoriosa. També vaig voler analitzar casos molt més actuals, i que, de fet, avui en dia segueixen en lluita, com seria el cas de Turquia o el cas de Hong Kong.
El segon gran bloc del treball va consistir en una anàlisi de la història de Catalunya des de 1714 fins a l’actualitat, passant pel catalanisme polític, l’estatut d’autonomia i la declaració de la República fins a arribar a l’actualitat. D’aquesta manera, he pogut veure quins són els orígens d’aquest sentiment independentista i catalanista, per tal de poder entendre molt millor tota la situació que estem vivint avui en dia.
En l’últim bloc, per una banda, vaig assistir a diverses conferències d’especialistes en la desobediència civil i en la situació de Catalunya com en Ramon Grosfoguel, un especialista en el cas de Hong Kong, i l’Elisenda Paluzié. Per altra banda, vaig realitzar diverses entrevistes a professionals d’aquest àmbit i és gràcies a aquestes entrevistes que he pogut extreure més conclusions. Vaig fer entrevistes a persones vinculades amb el procés com Miquel Buch i Eduard Sallent, que fins fa poc estaven al càrrec dels mossos d’Esquadra, a Jon Iñarritu, un polític del partit basc, Bildu, etc. Per altra banda, a activistes socials amb una àmplia experiència en la lluita no violenta com, per exemple, Martí Olivella o a un instructor anònim en la lluita no violenta i la desobediència civil amb el sobrenom de Quildu. Per últim, a dos advocats vinculats al procés per tal de veure quina era la seva opinió respecte de la situació catalana tenint en compte els seus coneixements. Per una banda, vaig realitzar una entrevista a l’Àlex Martínez, advocat de perfil unionista i que, per tant, no desitja cap canvi en la situació actual i per altra banda, a en Lluís Mestres un advocat favorable a l’independentisme i que forma part de l’associació Atenes, una associació d’advocats que lluita per la defensa dels drets civils.
Les conclusions que he pogut extreure del meu treball són que la desobediència civil, sí que pot funcionar a Catalunya. Per una banda he vist l’èxit que té aquesta via no violenta per aconseguir objectius, ho veiem en els diferents moviments reivindicatius al llarg de la història exposats en el treball i en molts d’altres. També en els exemples de la història he pogut veure com hi ha moviments que lluiten contra un Estat molt potent com l’Índia contra l’imperi britànic o la lluita pels drets dels negres als Estats Units. Tot i lluitar contra Estats tan potents els seus objectius s’han aconseguit i això em fa pensar que, tot i la repressió viscuda a Catalunya i la influència internacional d’Espanya, la desobediència civil pot funcionar. Per altra banda, he pogut observar com Catalunya és un poble unit i que lluita amb perseverança i té molt clars quins són els objectius, és bàsic en la desobediència civil un poble unit amb uns objectius clars. En les entrevistes he pogut veure com la majoria de professionals en aquest àmbit consideren que a l’Estat Espanyol hi ha una gran manca de democràcia, però que tot i això la desobediència civil pot funcionar a Catalunya i que, de fet, és l’única via que pot tenir èxit.
Per acabar m’agradaria donar les gràcies al meu tutor, el Xavier Cot, per guiar-me al llarg del treball i també per ajudar-me a poder aprofundir i conèixer un tema tan interessant i important per a mi.
Es pot aconseguir la independència de Catalunya amb la lluita no violenta i la desobediència civil?
Deixa un comentari