Laura Aguilar, alumna de 2n de Batxillerat
Els anys 60 van suposar un salt en la consciència humana. Fou una època amb una voluntat de canviar les coses com pocs cops s’ha vist. I no només això, sinó que els joves d’aquella època van crear tot un moviment revolucionari i cultural, del qual nosaltres som els successors, i que va demostrar que per canviar les coses no serveix de res quedar-se de braços plegats veient la vida passar.
El Treball de Recerca és el primer projecte que, tot i comptar amb el suport i l’ajuda d’un tutor assignat, el fem de manera gairebé autònoma. Ens enfrontem a un repte nou per tots nosaltres: crear del no-res una cosa nova, original i sobretot, teva. I no és precisament una tasca fàcil. Primer de tot, has de trobar un tema que realment et motivi, un tema amb el qual ets conscient que hauràs de lluitar durant un any.
Personalment, crec que escollir el tema pot semblar bufar i fer ampolles però és una de les parts més importants d’aquest procés, perquè un cop triat no hi ha marxa enrere. Vaig donar-hi voltes i voltes, i després de descartar tres o quatre opcions, vaig començar a pensar en l’últim any d’ESO, quan vaig decidir fer com a optativa Història de la Música. Érem onze si no recordo malament, i recordo preguntar-me molt sovint perquè no hi havia més gent allà, ja que, sincerament, és una de les assignatures a les quals amb més ganes he assistit. És per això què, a l’hora de triar el tema pel meu Treball de Recerca, en descartar tres o quatre opcions que no m’acabaven de convèncer o no donaven prou de si, em van venir a la memòria aquelles classes d’història que no tenien res a veure amb les que havia fet fins llavors i que m’havien fet gaudir realment tant de la història en si com de la música. Vaig començar a considerar l’època dels 60, una època que a mi sempre m’havia fascinat, tant els seus referents com el que volen transmetre. Per tot això, quan a principis de 1r de batxillerat ens van fer triar un tema pel Treball de Recerca, inspirada per tot el llegat de la Generació dels 60 vaig decidir que el meu treball havia de servir, així mateix, com a “tribut” a aquesta època.
El meu objectiu en realitzar aquest treball era demostrar com la música va ser vital pels moviments contraculturals de tota la dècada dels seixanta. Intentar respondre a preguntes com, per què en aquests anys va desenvolupar-se més poderosament que mai la cultura musical? O, per què la joventut va adoptar la música com a bandera, i van ser precisament ells a través de la música qui van revolucionar el món? En definitiva, la meva hipòtesi plantejava que els anys 60 van suposar un punt d’inflexió en la història del segle XX i tota la història contemporània, i la seva música fou una part substancial de tot el moviment contracultural impulsat per la voluntat de la joventut de canviar l’establert fins al moment.
La part teòrica del treball, realitzant una anàlisi en profunditat del context històric, les característiques de la contracultura, les subcultures juvenils que van sorgir en aquella època (precursores dels hippies) i el flower-power em va permetre formar una base sòlida i clara per poder, més tard, relacionar-la per realitzar la meva part pràctica, analitzant un total de set cançons relacionant-les amb el context i procurant que amb totes elles pogués, finalment, crear un reflex del que va significar aquella època a tots els nivells, des del moviment pels drets civils amb Say It Loud, I’m Black And I’m Proud de James Brown, passant per la Segona Onada Feminista amb Respect, d’Aretha Franklin, fins a cançons protesta com Blowin’ In The Wind de Bob Dylan.
M’ha resultat molt positiu analitzar la història des del punt de vista de la música del moment, els anys 60, ja que he pogut veure l’època des d’un punt de vista total i completament diferent. Només la música i els seus precursors van fer dels 60 una dècada clau, un punt vital en el qual tota una societat va evolucionar, va liberalitzar-se, va trencar barreres i va anar a contracorrent de tot el que estava establert, que va tirar cap endavant buscant-se a si mateixa (o almenys intentant-ho) fent ús de noves armes tan poderoses com la música i la capacitat d’expressar-se a través d’ella.
En resum, citant a Carlos Santana, els joves d’avui haurien d’anar allà per trobar-se a si mateixos.
Com la música, als anys 60, va trencar barreres
Deixa un comentari