Anna López, Jana Martínez i Paula Pi, alumnes de 1r de Batxillerat
– Bona tarda, em dic Alejandro Benedicto i sóc cap de cuina de l’escola IPSI.
-De petit ja sabies a que et volies dedicar?
-No, realment no, vaig estudiar delineació, d’aquí vaig fer un mòdul de grau superior i vaig estar treballant en despatxos d’arquitectura com a delineant i altres coses, però com a hobby tenia la cuina ja sigui a casa o amb els amics i vaig tenir l’oportunitat d’entrar en una petita cuina i a partir d’aquí és quan se’m va girar el tema i vaig començar amb la cuina.
-Molt, moltíssim. Realment des que vaig començar a treballar en això, cada vegada m’agrada més i estic content d’haver escollit i d’haver conegut aquest ram en el tema de cuina professional
-Quants anys portes treballant a l’escola IPSI?
Vaig començar on gairebé comença tothom, en la zona del rentat, i mica en mica, vaig anar pujant ja sigui per interès o per oportunitats que em van donar…
-A l’escola IPSI hi porto poquet, des de juliol d’aquest mateix any, i en la cuina uns deu anys aproximadament. Vaig començar on gairebé comença tothom, en la zona del rentat, i mica en mica, vaig anar pujant ja sigui per interès o per oportunitats que em van donar… i bé, després de començar de zero, com qui diu, a la cuina he anat pujant mica en mica fins on sóc ara.
-I has hagut d’estudiar alguna cosa específica per arribar a tenir el càrrec que tens ara?
-No, realment ha estat amb interés, amb dedicació, dedicant-hi moltes hores, i he fet algun curset, això sí, de cuina, però coses esporàdiques que a mi m’agradaven o m’interessaven, no com a carrera ni com a estudi principal.
-Com organitzes i decideixes els menús de la setmana?
-Per decidir els menús de la setmana, aquí a l’Ipsi, ens reunim normalment al principi de la setmana la Montserrat, la Neus i jo, i decidim entre tots tres els menús que siguin més adequats tant pels estris i materials que tenim a la cuina com, sobretot, pels alumnes i pel professorat i gent que treballa a l’escola.
-Us baseu en alguna dieta específica?
-No, més que dieta específica, tenim una teoria, intentem que cada setmana hi hagi llegums, verdura, peix, un fregit a la setmana com a molt, pasta, i a partir d’aquí, doncs de segons, peix, carn, sigui porc o vedella, i intentem combinar-ho, que siguin unes combinacions atractives pels nens i que tot tingui concordància a nivell de proteïnes, calories etc.
-I la gent que té al·lèrgies o intoleràncies, mengen plats diferents?
-Sí, el que intentem fer aquí és, amb un menú base, intentem treure’n totes les possibles intoleràncies i al·lèrgies i fer-ho de la manera que ens impliqui menys feina a la cuina, dintre de les pautes i dels al·lèrgens que tingui cada producte o cada matèria que estem treballant. Llavors, és el que et dic, si algú és al·lèrgic als fruits secs doncs es fa un menú base sense fruits secs, i a l’últim moment, si hi haguessin fruits secs, s’afegirien al menjar de qui no tingui al·lèrgia. O qui és al·lèrgic al peix doncs, això sí que és més clar, es fa una carn. Però això sí, sempre partim d’un menú base i d’aquí comencem a fer canvis segons les al·lèrgies.
-I ara ja, parlant una mica més de tu, deixant a part el tema de la cuina a l’escola, tens alguna especialitat que t’agradi molt fer?
… a mi el que m’agrada molt, més que res pel que he viscut en altres feines, és la cambra freda, que són les amanides, postres… i tot el que és treballar en cru.
-A veure, com a especialitats a mi el que m’agrada molt, més que res pel que he viscut en altres feines, és la cambra freda, que són les amanides, postres… i tot el que és treballar en cru, que potser no se li sol donar tanta importància com a un plat cuinat, però per mi en té molta perquè estàs tractant el producte tal qual te’l menjaràs. Llavors l’has de fer atractiu visualment i tenint present que aquest producte te l’has de menjar tal qual és, o sigui que no has de camuflar-lo amb una salsa o amb un fregit. Llavors a mi m’agrada molt treballar aquest concepte, el tema dels aliments crus.
-I els aliments que serviu a l’escola, on els compreu?
-Nosaltres tenim proveïdors, intentem tenir dos proveïdors de cada gènere, ja sigui de congelats, de la carn, del peix, de les verdures, dels làctics… més que res per si un falla, tenir l’oportunitat de comprar-ho a un altre proveïdor. Són proveïdors que normalment ja es dediquen a vendre en grans quantitats així que no anem a cadenes de supermercats ni al mercat, el que sí que aquests proveïdors, sobretot de producte fresc, són de proximitat i llavors la matèria primera que ens arriba a l’escola en concret és de molt bona qualitat.
-El servei de mitja pensió a qui s’ofereix?
-El servei de mitja pensió està enfocat a tot el personal de l’escola i a tots es alumnes que vinguin a l’escola, tan us com altres tenen l’opció de venir a dinar.
-O sigui des de primària a batxillerat? I parvularis?
-Sí, tots els alumnes que estiguin inscrits a l’ecola Ipsi poden tenir servei de menjador.
-Només hi ha menjador en un edifici, oi?
-Sí, és tot a l’edifici central i tots els alumnes, si són en un altre edifici, han d’anar cap allà i està tot organitzat per dos torns principals, comença el primer torn cap a dos quarts d’una, i l’altre al voltant de dos quarts de dues, tres quarts. Sempre el que intentem és que tots els cursos estiguin, des que comencen a dinar fins que acaben, s’est una hora aproximadament, que sigui l’horari que destinin a dinar; ai, com a torns principals, aquests dos que he dit.
-Ens podries explicar alguna anècdota que t’hagui passat a tu a l’escola?
-Sí, bé, com a anècdota, aquí hi porto molt poc temps, però l’anècdota que jo crec que és la més important i gran que he viscut en el món de la cuina en els deu anys que hi porto, és l’incendi de la cuina. El va provocar una fregidora que es va incendiar; és va escalfar l’oli i la resistència no va controlar la potència i llavors va escalfar-se massa l’oli, va començar a cremar i és el que va provocar l’incendi.
-Llavors, el que més va quedar afectat és la cuina, no? No va sortir d’allà?
-No, la veritat és que vam actuar el més bé que vam poder. Una vegada vam veure que no podíem apagar-la vam tancar les portes de la cuina i vam deixar pas als bombers. Va afectar la zona de fregidores, tot el material que estava a la vora i la instal·lació elèctrica de la cuina també va quedar afectada. I després tot el que implica el fum i el foc a la resta de cuina, o al soterrani 1, que és on està ubicada.
-Però quant a personal o alumnes ningú va resultar ferit?
-No, la veritat és que es va actuar molt bé i va estar molt bé tota l’evaquació i ni alumnes, ni personal de la cuina o de fora de la cuina va patir cap dany.
-Si hi ha alguna cosa que vulguis afegir que no t’haguem demanat…
-Bé, en principi l’únic és això, que porto molt poquet temps aquí, i espero que m’aneu coneixent de mica en mica pels plats que surten de la cuina.
-Doncs acabem aquí. Gràcies.
-De res.
L’Alejandro Benedicto és el cuiner de l’Escola des de l’estiu passat, i en aquesta entrevista ens aproxima al dia a dia del menjador
Deixa un comentari