Segur que, si ho penses bé, coneixes algú que practica (o ha practicat) tir olímpic. Formar part d’aquest esport ha estat, per casualitat, una de les decisions més influents en la meva vida. El meu treball de recerca tracta, concretament, de les millores que cal incorporar en la pràctica d’aquest esport en la modalitat de carrabina per a aconseguir un millor rendiment. El nom, El 10.9, Anàlisi del Tir Olímpic, fa referència a la puntuació més alta que es pot aconseguir en un tret.
Escriure un treball de recerca sobre un esport poc conegut pot arribar a ser frustrant i alhora emocionant. En el meu cas, vaig tenir problemes quan vaig començar a fer la recerca bibliogràfica que guiaria la pràctica més endavant. La major part d’articles sobre el tir estan escrits en alemany o anglès. Altres llibres escrits en la nostra llengua son tan vells que ja no els podem trobar a la venda o per Internet. No obstant, gràcies al Club de Tir Esportiu de Barcelona i a la seva magnífica biblioteca on es guarden documents històrics, vaig tenir la possibilitat de consultar informació privilegiada. El segon repte va sorgir arrel d’això; calia actualitzar la informació i filtrar-la perquè s’adaptés a la nova normativa (publicada per la Real Federación de Tiro Olímpico aquest mateix 2018).
Un cop recollides les dades bàsiques sobre el tir olímpic, i amb l’ajut de companys tiradors i d’entrenadors, vaig fer un recull dels diferents aspectes que influeixen a l’hora de realitzar un tret. Els vaig dividir en dos grans blocs: aspectes físics (estabilitat, equilibri, condició física…) i aspectes psicològics (com afrontar una competició, l’actitud en l’entrenament…).
Finalment, vaig dissenyar una pràctica per tal de demostrar que realment s’aconsegueix un increment del rendiment amb els aspectes estudiats. Malauradament, tan sols vaig aconseguir 6 participants, pel que vaig treballar amb una sola variable: les “millores”. La variable incloïa un gran nombre dels aspectes treballats en el bloc teòric. Vaig decidir fer dos grups: el grup base, que em donaria els resultats sense les “millores”, i el grup amb “millores”. Els resultats van ser extraordinaris: no tan sols s’havia assolit un rendiment considerablement major per part del segon grup, sinó que addicionalment la seva corba d’aprenentatge era completament regular.
Els resultats d’aquest treball de recerca demostren, mitjançant el mètode científic, que allò que alguns tiradors ja utilitzen per a millorar, realment funciona. Aquest projecte pot ser de gran interès per a les federacions que tenen o desitgin començar un pla de tecnificació esportiva d’alt rendiment per als seus esportistes. El meu proper pas en relació al projecte és presentar-me a algun concurs de treball de recerca. Independentment d’això, ha estat un gran plaer poder aprofundir sobre el tir olímpic barrejant els aspectes tècnics amb una base científica.
Deixa un comentari