Abril Arroyo, Berta Garcia, Sergi Marsol, Nicolás Naranjo, Helena PLans i Katia Schwarz, tots alumnes de 1r de Batxcillerat
Com cada any, els alumnes de primer de batxillerat hem preparat una obra de teatre per tots els nostres companys. Cadascuna de les classes va adaptar una obra a l’edat dels seus espectadors: 1rD va fer l’obra Peter Pan per als més petits de primària; 1rC va adaptar la sèrie Friends per al segon cicle de primària; 1rA va interpretar Mamma Mia per a primer, segon i tercer d’ESO; finalment 1rB va representar Aquí no paga ni déu per a quart d’ESO i batxillerat. A més a més, cada obra va ser també representada per als pares, de manera que van poder veure el meravellós treball dels seus fills.
Als alumnes de primer A ens va tocar fer l’obra a primer, segon i tercer d’ESO i vam pensar que seria una bona idea fer un musical: Mamma mia. Tanmateix, no tothom hi estava d’acord i hi havia l’afegit de la complicació de l’espai, ja que a la pel·lícula hi ha un constant canvi d’escenari, de manera que vam decidir deixar de banda el musical per passar a fer l’obra Sense Escrúpols. Vam estar ben bé dos mesos adaptant, preparant i practicant aquesta obra fins que vam veure que no era del tot adequada per les edats que ens havien tocat i vam decidir centrar-nos en el musical Mamma Mia. Tot i que l’adaptació de l’obra i dels espais suposava un gran esforç, vam creure que el resultat podria valdre la pena. Ens vam dividir les tasques i en poc temps vam tenir enllestit el guió i el repartiment de personatges, així que vam poder començar els assajos i la preparació de les coreografies pels balls. Tothom s’hi va implicar molt i això va fer fàcil tot el treball. A més, al principi pensàvem fer playback quan sonessin les cançons però al final vam animar-nos a cantar-les i això va suposar un gran èxit.
Els alumnes de primer B vam tenir l’obra molt clara des del primer moment: principalment perquè vam ser un xic influenciats pel nostre tutor, que ja havia vist l’obra amb anterioritat i tenia la idea molt clara, fet que només ens va deixar l’opció de claudicar i acceptar Aquí no paga ni déu. Un problema al qual ens vam enfrontar va ser el de retallar el paper: l’obra durava dues hores i no teníem ni idea de com reduir els monòlegs inacabables. Després de molt esforç (i moltes queixes per part dels actors principals) vam aconseguir retallar l’obra fins a una hora. Pel que fa al decorat, vam tenir la sort de tenir una classe amb persones molt dotades artísticament, fet que ens va deixar amb uns decorats magnífics.
Al principi ens va costar una mica començar a treballar, cosa que va estressar el nostre tutor fins al punt que gairebé perd la confiança en nosaltres, però el vam sorprendre positivament. Tot i això, el dia de la representació, quan la vam presentar als nostres companys de primer i segon de batxillerat, els nervis ens van superar i vam tenir un atac de riure generalitzat durant l’escena final. Cal dir que l’obra va unir a tota la classe i va ser una experiència molt divertida de la qual ens alegrem d’haver format part.
Els alumnes de primer C també vam dubtar entre diverses obres, fins que vam arribar a la conclusió que la millor opció era una adaptació de Friends, una comèdia nord-americana dels anys 90. Tanmateix, hi havia un petit inconvenient: cada capítol dura només vint minuts, així que vam decidir adaptar el guió d’un sol capítol perquè durés uns quaranta minuts, i hi vam afegir personatges secundaris perquè més alumnes poguessin actuar. A més, vam haver d’adaptar les bromes i els jocs de paraules a cadascun dels cursos i als pares per tal de crear un ambient més adequat per a cada públic. Com si l’adaptació i creació del guió no haguessin estat prou complicades, l’equip de decorats es va trobar amb un altre inconvenient: necessitàvem una habitació a l’escenari on alguns dels actors s’havien de canviar. Després de setmanes de treball en tots els aspectes de l’obra (escenografia, decorats, llum i so, etc.), la funció va anar agafant forma, i poc abans del dia de l’estrena ja havíem assolit l’objectiu: l’espectacle estava enllestit. Els assajos generals a l’escenari ens van reafirmar que totes les hores de feina havien valgut la pena, així que contents amb el resultat que havíem obtingut vam presentar el producte final a un públic molt agraït.
Els alumnes de primer D vam escollir fer l’obra per als més petits de primària, és per això que vam pensar una obra amb la qual poguéssim interactuar amb el públic per tal de crear un ambient més proper. Després de contemplar moltes opcions, vam acabar triant Peter Pan.
La creació de l’obra va començar amb l’adaptació del guió, la tria de personatges i espais. Durant les hores de tutoria treballàvem de valent per tal d’avançar al màxim. Tot i que inicialment hi havia un equip encarregat de cada tasca, finalment tots vam col·laborar en la realització. Un cop la part d’atrezzo i decorats estava encaminada, vam començar amb els assajos. L’objectiu principal, era trobar maneres d’interaccionar amb el públic per tal que ho visquessin de més a prop.
Durant el procés va haver-hi moments de desesperació, ja que la coordinació entre nosaltres no era fàcil i s’hi afegia la complicació dels efectes màgics de l’obra, com eren, els vols per sobre del país de mai més i la pols màgica entre d’altres. Així i tot, els alumnes de 1rD no vam perdre l’esperança i vam donar-ho tot (fèiem assajos fora d’horari escolar, quedàvem per a fer els decorats…).
Va arribar el dia 16 de maig, l’estrena de Peter Pan. Quan els alumnes de tercer de primària entraven per la porta, els alumnes de 1rD, nerviosos, desitjàvem ensenyar el que havíem preparat amb tant esforç i dedicació. Les quatre obres van ser un èxit, i va ser en part, gràcies al públic que ens va ajudar molt i ho va fer tot més fàcil.
En conclusió, podem dir que les obres de teatre han estat una magnífica experiència, que ens han unit com a grup i ens han endinsat en el món del teatre. A més a més, és tot un honor per nosaltres, després de tants anys gaudint les representacions com a espectadors, haver estat els encarregats de dur a terme les obres de teatre d’aquest any, i de l’èxit que han representat.
Aquest article descriu els episodis i les peripècies que passes els alumnes de 1r de Batxillerat durant la producció de les ja tradicionals produccions, i la catarsi que els suposa l’experiència
Deixa un comentari