Els serveis a Mitja pensió

Els alumnes de 3r i 4t de l’ESO que es queden a dinar a la nostra escola tenen l’oportunitat de formar part de l’equip de la mitja pensió. A partir dels catorze anys es pot col·laborar fent el que a l’escola anomenem “serveis”. Què vol dir això? Doncs vol dir que en acabar segon o tercer d’ESO, els alumnes que així ho desitgin poden demanar a la cap del servei de mitja pensió, la Montserrat Queralt, de col·laborar en les diverses tasques de menjador que l’escola posa a la seva disposició. Els voluntaris es repartiran en dos torns d’uns cinc mesos respectivament (de setembre a gener i de febrer a juny). Així, els nois i noies que fan serveis es comprometen a realitzar, durant el període de temps corresponent, una tasca concreta de la millor forma possible. Hi ha diversos càrrecs com són: ajudar els monitors del menjador en la supervisió i acompanyament dels alumnes durant els seus àpats, ajudar els nens petits tant en preparar l’espai de la migdiada com en els seus hàbits d’autonomia -treure’s i posar-se les sabates, anar al bany o recollir la classe-, o ajudar a la cuina preparant els carros de material pel menjador, tasques que faran possible que més de mil persones puguin dinar cada dia a l’escola. Aquest voluntariat té la finalitat d’interrelacionar diferents etapes de l’Escola, fent així possible que els més grans ajudin els més petits de la mateixa manera en què ells van rebre anteriorment aquesta atenció. Hem de recordar, però, que es tracta d’una tasca voluntària que rep el recolzament de l’escola que ens ho agraeix convidant-nos a dinar durant el període de temps que duren els nostres serveis.

Els nois i noies que fan serveis es comprometen a realitzar una tasca concreta de la millor forma possible.

Personalment, el curs passat vaig tenir l’ocasió de participar en aquest projecte. Durant el meu torn vaig ser partícip de la preparació del Menjar Bé, acte on els nens i nenes de 3r de primària presenten als seus pares i mestres de forma pràctica totes les habilitats a taula que durant els seus anys al menjador de l’escola han anat adquirint. En aquell moment vaig recordar quan, sis anys enrere, jo també havia estat asseguda en aquella taula ensenyant a la meva mare, a la meva tutora Maite Ruíz, al grup de mares, pares i alumnes que compartien taula i àpat amb mi i a tot al personal de mitja pensió present, el que havia anat aprenent durant el meu recorregut al menjador de l’escola (iniciat als divuit mesos!).

Aquest voluntariat té la finalitat d’interrelacionar les diferents etapes, fent que els més grans ajudin els més petits tal com ells van rebre anteriorment aquesta atenció.

Des del febrer fins al juny vaig veure passar els alumnes de segon i tercer de primària pel menjador. La meva tasca consistia en supervisar primerament la filera que formaven els nens per entrar al menjador i tot seguit entrar-hi per així col·laborar en la feina dels educadors. En aquell moment vaig passar a adquirir un rol que sempre havia estat força aliè a la meva persona: el d’una posició de responsabilitat en un espai que sempre havia estat de lleure. L’experiència és un grau i com alumne de l’IPSI sé perfectament quins són els aliments que més “costen” de menjar als nens, així que quan em demanaven per retirar la safata amb aquella cara de circumstàncies i amb aquell tovalló estratègicament posat per a tapar un tros de carxofa arrebossada, sabia somriure i anar a buscar un pessic de pa que pogués acompanyar la ingesta del curiós aliment i aprengués a valorar-lo una mica més la propera vegada.

Bon appétit!