El secret del Cor Vivaldi

El proper divendres 1 de març, a les 19.00, a la sala d’assaig de l´Orfeó Català, al Palau de la música catalana, presentarem en societat el llibre El secret del Cor Vivaldi: o com dirigir un cor de nenes i joves i no morir en l’intent.

El llibre, original d’Òscar Boada i escrit amb la col·laboració de la correctora i escriptora Esperança Sierra amb motiu del 30 aniversari del Cor Vivaldi, no és un compendi de direcció coral, ni de pedagogia aplicada ni de tècnica adaptada a veus joves, ni d’anècdotes viscudes, ni d’experiències diverses. Potser és tot això i una mica més encara…

Diu l’autor que dirigir un cor de nenes i joves no sembla pas que hagi de ser res de l’altre món. Ara bé, la cosa es complica si l’acció té lloc en una escola “normal” de Barcelona i, penso que es fa extraordinàriament complicada si el tal cor acaba ocupant un lloc d’honor entre els cors del país, ha d’oferir concerts arreu, comissionar obres a compositors internacionals, guanyar premis a concursos i mantenir-se a la recerca permanent de la perfecció durant trenta anys. Durant tot aquest temps, Òscar Boada i el seu equip han format veus gairebé professionals a l´entorn de l´escola IPSI de Barcelona. A “El Secret del Cor Vivaldi” passa revista a tot allò que forma part de l’ofici de director, des d’aspectes tècnics fins a pedagògics, passant per anècdotes de la seva vida artística i ho fa amb un llenguatge pla i directe que s’adreça a tota classe de públics i que, no sols exclou de socarrel “l’autobombo” sinó que, a més, quan convé, incorpora un important sentit d’autocrítica a tot el que explica.

El llibre, s’estructura en quatre grans apartats:

1. Entrevistes en les quals Esperança Sierra proposa una sèrie de qüestions a Boada, que respon des d’una espontaneïtat gairebé oral.
2. Interludis humans: Temes que neixen del contacte amb els sentiments, les emocions, els errors i els encerts i que són explicats per l’autor, des de la seva experiència com a director d’un cor íntegrament format per nenes i nens en edat d’evolució constant.
3. Interludis tècnics: Repertori, tècniques de direcció, sessions de gravació…qüestions tècniques que el mestre creu interessants a l’hora d’explicar l’evolució d’un cor que, des del primer moment va néixer amb intencions semiprofessionals i l’excel·lència com a sostre.
4. Homenots i donasses: Parafrasejant Pla i Marta Pessarrodona, l’autor fa un retrat de persones importants en la seva trajectòria professional i personal i els homenatja a través d’experiències compartides.

 

El llibre, editat per l’Editorial de música Boileau, estarà disponible a les llibreries a partir del mes de març. Esperem que sigui del vostre interès!