El futbol femení creix més ràpid que mai i ja omple estadis… però, per què la bretxa salarial i la manca de mitjans segueixen sent la seva història amagada? Pocs esports han crescut tan i tan ràpidament com el futbol femení en els últims cinc anys. Ha passat de ser un fenomen marginal a omplir estadis amb aforaments de més de 93.000 persones i ser un dels espectacles més seguits. La seva evolució no només reflecteix un canvi en l’esport, sinó també en la societat. Aquest auge espectacular ha estat fruit d’una evolució i un treball constants de les jugadores que pertanyen a aquest àmbit.
Les primeres evidències de dones jugant a jocs de pilota es daten ja fa molts segles, concretament durant la dinastia Han que va regnar a la Xina del 220 aC al 202 aC. En aquesta regió existia una forma primitiva d’aquest esport anomenada Tsu Chu, una variant antiga del futbol. Els primers partits de futbol femení es van registrar cap a l’any 1880 al Regne Unit, on va néixer una de les figures més destacades d’aquesta història: Nettie Honeyball. Defensora dels drets de la dona, activista i fundadora del British Ladies’ Football Club (fundat a finals del segle XIX). Des d’aquells temps fins a l’actualitat no ha deixat de ser practicat, però ha anat agafant força i moltes dones s’han decidit a jugar-hi professionalment.
L’increment de victòries dels equips femenins més importants al nostre entorn (Espanya i Catalunya) els últims quinze anys ha comportat: un canvi de percepció social cap aquest esport, un augment de seguidors, una crescuda de nenes i noies que s’han apuntat a practicar-lo i tot això acompanyat del fet que els mitjans de comunicació han fet d’altaveu d’aquest esport.
El canvi de percepció i mentalitat pel que fa al futbol femení ha canviat molt en les etapes joves (14 a 19 anys). Aquestes han presentat un seguiment constant i un interès més elevat pel futbol femení. Sobretot en viure l’experiència, és a dir, assistir als partits. Els principals obstacles per a la pràctica del futbol femení són la manca de gent per formar equips estables i l’absència de clubs de barri, mentre que el canvi més urgent per millorar-lo és més inversió econòmica dels clubs i patrocinadors. Tot indica que queda camí per assolir un nivell adequat de professionalització i tenir prou recursos per a aquest esport.
Al llarg dels últims quinze anys, el nombre de seguidors del futbol femení ha fet augmentar significativament , no només l’assistència als partits, sinó també l’aforament dels estadis. Això ens indica com la demanda per veure futbol femení cada cop és major. Els partits de futbol femení professional han passat de tenir 1.200 espectadors i jugar a poliesportius, a tenir-ne 26.000 en un estadi. Entre els clubs més importants, el FC Barcelona ha estat el que ha aconseguit més rècords
El fet que les nenes i joves vegin jugadores dedicant-se professionalment al futbol les inspira a voler assolir el mateix objectiu. Disposen de referents a seguir, i això ha estat possible gràcies a l’impuls econòmic i social que ha rebut el futbol femení. Moltes dones se senten més segures de dedicar-se a un àmbit on, tot i la incertesa laboral, troben figures que les reforcen, reduint les pors. No obstant això, és crucial assenyalar que avui dia moltes jugadores professionals de segona divisió han de complementar la seva carrera futbolística amb altres feines, una necessitat inexistent a la segona divisió masculina. Aquesta diferència mostra que la professionalització encara no es troba en condicions d’igualtat, un fet que no resta ni un punt al gran mèrit i al desenvolupament aconseguit pel futbol femení.
Pel que fa la cobertura mediàtica, els mitjans audiovisuals també se n’han fet ressò i la seva aposta pel futbol femení cada cop omple més minuts a les televisions. Així s’ha començat a visibilitzar i s’ha fet un espai per emetre i parlar de futbol femení.. Tot i això, la manca d’interès mediàtic és un dels perjudicis freqüents que ha suposat ignorar el futbol femení durant dècades per part dels mitjans que han pensat que a la gent no li interessava, fins que s’han adonat del contrari després de l’enorme increment de les audiències i de l’assistència de públic a les finals de grans competicions. A partir del 2020 la seva presència va començar a augmentar, destacant per sobre dels altres esports femenins. A pesar que el temps total de cobertura continua sent molt reduït i revela una gran desigualtat de temps a favor del futbol masculí que sempre ha tingut el protagonisme més gran en les seccions esportives.
En conseqüència, tant econòmicament com professionalment encara existeix una gran diferència entre els jugadors i jugadores professionals a Espanya i una gran desigualtat en el temps de cobertura mediàtica.
Tot plegat ens mostra com el futbol femení ha experimentat un creixement constant i ha anat guanyant, any rere any, l’interès i participació de més dones i de la societat. No obstant això, encara cal trencar i superar molts estereotips. Des de pensar que les jugadores no són tan bones com els jugadors (basant-se en comparacions directes, però inadequades perquè no tenen en compte les diferències físiques ni la gran diferència en inversió i professionalització que hi ha hagut al llarg de la història) o que el futbol és un esport d’homes (assumint que les habilitats, la força i l’agressivitat necessàries per al futbol són només masculines, per la qual cosa moltes nenes i noies són dissuadides de jugar o de seguir l’esport).
En conclusió, el futbol femení ha passat a ocupar un espai rellevant dins la societat, la cobertura mediàtica n’ha impulsat la visibilitat i, en només quinze anys, s’ha fet passos importants cap a la normalització i l’equitat esportiva. El futbol femení està en un procés de transformació positiva, amb un creixement exponencial que es tradueix en més afició i participació. Tanmateix, encara queda un llarg camí per recórrer per tal d’aconseguir una igualtat real en àmbits tan crucials com l’econòmic i el mediàtic.
Maria Solanilla
Deixa un comentari