Què és l’art?

Amb els alumnes de quart hem començat el curs fent una dinàmica que, en acabar-la, després de tres sessions, hem descobert que ens portava a entendre els conceptes i funcionament dels mecanismes de l’art, les seves possibilitats expressives i interpretatives.

Aquesta primera activitat del curs, ha consistit en dibuixar damunt un post-it, un concepte que l’educador anava dictant, en un temps determinat (un, dos o tres minuts). Un cop cadascú tenia el seu dibuix acabat, els nens disposaven d’uns segons per enganxar aquest post-it a qualsevol lloc del taller. Cadascú ha fet quatre dibuixos, de manera que quan s’ha acabat aquesta primera part del joc, tothom havia de triar-ne un màxim de quatre per seguir l’activitat.

El repte que han tingut durant dues sessions, ha estat el de cercar una relació entre els dibuixos dels companys que cadascú havia escollit. Per això, hem fet algunes reflexions sobre com enfrontar-se a aquesta feina i quines consideracions havíem de tenir en compte: en què ens ajudarà posar-li un títol a la nostra creació? Quina forma pot tenir, ha de ser necessàriament un llibre o pot ser una imatge, una carta de restaurant o unes instruccions per un joc? Ha d’explicar necessàriament una història?

El repte que han tingut durant dues sessions, ha estat el de cercar una relació entre els dibuixos dels companys que cadascú havia escollit.

Ens hem fet moltes altres preguntes que han anat sorgint i que hem formulat entre tots i que posen els alumnes davant  d’una primera decisió: Què faig? Com ho faig? L’estímul de la creativitat està estretament lligat a la recerca de solucions davant un problema plantejat. Per tant, és important aquest moment de dubte, de tria, d’experimentació, assaig i error perquè cadascú pugui, en aquest cas de manera individual, fer un camí propi en  què anirà resolent els dubtes que sorgeixin, acceptant o no propostes externes dels altres companys i dels educadors, etc. Finalment, i un cop acabada la feina, hem demanat als nens que es mostressin els resultats i que els miressin amb interès, intentant entendre el que els companys han volgut explicar, valorant també els recursos plàstics que s’han fet servir.

I tot això, on ens porta?

A la darrera sessió, hem començat projectant a la pantalla l’obra “Over the continents” de l’artista Chiharu Shiota (Osaka, 1972), amb l’objectiu final de relacionar-la amb el que cadascú ha fet. Per aquest motiu, hem hagut d’anar poc a poc, començant per preguntar-nos què era aquesta imatge. Agafant les estratègies del pensament visual com a marc d’anàlisi (VTS, desenvolupat pel MOMA durant els anys 90), es tracta d’establir un diàleg entre tots a partir de preguntes molt simples, tenint només la informació que ens dóna l’obra: el títol i el que hi veiem.

Amb l’aportació de tots al diàleg, podem arribar a construir un discurs en el qual, a partir de veure unes sabates lligades a uns fils de color vermell, es pugui parlar tant del significat de l’acció de situar aquests elements en una sala d’un museu, com de les formes que adopta l’art, els llenguatges amb els que s’expressa, el per què una instal·lació és art (i no només el que estem acostumats a definir com a tal, pintura i escultura), la seva acció comunicativa, etc.

L’estímul de la creativitat està estretament lligat a la recerca de solucions davant un problema plantejat… per tant, és important aquest moment de dubte, de tria, d’experimentació…

D’aquesta manera, es pretén que tot això ens dugui a buscar un paral·lelisme entre l’obra de Chiharu Shiota i el que cada nen ha produït amb els seus post-its dins del taller: Intentar transmetre una idea, una història, una emoció, una situació… a un ESPECTADOR, posant cura en COMUNICAR de manera adequada. Fer-ho a través d’un objecte que cadascú ha imaginat i construït i que ha pres una FORMA determinada. Partir d’elements o idees que no necessàriament ha fet cadascú, sinó que sempre es produeix aquest transvasament de coneixements, objectes o tècniques que enriqueix les produccions artístiques i “exposar-ho” en un lloc destinat a les obres d’art: en el cas dels artistes, en museus o galeries d’art, en el cas dels nostres alumnes, treballant-ho dins del taller de plàstica, que és l’espai on s’engloba el treball artístic a l’escola.

I sobretot, i potser el més important, constatar que a partir dels mateixos elements i materials, les solucions han estat diverses però totes imaginatives i igual de vàlides.