Carolina Corral, mestra de música a Primària, i Martina Mata i Paula Olde Wolbers, alumnes de 6è
Ja fa temps que a Primària es va engegar el projecte de l’apadrinament, cada classe de 6è fa de padrina d’una classe de 1r. Al primer trimestre, es troben un dia, es coneixen, fan el carnet de padrí- fillol… i ja ho tenim! A partir d’aquest moment, res no torna a ser igual, es respira un ambient diferent a l’edifici. Quan padrí i fillol es troben a les escales, al pati o a qualsevol altre lloc, tot són rialles còmplices i abraçades. Si estàs acompanyant nens de 1r i, de sobte, veus que saluda tot content un de 6è, només cal preguntar-li: “és el teu padrí?” i la resposta, clara i senzilla, és: “sííííí”. Pels més petits la sensació és que tenen un germà o germana gran a l’escola i això els encanta!
Padrins i fillols es troben diverses vegades al llarg del curs:
- Celebren les festes tradicionals junts (Nadal, mona per Setmana Santa).
- Fan trobades de joc compartit al pati.
- Els padrins ensenyen als fillols el seu llibre preferit de quan eren petits, i els el llegeixen.
- El dia que marxen de convivències, els padrins acompanyen els fillols fins l’autocar per acomiadar-los.
- Cap a final de curs, hi ha un dia que dinen junts.
Enguany, hem afegit una activitat nova, aquesta vegada, musical.
Els alumnes de 6è, a l’hora de música, es parteixen en dos grups: els que fan corda i els que fan teclat. Els que fan corda, formen una petita orquestra on cada instrument (violí, viola, violoncel i contrabaix) té la seva veu. Els que fan teclat, com tots els pianistes, són més “individualistes”, però aquest curs ens hem atrevit a tocar plegats! Com? Doncs deixant els teclats per una estona i agafant els instruments de placa (carillons, xilòfons i metal·lòfons).
Perquè una orquestra soni bé, cada músic ha de saber el que ha de tocar i també ha de saber escoltar la resta de músics. Tot i això, finalment ho van aconseguir!
Per Nadal ja ho vam provar: Els companys de corda estaven assajant unes nadales pel concert de l’últim dia de trimestre i els alumnes de teclat s’hi van afegir fent uns senzills acompanyaments. L’experiència era nova, no sabíem com aniria. La veritat és que va costar una mica el fet de tocar junts perquè, ja ho dèiem, els de corda ja formen una petita orquestra, però els de teclat estan acostumats a tocar cadascú al seu tempo. Perquè una orquestra soni bé, cada músic ha de saber el que ha de tocar i també ha de saber escoltar la resta de músics. Tot i això, finalment ho van aconseguir!
Tornant de les vacances de Nadal vam fer la valoració mestres i alumnes, i tots vam estar d’acord que havia estat molt positiva. I a partir d’aquí vam pensar…. “Hi tornem? I si preparem alguna cosa pels nostres fillols?” Resposta unànime dels padrins: “Sííííí”.
Així que ja hi tornem a ser! Les mestres de música de 6è, Blanca Coll i Laura Nogueras, de corda i jo mateixa de teclat, vam estar parlant de quines cançons serien les més adients. Vaig proposar “Mireu els meus ànecs” i “Zum, zum, zum”. Com que a elles els va semblar bé perquè volien treballar l’escala de DO amb els alumnes de corda, vam decidir començar els assajos. Primer va ser teclat i corda per separat i, més endavant, un parell d’assajos junts.
Però… Com ho han viscut els alumnes de 6è? Ens ho expliquen la Martina i la Paula.
Hola, sóc la Martina, la viola de la petita orquestra de la nostra classe, 6èD. La veritat em sento privilegiada de poder fer una nova activitat amb els alumnes de 1r, una activitat en la que compartim classe amb els alumnes de teclat, que normalment fem classe separats, i la il·lusió de poder compartir un moment de música amb els nostres fillols.
Les cançons que toquem amb els petits son senzilles, però la veritat, això és el de menys… Ja havíem tocat alguna cosa els de teclat amb els de corda però separats dels fillols. Jo, sabent que després ho tocaré amb el meu fillol, ho faig amb més ganes.
Hola, sóc la Paula, m’agrada molt la música: d’extraescolars canto al cor Vivaldi i practico el clarinet a una altra escola. A la matèria de música faig teclat. Normalment a les classes toquem separats, però algunes vegades toquem amb els companys de corda. Abans de tocar amb els nostres companys, practiquem amb els teclats, fent veure que són instruments de placa (toquem amb un dit, simulant que és una baqueta). Aquesta vegada tocarem amb els de 1r, els nostres fillols. Em sembla molt bona idea, perquè així també els podem veure més sovint.
La setmana després de Carnaval, va ser la gran trobada. Va ser fantàstica. Els fillols van arribar a l’aula de música sense saber què hi anaven a fer. Quan hi van entrar i van veure els seus padrins a punt per tocar, es van emocionar i es van quedar sense paraules. Vam cantar junts i vam acabar ballant la cançó “una mosca volava per la llum”. Felicitats a tots!
En definitiva, per nosaltres l’activitat ha estat tot un èxit, ja que no sabíem que els fillols i filloles no estarien al cas que faríem una cançó junts. Això sí, va ser començar a tocar les primeres notes i la van cantar com si ho haguessin preparat abans… va ser molt emocionant!
Ens podeu veure aquí:
… i aquí també:
Padrins i fillols fan música junts
Deixa un comentari