A l’etapa d’educació infantil es vol que l’alumne tingui una disposició positiva cap al coneixement, estigui motivat a aprendre i que els aprenentatges tinguin sentit per a ell, connectin amb els seus interessos i responguin a les seves necessitats. Per aconseguir-ho, es promou el coneixement a través de projectes vivencials i es treballa amb materials propers a l’alumne.
… el coneixement no es troba en parcel·les, és una infinita xarxa de relacions amb les quals l’alumne interactua diàriament.
Alhora, cada vegada s’aposta més pels treballs globalitzats, ja que el coneixement no es troba en parcel·les, sinó que està format per una infinita xarxa de relacions amb les quals l’alumne interactua diàriament. L’objectiu final d’ensenyar a través de treballs globalitzats és oferir a l’alumnat, una formació integral i no separar l’aprenentatge en matèries sinó transmetre’l a través de centres d’interès.
Així, una de les activitats que s’ha fet a P5 dins del projecte globalitzat “la història de la nostra vida”, és la de mesurar amb carabasses el pes de naixement.
La capsa de la vida
A primer cop d’ull, ja es va veure que aquesta proposta seria un èxit perquè en aquestes edats els nens tenen molt interès en parlar d’ells mateixos, ja que encara viuen immersos en un sentiment una mica egocèntric.
Cadascun dels alumnes va portar a l’escola una capsa amb tot d’objectes i informacions de quan era petit: una joguina preferida, una fotografia… I una de les dades va ser, també, el seu pes al néixer.
Ràpidament, es va observar, per part de les mestres, que per a l’alumne aquell número en quilos, no tenia massa significat i es va voler experimentar i manipular amb materials perquè poguessin extreure conclusions de les seves experiències. Es va portar a la classe diferents tipus de balances per a la realització d’exploracions i diferents tipus de carabasses per a mesurar l’equivalència del seu pes en quilos.
… “jo vaig pesar dues carabasses i mitja, jo vaig pesar tres carabasses…”
Després d’observar, utilitzar estratègies de mesurament i recollir les observacions, van representar gràficament el resultat i, finalment, van poder verbalitzar els resultats. L’activitat va ser molt engrescadora i molt positiva. Cada alumne sabia el seu pes en carabasses i per tant, feien afirmacions tipus: “jo vaig pesar dues carabasses i mitja, jo vaig pesar tres carabasses…”
Per acabar l’activitat, com que es va plantejar en equip, es van formular preguntes sobre qui havia pesat més, qui menys, si hi havia algun nen que havia pesat igual que un altre…
D’aquesta manera, els alumnes de P5 van iniciar-se també en l’estadística
Mesurar amb carabasses
Deixa un comentari