Mendelssohn: Elies

Avui farem tal i com deia Verdi: torniamo all’antico e sarà un progresso. I tornarem a l’antic amb un dels grans compositors romàntics. Fèlix Mendelssohn Bartholdy (1809-1847).

Si el Creador va decidir encarnar en algú el talent en general, ho va fer, segur, en Fèlix Mendelsshon i a fe que es quedà  ben descansat! Nen prodigi, pintava, parlava idiomes, composava, interpretava, dirigia, va descobrir Bach que restava oblidat absolutament…

Com Schubert, Mendelssohn va morir tan jove que hom creu que ho va fer completament esgotat. Fill d’un banquer jueu, contràriament a la majoria dels seus congèneres, no va viure en la misèria, ans al contrari, ho va fer en absoluta plenitud econòmica i mai no li va faltar de res (per això va caure sempre malament a una bona part de mortals…)

Avui us portem un oratori ( cantata llarga de contingut religiós) que Mendelsshon va escriure ja en la “maduresa” de la seva vida.

L’obra descriu la vida i -mai més ben dit- miracles d’aquest cabdill profeta de l’antic testament, al qual no li tremolava l’espasa a l’hora de tallar dos-mil  caps i llençar-los a la riera de Kishon (delicte ecològic i moltes coses més, oi que sí?)

Elies va ressuscitar morts, va encendre fogueres sense foc i va disciplinar aquella colla de pagans que adoraven un ídol fals anomenat Baal al qual no se’ls va acudir altra cosa que anomenar-lo Déu i posar-lo a competir amb el Déu de veritat. Com que l’home no tenia gaire gràcia a l’hora de convèncer el personal, el pobre va anar acumulant enemics fins que es va veure obligat a fugir i pujar a la muntanya de Horeb on un carro de foc se l’endugué cap al cel davant de la mirada incrèdula dels seus perseguidors.

Us deixem amb el cor “I el profeta Elies s’alça com un foc” al minut 1.55.00. Cor immens on descriu l’ascensió al cel d’ Elies rodejat de flames (a càrrec de l’orquestra) mentre el cor narra l’acció. I, sobretot, no us perdeu la descripció del carro de foc que planteja Mendelssohn al minut 1.56.32: absolutament immillorable: si fins i tot hi podem veure  les rodes! I el final que et deixa en suspens fins que el tenor enllaça amb la seva preciosa ària: “Llavors brillaran els justos”. Quina meravella!

 Us deixem amb una versió extraordinària  d’aquesta fantàstica obra en versió alemanya ( hi ha una versió també en anglès que va ser la que va estrenar el mateix Mendelssohn) a càrrec de Daniele Gatti dirigint l’Orchestre National de France i el cor de Radio France.  Hi teniu la traducció de l’alemany al francès en subtítols que sempre pot ser un ajut!

Ja sabeu que, si us agrada, podeu seguir amb l’obra fins al final i després, da capo!!

Esperem que en gaudiu molt!!