Memòria arbòria per a pares i mares

Volem que els nostres fills llegeixin? Doncs prediquem amb l’exemple! La proposta nadalenca de l’AMPA per al nou club de lectura familiar de l’escola va ser La memòria de l’arbre, de la guardonada escriptora barcelonina Tina Vallès. Em va semblar un espai fantàstic per a compartir impressions i vivències de tota mena a partir d’una tria literària feta per aquesta associació, que s’ha fixat com a objectiu fomentar la lectura entre els pares per a, indirectament, despertar l’interès per la paraula escrita entre els fills. I també deixar-nos descobrir a grans i petits en un ambient distès, com es concep i com es redacta una novel·la, així com tots els elements i detalls que transformen el desig d’explicar alguna cosa en una petita obra mestra.

Com es construeixen els records durant la infantesa i com desapareixen a mesura que avancem en la vellesa? El transvasament d’experiències viscudes que fa l’avi Joan al seu nét Jan al llarg de les diverses estampes breus que vertebren aquesta exquisida novel·la és un plaer per als cinc sentits: mentre esbrinem la història del desmai de la plaça de Vilaverd tastem imaginàriament els sopars de cullera que fan xup-xup a les cassoles de l’àvia, escoltem el cucut de l’avi rellotger, acariciem l’escorça dels arbres al carrer, flairem l’olor de bosc de la casa pròpia i l’olor de mar de la casa de l’amic, i visualitzem el gris o l’espectre de colors que reflecteixen constantment l’estat d’ànim de la família.…

… un espai fantàstic per a compartir impressions i vivències de tota mena a partir d’una tria literària feta per aquesta associació, que s’ha fixat com a objectiu fomentar la lectura entre els pares per a, indirectament, despertar l’interès per la paraula escrita entre els fills.

Amb una paciència admirable, l’autora –que complementa professionalment l’escriptura de contes i novel·les amb la traducció– ens va explicar la gestació d’aquesta joieta literària absolutament recomanable: tot allò que va trigar dos anys en anar construint mentalment per després posar per escrit farcit de detalls, i també allò que li va anar quadrant gairebé sense ser-ne conscient i la va ajudar a arrodonir una història delicadíssima i completament agradable de llegir.
Una prosa sensible i amena, que contraposa amb una senzillesa només aparent el món lent i reposat dels avis amb el ritme accelerat dels pares i fa palesa la innocència cada cop menys virginal del fill-nét-narrador, ens submergeix en el món d’una família que podria ser la teva o la meva, en la qual una inesperada malaltia altera aquella quotidianitat que quan som infants ens sembla que ha de durar eternament. Però no espereu la llagrimeta fàcil: no hi ha res que li agradi menys a l’autora, que en cap moment ha volgut engendrar una novel·la trista. Visca el doble sis encara que a l’horitzó creguem entreveure un doble blanc!
La descripció dels fets, els personatges i els llocs ens arriba amb una plasticitat aclaparadora. Permeteu-me afegir aquí, en forma de pinzellada, una de les esplèndides imatges que fan bategar aquesta història, que és rodona com la o de Joan, l’esfera d’un rellotge o el forat d’un arbre:
Hi ha dies que el pare talla un record de la mare i l’àvia per la meitat, sobretot si parlen del desmai, i ho fa aixecant-se ràpidament de la taula i plegant els tovallons amb un «va, que és tard, família». Llavors jo també m’aixeco i recullo els gots fent soroll, i l’avi fa el mateix i s’enduu la fruitera agafant-s’hi amb les dues mans, arrossegant molt els peus, com si fos ella qui avancés cap a la cuina i no ell.
Els que heu pogut gaudir dels vostres avis, sou pares o teniu encara la sort de ser fills i/o néts, veureu reflectits en aquest llibre –guanyador del Premi Llibres Anagrama de Novel·la l’any 2017– el vostre dia a dia, les vostres angoixes i aquelles coses petitíssimes que fan que un moment qualsevol esdevingui sorprenentment especial. I és que la Tina passa una mena de detector de sentiments i sensacions gegantí per sobre de la vida dels personatges i les circumstàncies dels llocs que concorren en la novel·la i que, presentats ordenadament l’un darrere l’altre, van confegint-ne l’estructura. Transforma en realitat palpable tots aquells instants que vivim sense gairebé adonar-nos-en i que, com un tel invisible, se’ns instal·len secretament a la ment o al cor per romandre-hi per sempre més.

Tina, gràcies per compartir els ets i uts de la teva «criatura» amb nosaltres: ha estat un veritable plaer. I, a l’AMPA, felicitats per la tria. Als qui per Nadal no vau poder fer-li un forat, obriu ara el llibre, reis meus, i comenceu a gaudir-ne: us garanteixo que podreu fer una bona recomanació per Sant Jordi!