Quantes vegades us ha vingut de gust fer una sortida o una excursió en un dia lliure? Prendre una mica l’aire, fer esport, gaudir d’unes bones vistes… Doncs així vam sentir-nos el dia que vam decidir marcar el 24 de febrer a la nostra agenda. Aquest cop, però, no era un esdeveniment qualsevol. Ens apuntàvem a una marxa solidària, la Barcelona Magic Line, amb la intenció de fer una aportació benèfica a l’Hospital Sant Joan de Déu.
La qüestió és que, ben valentes que som, vam decidir apuntar-nos a la de 30 km! Aquesta ruta pujava 7 turons, entre ells, el Turó del Carmel, el Turó de la Rovira, la Creueta del Coll o Montjuïc, arribant al Tibidabo com a punt més elevat. No obstant això, abans que arribés la data assenyalada, ens vam proposar realitzar un esmorzar solidari a l’escola per aportar una dosi de solidaritat a la causa. Així doncs, uns dies abans, la sala de mestres de Primària desprenia una olor dolça que convidava a tothom a “treure el cap” i veure què estava passant. Qui es va atrevir a entrar, es va trobar amb tota la taula, on normalment s’hi treballa, plena de dolços: cheese cake, coca de iogurt, brownie, croissanets i galetes! Tot esforç va valer la pena per donar a conèixer el motiu d’aquesta caminada i poder aportar el nostre granet de sorra.
dav
El diumenge dia 24, ens vam reunir, a dos quarts de nou del matí, al costat de la parada d’Alfons X. Amb una mica de mandra somnolenta al damunt però amb il·lusió, ganes i la primera pujada del Turó de la Rovira al davant, vam emprendre la nostra aventura. Va ser allà, a la primera pujada, quan els nostres bessons es despertaren i ens saludaren, que ens vam recordar del creador d’aquesta caminada tan especial, en Dani Klamburg -director de Primària de l’Escola- qui ens esperava dalt del turó amb els braços oberts per donar-nos la primera dosi d’energia positiva. Des d’allà dalt les vistes eren espectaculars i la jornada cada cop feia més bona pinta.
Després d’aquest turó, en van seguir dos més, el Turó del Carmel i la Creueta del Coll. Pel camí no fèiem més que creuar-nos amb persones voluntàries de l’organització que ens animaven a seguir de maneres ben diverses: ens posaven música, aplaudien, ens feien riure amb les seves disfresses o ens regalaven el millor dels somriures. A més, teníem petits avituallaments per recarregar les piles – sobretot per hidratar-nos o menjar una mica de fruita -.
Així doncs, de mica en mica, cada passa ens portava cap a una nova fita, segellant el mapa que ens havien donat al principi amb el somriure de qui aconsegueix un trofeu. Com qui no vol la cosa, cap al migdia, vam aparèixer a la plaça del Tibidabo i, per si no n’hi hagués prou, vam trobar-nos a una altra mestra de l’escola, la Ma Àngels Roig, que també hi participava amb un altre equip. Va ser tan motivador! És genial poder carregar energies amb una companya de l’Escola i seguir endavant.
El següent turó va ser, sens dubte, el més challenging de tots, el Turó de Sant Pere Màrtir. Sí, sí. Aquell que puges i puges i sembla que la pujada, que arriba al cel, no acaba mai. Tot i això, hi vam arribar com unes campiones! Un cop allà, va començar el descens fins a la següent parada, l’Hospital de Sant Joan de Déu. Quan hi vam arribar, després d’haver caminat uns 23 km, vam decidir finalitzar el nostre recorregut i dinar. El camí seguia fins a Montjuïc, però nosaltres estàvem molt orgulloses d’haver arribat fins allà. Va ser tot un mèrit!
L’experiència, a part de realment inspiradora, va ser molt maca. Caminar durant tantes hores, no només et porta a llocs amb vistes espectaculars i racons desconeguts, sinó que també implica una superació de tu mateixa i una sensació de confort, de parlar, riure, sentir l’escalfor del sol a la cara…són moltes les sensacions que s’experimenten. El que sí que podem afirmar amb contundència és que aquesta vivència va ser molt especial pel caliu que es crea, pel sentiment d’equip, pels reptes en forma de turons que aconseguíem juntes…A més de l’ajuda que vam aportar al motiu de la marxa. En definitiva, us la recomanem al 100%! Ara bé, també us recomanem molta paciència l’endemà… amb els traïdors cruiximents, sobretot si heu de pujar i baixar escales a l’IPSI!
Deixa un comentari