Òscar Boada, director de l’Escola de Música d'IPSI
Malgrat que la literatura musical és inacabable i impossible de conèixer en la seva totalitat, hem de reconèixer que, a vegades, ens costa decidir de què parlarem aquesta setmana: Vejam què fem? una altra òpera? Més Puccini o canviem a Richard Strauss? No, Strauss no, que potser és una mica massa dur…i si posem Txaikovski? Sí… Txaikovski anirà bé, que sempre agrada! O millor, un bon concert per a violí i orquestra del segle XX que contrasti amb el de Berg… Sibèlius? Si? Això mateix, Sibèlius, sí, sí!
Doncs no, no serà Sibèlius aquesta setmana. Aquesta setmana hem decidit donar una ullada a la forma petita. Fugirem d’òperes, simfonies i concerts i ens endinsarem en un món exquisit i molt minoritari: l’anomenat “LIED” o cançó clàssica.
En primer lloc, la paraula LIED vol dir, en alemany, cançó. Ni més ni menys. Quan parlem de Lieder, ens referim al plural, cançons, malgrat que, darrerament, alguns mitjans de telecomunicació parlen de LIEDS, la qual cosa no acaba de ser correcta del tot. Així doncs, LIED ( pronuncieu LID) una cançó. LIEDER ( pronuncieu LÍDER) diverses cançons.
En tot cas, quan parlem d’un LIED o cançó, ens referim a una peça que sol tenir una estructura en 3 parts: A-B-A. Això vol dir que el tema del principi ( A) el tornarem a sentir idèntic o amb alguna variació al final de l’obra.
De “LIEDER” se n’han escrit sempre, ara bé, la gran època del LIED és el romanticisme (S.XIX), malgrat que, lògicament, s’han seguit escrivint cançons de concert fins a l’actualitat.
El gran príncep del LIED és, sens dubte, Franz Schubert (1797-1828) que, malgrat la seva breu vida (durant la qual no deixà de treballar mai!!) escrigué una obra immensa, superlativa, amb simfonies, òperes, quartets, misses….comparable amb la dels més grans genis que mai hagin existit.
Els “lieder” de Schubert són miniatures simplement perfectes, com perfectes són les interpretacions del gran baríton Dietrich Fischer Dieskau, sempre acompanyat dels millors pianistes del món ( el Lied és cosa de dos)… i és que si Schubert és el Déu del Lied, Fischer Dieskau és, sens cap mena de dubte, el seu profeta.
Us proposo que comencem escoltant La bella molinera
Si quan acaba la col·lecció de lieder us sentiu desolats, podeu seguir amb el preciosament inspirat i més intimista Viatge d’hivern
i per a aquells que vulguin seguir els textos de les cançons traduïts al català, aquí teniu aquest programa de mà amb les traduccions d’ambdues sèries de lieder
Traduccions de La bella molinera i Viatge d’hivern
Au, vinga, va! Enceneu la llar de foc i deixeu que Schubert faci acte de presència i prepareu-vos per a una experiència gairebé religiosa.
Si no teniu llar de foc, però teniu Netflix, aneu a la sèrie anomenada FIREPLACE FOR YOUR HOME, que a la llar de foc ja hi podem trobar substitut, però a Schubert i a Fischer Dieskau, encara no!
Fins a la propera!
Una introducció al món de la cançó de concert: capítol 1
Pere Armadàs says
Hola, voldria trobar les traduccions al català d’altres lieder, per exemple de Schumann o Mendelssohn.
Saps on trobar/ho ?
Óscar Boada says
Al web lied.cat és molt probable que les trobeu.
Salut i gràcies per llegir-nos!