Quan estudiava per ser professora d’arts visuals ens explicaven els diferents enfocaments educatius en l’ensenyança artística, lligats a la visió de l’art i l’artista al llarg del temps: l’enfocament acadèmic, pulcre, analític, buscador de bellesa harmònica i veritats absolutes; l’art fet pel geni (així en masculí) dotat d’un do místic i digne d’admiració; l’art expressiu, en què tot passa pel gest per fer sortir un món interior complex; l’art del mestre que obre la porta del seu taller per traspassar el seu talent i tècnica a l’aprenent…Totes aquestes concepcions de l’art i l’artista, juntament amb la complexitat dels termes de què s’ocupa, fa que moltes vegades les persones es trobin perdudes davant de la nostra matèria: des del pinta y colorea, al temor més gran per la incapacitat de dibuixar res vàlid, passant pel tot s’hi val, és art.
A l’Escola, dins la matèria d’Educació Visual i Plàstica, intentem endreçar tot aquest batibull i posar-hi noms. Conèixer artistes i diferents produccions artístiques, els seus moments històrics i les intencions de cada un.
A classe aprenem a comunicar. Comunicar amb elements creats o apropiats, per construir un discurs que sí que és propi. Amb una forma pensada i cuidada per a què arribi als espectadors de la manera que pretenem. I és en tot aquest procés que intervenen les diferents visions, disciplines, materials, tècniques i interessos personals. Juguem amb els processos de la creativitat per fer que els nens i nenes, i els nois i noies, entenguin els mecanismes creatius i el món de l’art, com també del treball graficoplàstic i audiovisual. D’aquesta manera els volem fer capaços de donar resposta al que busquen expressar en cada moment.
En els més petits, l’expressió artística és molt present de manera espontània, a manera d’experimentació, per conèixer el cos i el món. I aquesta manera s’ha de preservar i mimar perquè no perdi la seva genuïnitat, per no estereotipar, etiquetar ni encotillar. Per no tallar-los les ales i que puguin desplegar el vol amb la seva màxima amplitud. Per als nens i nenes és també una manera física d’estudi del món, de les relacions causa-efecte… Hi posen el cos en tot el que fan, i això és molt valuós.
Més endavant juguen creant. Són motriument més hàbils i la fantasia i la imaginació estan en el seu punt més alt. Es va ampliant el potencial creatiu. De vegades només cal mostrar-los l’obra d’un artista, tenir una petita conversa i posar un interrogant ben posat. Donar-los un material concret per treballar, i s’embranquen en en una investigació pròpia i molt personal en relació al tema plantejat. Digne de qualsevol artista contemporàni/a.
En créixer, la vessant intel·lectual es desenvolupa, i també la consciència del jo i del món en què vivim. Això els permet ser molt més analítics i crítics amb l’art i els missatges visuals del nostre entorn, i ser capaços de generar-los segons els seus objectius i criteris, i qüestionar-los quan cal. Per això posem també el focus a conèixer i saber analitzar l’art i les imatges de l’entorn per així poder crear el propi criteri amb coneixement de causa. Cal que entenguin la importància de cuidar la forma del que comuniquem perquè això arribi correctament a qui ho mira. I sempre fer-ho tenint en compte les inquietuds, interessos i sensibilitats personals.
Volem que tot això sigui la motxilla cultural dels nostres alumnes al mateix temps que la seva veu pròpia per desplegar-se en allò que els interessi o els ocupi en el moment. L’art ens permet conèixer el món i canviar-lo, si més no, intentar-ho aportant-hi coses.
Segons el que marca el currículum i les potencialitats dels alumnes pel seu moment maduratiu, dissenyem les activitats i dinàmiques que ens semblen més significatives i atractives per aprendre d’ells mateixos, de les imatges de l’entorn, de l’art…del món. I ells i elles en són els protagonistes, procurem que cada treball sigui únic i personal.
És per això que si us passegéssiu pels tallers de Plàstica dels diferents edificis de l’Escola, ens podríeu trobar a les fosques, fent una sessió fotogràfica de retrats amb miralls i llanternes; sortint cap al pati per mirar el cel amb cel·lofana vermella als ulls; amb un llapis a la mà ombrejant una mirada; entre pinzells, jugant i descobrint ritmes, consistències i textures; creant personatges imaginaris amb materials reutilitzats; mirant i comentant anuncis projectats a la pantalla; amb les mans brutes de ceres endreçant infinites barreges de colors; a les escales gravant un tall de veu per fer un espot medioambiental; retallant imatges per crear un collage col·lectiu; llegint un manifest propi; modelant un rostre de fang i un llarg i emocionant etcètera.
Podeu estar segurs que no ens avorrim!
Deixa un comentari