L’equilibri en les persones

Em demanen fer un article sobre el meu treball de recerca, em diuen que ha tingut èxit la temàtica i el tractament de les dades, que ha creat prou interès com per fer un article a la revista de l’escola. Doncs vaig a intentar explicar la meva experiència perquè crec que futurs alumnes podrien rebre impuls o idees per fer els seus treballs si ho volen enfocar com ho vaig fer jo, que vaig treballar sobre l’equilibri.

La decisió. Quines van ser les meves premisses per triar el tema sobre el qual fer el treball de recerca? Després de donar voltes durant molt de temps i de parlar amb gent per buscar una inspiració respecte a la temàtica em vaig acabar adonant que no era tant quin era el tema (que també) sinó amb quin enfoc i com es faria el treball. Un cop descobert que l’enfoc era més important que el propi tema, les mateixes idees prenien moltes formes diferents respecte la persona amb qui les podia comentar. En el fons és molt senzill d’entendre i crec que el que dic pot ajudar a molts indecisos, la temàtica tindrà la seva importància, però com ho decideixes fer serà la clau de l’èxit del treball.

L’assignatura s’anomena, Treball de Recerca, sobre aquesta base, segons el meu punt de vista, s’ha d’establir com diu el nom, una recerca no d’informació en llibres o internet, sinó una recerca d’investigador, sobre qualsevol tema recercar, investigar, buscar dades del tema i pensar diferents possibilitats de com es podria desenvolupar tot el treball de manera que es faci més àgil i desperti curiositat; crec que un cop es veu d’aquesta manera, aquest treball canvia notablement respecte dels altres que es fan a l’escola.

En el meu cas, vaig decidir investigar, recercar noves dades, coses que no estiguessin publicades, sobre el tema de l’equilibri en les persones. La decisió del tema va ser força espontània, com a esportista, la paraula “equilibri” sorgeix sovint en les sessions de preparació física i va passar de simple paraula a tema de conversa, després va acabar de tema de conversa en Treball de Recerca: qui té més equilibri, els homes o les dones? Els esquerrans o els dretans? Els alts o els baixos? Ja tenia les primeres idees de com enfocar-lo.

Com ho faria? Com investigaria? Volia fer proves i volia treure conclusions fora dels llibres o internet, d’aquesta manera em vaig plantejar quines eren les meves idees  respecte de l’equilibri, tot allò que em venia al cap en pensar-hi… d’aquí van sortir 10 hipòtesis de treball que em servirien de base per investigar si eren certes o no.

1. L’equilibri empitjora a mesura que augmenta l’edat de les persones.
2. Tenir els ulls tancats comporta tenir igual equilibri que amb els ulls oberts.
3. Les dones tenen millor equilibri que els homes.
4. Els esquerrans tenen millor equilibri que es dretans.
5. El mareig intervé negativament en l’equilibri.
6. L’equilibri de cada persona varia segons la superfície dels seus peus.
7. Quant més massa té una persona, menys equilibri té.
8. A major alçada, menor equilibri.
9. Les dones embarassades tenen menys equilibri.
10. Fer una vida amb activitat física diària et fa guanyar equilibri.

Ja tenia encarat el treball, ara havia d’estructurar què i com investigaria l’equilibri. Vaig establir tres clars blocs de treball. El primer, com és lògic, la part que no es pot obviar, la més fàcil però avorrida: l’extracció d’informació a internet i llibres que em donarien la part teòrica del treball. El segon bloc, que ja tenia un component molt més actiu i de recerca, era una enquesta, volia veure si la gent compartia les meves 10 hipòtesis o no, saber els percentatges de percepció social. Per últim, el tercer, va ser fer proves d’equilibri, fer proves de camp a moltes persones sota uns paràmetres que es podien puntuar i anar confrontant amb les meves hipòtesis, per saber si les meves idees eren encertades i afirmar si eren hipòtesis falses o certes.

Gràfiques i conclusions són el final d’un treball que em va divertir, sobretot, en els seu tercer bloc i que vaig defensar amb molta facilitat davant del tribunal perquè realment NO el vaig estudiar sinó que el vaig extreure de les meves investigacions.

Per acabar, les conclusions a què vaig arribar després de realitzar la recerca i les proves de camp són les següents: 

• Les edats del període d’adolescència són en les que els éssers humans adquirim el nostre millor equilibri, el qual es manté fins aproximadament els 40 anys que disminueix perquè comencem a envellir.
• Tenir els ulls tancats comporta una important disminució en l’equilibri de les persones respecte quan tenen els ulls oberts, però no una disminució tan gran com sí que tenen els que es troben marejats.
• Ni el sexe, ni la mà dominant, ni la talla de peu, determina clarament una major capacitat d’equilibri, amb les excepcions reglamentàries.
• Entre els 45 i 55 quilograms de massa, els éssers humans tenen un millor equilibri.
• Els humans que han demostrat un major equilibri tenen una altura aproximada de 170 centímetres.
• Com a jugadora de bàsquet, com a esportista, el treball prenia un interès especial ja que la relació amb els temes físics, de coordinació, motrius… amb el tema de l’equilibri, són unes variables a treballar en cada jornada d’entrenament i en cada partit. En termes específics, no acostumem a treballar només l’equilibri, fas exercicis que posen a prova molts factors, la força física, la visió perifèrica, la finta, el canvi de ritme… fas entrades, fas tirs a cistella, posicions de defensa… però mai penses que TOT això no seria possible sense la capacitat d’estar en equilibri, d’estar constantment i involuntàriament corregint els desequilibris del cos per continuar amb el joc.

Més traballs de recerca? Fes clic aquí…!