L’efecte Küppers, xerrada a la sala d'actes de l'Escola

El més de juny passat, convocat per l’AMPA, Victor Küppers ens va venir a fer una xerrada a la sala d’actes de l’escola.

Tot va ser especial des del primer moment que li vaig demanar si ens podia venir a fer la xerrada. I és que, com ell diu, fer que tots els moments siguin especials és el que separa els cracs dels “xusqueros”. Me’l vaig trobar a Construmat, per casualitat, i li vaig demanar si podria venir a l’escola. De seguida em va dir que sí i que, a més, a les AMPA no els cobrava res! Aleshores, com que no teníem cap paper, em va escriure el seu mail al braç. Començàvem molt bé!

L’efecte Küppers
Jo ja l’havia sentit un parell de cops i sabia el que ens esperava, però la xerrada que ens va fer encara em va semblar molt millor que les que recordava. Des que va començar fins que va acabar no vam parar de riure! La sala era plena (fins i tot hi va haver una seixantena de pares i mares que es van quedar sense plaça) i tothom s’ho va passar molt bé.
Amb molt d’humor ens va fer veure algunes de les nostres ximpleries i ens va recordar quines són les coses realment importants de la vida. Hi ha frases que em van quedar gravades i en les que encara penso de tant en tant; però crec que el més impactant de Victor Küppers és la gràcia amb què diu les coses i, sobretot, la seva actitud i la seva generositat.

Ell reivindica la pausa: cal que ens aturem a pensar per què fem les coses, perquè només hi ha una vida i l’hem d’aprofitar cada instant.

Ens ho va dir tot com si no tingués cap importància, però tot era importantíssim! Molt més que moltes de les coses que fem quan anem pel món corrent com “pollos sin cabeza”. Ell reivindica la pausa: cal que ens aturem a pensar per què fem les coses, perquè només hi ha una vida i l’hem d’aprofitar cada instant. Per què no l’aprofitem vivint amb entusiasme? Diu que qui té les coses importants ben situades va “xutat” per la vida. Sovint no ens adonem de tot el que tenim i no ho agraïm prou o no ho agraïm gens. Ens va dir que a la vida hi ha drames (malalties, morts, …), i que qui els pateix té tot el dret d’estar malament; però que els que tenim la sort de no tenir drames hem d’ajudar els que sí que en tenen primer, i després, estar molt contents i agraïts.
Ens va recordar que Déu reparteix les cartes però nosaltres podem decidir com juguem. Sempre hi ha aquest petit espai en què nosaltres podem escollir la nostra actitud. Com ell diu, “cada instant estem triant la nostra actitud. Per això cada instant ens acosta més a la grandesa o a la mediocritat. L’únic objecte que té aquesta vida és sumar instants fantàstics i lluitar cada dia per ser la millor persona que tu pots arribar a ser en els àmbits que t’han tocat.”