L’autoestima en la preadolescència

Aquest treball de recerca tenia l’objectiu des del primer moment d’aclarir quins són els principals factors que afecten  l’autoestima d’un pre-adolescent. Respecte d’aquesta qüestió es té una idea molt general, basada en una informació pocs cops contrastada, habitualment traspassada pel “boca-orella”. El meu objectiu ha estat fer una recerca exhaustiva que pugui ajudar a tothom que té contacte amb aquests nois i noies en el seu dia a dia per poder comprendre les seves actituds i comportaments, perquè les fan i perquè s’originen. 

Per fer-ho ha estat primordial centrar-se en la ciència de la psicologia, més concretament en la psicologia del desenvolupament i de la personalitat, ja que aquesta és molt extensa i abraça molts àmbits. Aquestes dues branques s’han pogut ajustar més al tipus d’estudi que s’ha realitzat en aquest treball, sobretot perquè molts factors que s’hi involucren ja els havien treballat abans, fet que permet tenir una base sobre la qual desenvolupar la investigació.

Per obtenir la idea d’aquest treball de recerca m’he basat en diverses  motivacions personals i educatives que fa  prou de temps que arrossego. Des de petita tinc molt clar que em vull dedicar a la ciència de la psicologia, ja que sempre m’ha cridat molt l’atenció poder entendre la ment humana, per què es comporta com ho fa i què la influeix. Per això vaig triar d’enfocar el meu treball de recerca en l’edat preadolescent, ja que és una edat on es comença a prendre consciència d’un mateix i de les nostres emocions que sovint no sabem com gestionar sols, si no tenim una guia externa que ens ajudi. Aquí és on entra en joc el meu treball, si som capaços de saber quins són els factors que afecten  l’autoestima de l’adolescent, per tant, els seus factors de risc, podrem ajudar a molts docents i familiars, que potser no saben com encaminar els seus esforços, perquè els seu fill/alumne tingui un benestar mental adequat. Seria adient també que aquest treball es vagi fent de manera periòdica cada cert temps, perquè els temps canvien i les tendències juvenils s’hi adeqüen sempre, encara que hi haurà factors que mai canviaran.

Mitjançant la creació d’un test per avaluar l’autoestima dels preadolescents es van poder extreure resultats molt reveladors. 

En primer lloc,  es va fer una relació i anàlisi entre els diferents resultats de cada nivell. En el nivell elevat de l’autoestima, tant de nois com de noies, han sortit resultats molt discordants. El factor més influent negativament en els nois és l’acadèmic i en les noies és el social, en canvi el factor més influent positivament en nois és el social i en les noies han quedat els tres factors restants (corporal, familiar i acadèmic) igualats. Podem comparar aquests resultats amb la teoria de Stanley Coopersmith, que sosté que la gent amb una autoestima elevada dóna poca importància a l’aspecte social, com és el cas del resultat de les noies en aquest treball, però no el dels nois. Seguint amb la mateixa línia d’anàlisi, els individus que es situen en el nivell moderat de l’autoestima han mostrat resultats molt semblants entre gèneres. Per una banda, el factor menys valorat és el corporal, seguit per l’acadèmic. D’altra banda, el factor més valorat pels nois és el familiar, i seguidament el social. En canvi en les noies l’ordre s’altera: el factor més valorat és el social i el familiar. 

En general es pot afirmar que entre els individus que han obtingut una posició en el nivell moderat de l’autoestima, en els resultats no hi ha hagut gaire diferència entre ambdós gèneres.  Per últim, un fet considerable i important és que cap noi es troba en el nivell baix de l’autoestima però sí algunes noies. En les noies amb autoestima baixa el fet que més les influencia negativament és el factor corporal i acadèmic, i el domini més valorat és el social. 

Existeixen diverses raons per les quals nois i noies de 1r d’ESO puguin haver valorat el factor corporal i acadèmic negativament, però ens atendrem als estudis exposats prèviament. Primerament, el factor corporal és molt delicat en els adolescents però específicament en els preadolescents. En aquesta edat es troben que el seu cos comença a canviar cap al cos d’un adult o adulta, l’anomenada pubertat, quan això passa és natural que comencin a fixar-se en els models socials establerts per la societat i que es veuen com acceptats en aquest nou món on s’endinsen, seguint sempre el seu afany instintiu d’integració al que és comú. El més perillós de l’edat dels preadolescents és que encara no han après a discernir un cos sa, d’un cos acceptat socialment però inassolible. Per ells el seu cos és una presentació al món, comencen a descobrir  què és la sexualitat i l’atracció i veuen el seu cos com l’eina per ser acceptats o fins i tot arribar a agradar a algú.

Quant a per què el factor acadèmic s’ha situat en un nivell tan baix, es podria explicar entenent el context dels participants. Són nois i noies que acaben de cursar el primer curs de Secundària, és el començament d’una etapa i per a molts és difícil l’adaptació a un canvi de paradigma. En els primers cursos de Secundària els estudiants tenen la tendència a associar les seves qualificacions amb la seva vàlua personal i intel·ligència, quan les notes són baixes creuen que ells no valen per estudiar o que són menys dotats que els seus companys. Això els podria afectar pensant en el seu futur, ja que si no es veuen capaços d’afrontar cicles superiors, molts es precipiten a pensar que no tindran un futur digne.

Pots seguir el nostres treballs de recerca en aquest enllaç