Laia Cattini, alumna de 2n de Batxillerat
Algun cop t’has plantejat quina és la situació de la vellesa i la gent gran en la societat? Com hi intervenen els valors i els ideals socials? I els nostres actes?
Aquesta és la qüestió a la qual he dedicat el meu treball de recerca. Partia de la hipòtesi que la vellesa està estigmatitzada i que, en conseqüència, la situació de la gent gran està invisibilitzada. Després d’estudiar la situació d’ambdues realitats a base de llibres, articles i informes, la meva hipòtesi va quedar demostrada a la part pràctica, on vaig dur a terme una enquesta a professionals en el tracte de la gent gran i diverses entrevistes a persones grans.
Per entendre la situació de la vellesa i la gent gran, cal, en primer lloc, definir ambdós conceptes. La vellesa és una etapa vital que comença pels volts dels seixanta-cinc anys i s’associa amb la jubilació. Més enllà d’això, el que entenem per vellesa és un conjunt d’idees adquirides de l’imaginari col·lectiu. Per tant, és important entendre-la com una construcció social i no com un fet exclusivament biològic i objectiu. El sector de la població que es troba en la vellesa és la gent gran.
En segon lloc, és necessari destacar que, en tots els àmbits valorats de la societat (la bellesa, l’economia, la cultura…), destaca la joventut pel que suposadament significa: optimisme, energia, bellesa, vitalitat… Per tant, el primer problema amb què es troben les persones grans és el seu antagonisme amb la joventut, ja que sembla que també s’hagi d’aplicar a les seves qualitats, atribuint-los així característiques com el pessimisme, la desmotivació, la inutilitat, la falta de salut… Aquestes característiques formen part dels estereotips majoritàriament negatius associats a la gent gran, els quals constitueixen l’edatisme, la discriminació per motius d’edat que es tradueix en actes com utilitzar “vell” com un insult o no demanar l’opinió o inclús el consentiment de les persones grans davant de diagnòstics mèdics, assumint que, a causa de l’edat, no en tenen capacitat.
Tot i ser un tipus de discriminació molt estesa -segons l’OMS, una de cada dues persones del món és edatista envers la gent gran- està invisibilitzada.
Els estereotips i prejudicis que socialment s’associen a les persones grans i el tracte menyspreable que reben tenen un impacte negatiu en la seva autoestima i benestar i en la percepció que tenen d’elles mateixes, provocant-los sentiments com el d’inutilitat o de càrrega.
El sentiment d’inutilitat sol estar relacionat amb l’economia. El nostre sistema econòmic, el capitalisme, és l’eix de la nostra societat. Per tant, és també una ideologia i influeix en la valoració i la concepció que la societat té de l’individu, així com la que l’individu té d’ell mateix. El fet que principalment valori la productivitat i el treball suposa que quan l’individu es jubila, perd valor social, ja que no treballa; no produeix. A més, sovint l’individu construeix la seva identitat a través de la seva professió, i quan es jubila entra en crisi perquè perd allò que l’identificava i li atorgava un estatus social.
El sentiment de càrrega, tot i tenir relació amb l’economia, està sobretot lligat a la dependència i la falta d’autonomia, que es deuen al deteriorament de la salut que fa que la persona gran hagi de dependre de tercers per dur a terme activitats de la vida diària, la qual cosa és viscuda com una circumstància degradant.
Ambdós sentiments, el de càrrega i el d’inutilitat, poden portar la persona gran a aïllar-se per tal de “no molestar”. A més, formen part de les crisis d’identitat i d’autonomia, que juntament amb la de pertinença, en gerontologia estan directament relacionades amb la soledat no desitjada, una situació patida per un sector important de la gent gran que perjudica substancialment el seu benestar i sovint no tenim prou en compte.
En resum, aquesta recerca m’ha fet veure que la vellesa està estigmatitzada i la situació de les persones grans, invisibilitzada. A més, l’errònia voluntat social de dissociar les persones grans de la vellesa perquè es considera que el fet degradant és la vellesa i no atribuir-la a les persones grans és un acte de bona fe que ens impossibilita entendre-les i perpetua la invisibilització i la discriminació que pateixen.
Així doncs, per entendre i millorar la situació en què es troben la vellesa i les persones grans hem de respectar-les i escoltar com se senten i com podem contribuir nosaltres a eliminar la discriminació i invisibilització que pateixen, ja que en som en part responsables.
Aquí pots llegir més sobre recerca a Batxillerat…
Com i per què els valors i ideals socials invisibilitzen i estigmatitzen la vellesa i les persones grans, com nosaltres hi contribuïm i quines en són les conseqüències.
Deixa un comentari